Sant Cugat

Barcelona

Zaragoza

Madrid

Xerrada "Quan dir prou ens fa bé"

'Cuentos bajo el ala' con Margalida Albertí

Taller 'Club de lectura'

Llargmetratge. S'acosta el Nadal i la impaciència creix al bosc: tots els animals es preparen per viure un moment màgic durant l'hivern… Però, el desastre aguaita! Cal salvar el trineu del Pare Noel! És una missió per als nostres amics, la guineu i la cigonya, mentre que un pollet farà tot el possible per salvar la gran festa al galliner. Cinc aventures plenes de poesia per celebrar l'arribada de l'hivern i el Nadal, on els seus protagonistes els animals aprendran el valor de l'ajuda mútua, la generositat i redescobriran la bellesa de la natura. Per a infants de més de 3 anys. Places limitades amb inscripció prèvia, presencialment o bé en línia, a partir del dilluns 14 de desembre.&nbsp;

Projecció "El gran Nadal dels animals"

Javier Cámara, Israel Elejalde, Marta Nieto i Emilio Tomé es posen punk sota la direcció de Pablo RemónEstructurada com una vella cinta de casset, amb la seva cara A i la seva cara B, l'obra explica l'ascens i la caiguda d'un grup punk de finals dels 80 i principis dels 90: Verborrea.A través de diferents monòlegs i veus creuades, recorrem la vida de dos germans: fills d'un funcionari franquista, tots dos viuen la seva infantesa en els estertors de la dictadura, en un poblat construït en ple Valle de los Caídos per als treballadors de Patrimonio.A la cara A, el germà gran, Kike, el mànager del grup, explica la infantesa del seu germà Segis, el cantant: com un noi rebel i salvatge es rebel·la contra el seu pare i contra tota l'estructura de poder que l'envolta. El punk, l'anarquia i el nihilisme com a taula de salvació d'una realitat grisa.A la cara B, els membres del grup expliquen l'ascens i la caiguda de Verborrea, i del cantant, ara convertit en Segismundo Tóxico: una figura mítica, estimada i odiada a parts iguals, sobre la qual tots projecten els seus desitjos, somnis i frustracions. Tot són records, versions —de vegades complementàries, de vegades contradictòries—, un relat oral que s'assembla a un documental musical, durant el qual coneixem les vides d'aquest grup de descastats i proscrits, als marges de la societat.Amb una narració episòdica, amb ecos de novel·la picaresca, Verborrea és una tragicomèdia salvatge —plena de brutícia i immundícia, però també de poesia— sobre l'herència i la nostra necessitat d'aixecar i enderrocar mites, d'un costat o de l'altre.

Espectacle "Verborrea", de Pablo Remón

Un pessebre vivent és un seguit d'escenes d'espera latent: l'espera d'un naixement, l'espera per a fer una ofrena, l'espera de l'arribada, l'espera de l'adoració, l'espera de la benedicció, l'espera d'un messies… un poble sencer esperant el gran esdeveniment. Esperar de la paraula esperançar. Quina espera accionem avui? Com és una espera esperançadora en uns nadals del barri del Born de Barcelona? Qui son els personatges que avui representen aquest pessebre? On ens col·locaríem nosaltres?ELPIS (o un pessebre d'avui) contemporanitza aquest retaule d'escenes vives i actives i el col·loca a l'avui més nostre possible.

Exposició performativa "ELPIS (o un pessebre d’avui)", de Irene Vicente Salas

Una relectura de la tradició oral de l'illa de Bioko que reflexiona sobre la mirada colonial i la llegenda de la primera verge negre a CatalunyaL'any 1967, s'erigeix al cim de Basilé l'escultura de la Verge Maria de Bisila, la primera Verge Negra. Wewé és una adolescent böbé que, sense saber-ho, dona rostre a aquesta verge esculpida per l'escultor català Modest Gené. Amb falses promeses, Gené la fa partícip de la salvatge sincretització religiosa de la figura de Bisila. En adonar-se'n, Wewé farà el que estigui al seu abast per retornar la figura de Bisila al seu poble i que sigui, de nou, Mmë Bisila, la Bisila del Bihëi.La Fatal recull aquesta llegenda de l'illa de Bioko per reflexionar sobre les conseqüències d'apropiar-se d'allò que no ens pertany. Els seixanta anys que ens separen de Wewé i Gené no són inconvenient perquè les nostres històries es puguin emmirallar.

Espectacle "Bisila, res del que tens et pertany realment"

Una relectura de la tradició oral de l'illa de Bioko que reflexiona sobre la mirada colonial i la llegenda de la primera verge negre a CatalunyaL'any 1967, s'erigeix al cim de Basilé l'escultura de la Verge Maria de Bisila, la primera Verge Negra. Wewé és una adolescent böbé que, sense saber-ho, dona rostre a aquesta verge esculpida per l'escultor català Modest Gené. Amb falses promeses, Gené la fa partícip de la salvatge sincretització religiosa de la figura de Bisila. En adonar-se'n, Wewé farà el que estigui al seu abast per retornar la figura de Bisila al seu poble i que sigui, de nou, Mmë Bisila, la Bisila del Bihëi.La Fatal recull aquesta llegenda de l'illa de Bioko per reflexionar sobre les conseqüències d'apropiar-se d'allò que no ens pertany. Els seixanta anys que ens separen de Wewé i Gené no són inconvenient perquè les nostres històries es puguin emmirallar.Fitxa artística:Un espectacle de la companyia La FatalAutoria: Amada Bokesa i Arnau AiguabellaInterpretació: Amada Bokesa, Arnau Aiguabella, Valentina ScapusioDirecció: Carla CollAssistència direcció: Valentina ScapusioEscenografia: Camille LatronVestuari: Sofia ArcherFotografia: Heidi RamírezMoviment: Shorlady PreciadoDisseny de so: Pol CluellaEspectacle seleccionat a la convocatòria de textos d'On el teatre batega 2026

Espectacle "Bisila", a càrrec de la Cia. La Fatal

Què passa, realment, dins la consulta d'un psiquiatra?BOJA&nbsp;és un espectacle que retrata en primera persona l'experiència viscuda per l'actriu en els darrers 16 anys a consultes de diversos psiquiatres.Què em passa? Què em passa? La Mariona fa anys que s'ho pregunta. Ningú es pot&nbsp;arribar a imaginar que les respostes a la seva pregunta poden arribar a ser tan&nbsp;inèdites com còmiques.Un espectacle sobre la recerca de la pròpia identitat i del sentit de la vida quan sembla que ja res té sentit.Fitxa artistica:Autoria: Mariona EspluguesDirecció artística: Mariona Esplugues Direcció escènica:&nbsp;Andrea CastellanosIntèrpret:&nbsp;Mariona Esplugues Escenografia i vestuari: Andrea Castellanos i Mariona Esplugues Il·luminació: Ona Grau Espai sonor:&nbsp;Marc Oller, Andrea Castellanos i Mariona EspluguesVídeo creació: Andrea Monje i Marc Oller&nbsp;Moviment: Andrea Castellanos i Mariona EspluguesCaracterització: Andrea CastellanosDirecció de producció: Mariona EspluguesProducció executiva: Cristina FerrerDirecció tècnica: Gerard BoschAjudantia de direcció: Andrea Castellanos&nbsp;Ajudantia de producció:&nbsp;Andrea Castellanos Regidoria: Cristina FerrerPerruqueria i maquillatge:&nbsp;Cristina Ferrer Tècnic de llums/ so / microfonia / audiovisuals: Gerard BoschCap tècnica del teatre: Marta PérezConfecció del vestuari: Menkes&nbsp;Màrqueting i comunicació:&nbsp;Nil Martín LópezMàrqueting i comunicació del teatre:&nbsp;La Villarroel&nbsp;Reportatge fotogràfic:&nbsp;MW Fotografia Disseny gràfic i d'imatge: Mariona EspluguesAgraïments: Carol López, Núria Sánchez, Queralt Casasayas, Teatre EòliaAmb el suport de: Eòlia Escola Superior d'Art DramàticDistribució: Cristina Ferrer (Tot Produccions)És una producció de&nbsp;Mariona Esplugues Recomanat a partir de 14 anys

Teatre “Boja”, de Mariona Esplugues

L'Emma i l'Oriol treballen junts en una ONG internacional a Barcelona i comparteixen vida, ideals i professió. Quan ella aconsegueix l'ascens que tots dos esperaven, la seva relació comença a esquerdar-se: la confiança desapareix i el desig es converteix en una eina de poder.El que comença com una crisi de parella es transforma en una dissecció de les masculinitats contemporànies i de la dificultat d'acceptar l'èxit de l'altre quan es trenquen els equilibris invisibles de poder. Barcelona, marcada per la precarietat i la crisi de l'habitatge, esdevé el mirall perfecte d'aquesta violència silenciosa.Autoria:&nbsp;Bàrbara MestanzaDirecció:&nbsp;Bàrbara Mestanza&nbsp;i&nbsp;Cristian ValenciaRepartiment:&nbsp;Bàrbara Mestanza,&nbsp;Biel Duran&nbsp;i&nbsp;Cristian ValenciaAjundantia de direcció:&nbsp;Georgina LatreDisseny d'escenografia:&nbsp;Albert VenturaCoordinació tècnica:&nbsp;Jordi FustéDirecció de producció:&nbsp;Xavier GranadaProducció executiva:&nbsp;Xavier Granada&nbsp;i&nbsp;Alba GómezDistribució:&nbsp;Magrana Escena

Espectacle "La mort d'una bona persona" de Bàrbara Mestanza

No Pares (sigue, sigue) és una performance a mig camí entre una classe de spinning i una conferència performativa. Una peça que indaga en les violències que s'amaguen darrere l'imperatiu d'esforç, millora i autorealització perpètua propis del turbocapitalisme. Desemmascarant les formes de violència i manipulació que s'oculten darrere l'eufòria vinculada als relats d'èxit i superació, mostrant la culpa i la insatisfacció que els acompanyen.L'obra ens presenta un Sísif modern atrapat en un pedaleig infinit a ritme de merengue-house. Una performance que es qüestiona i intenta superar-se a si mateixa, assolint el tan desitjat següent nivell, el reconeixement i l'èxit, sempre tan llunyans. Amb un to entusiasta i un ritme frenètic el públic es veu progressivament seduït i reflectit en aquest deliri autoexplotador.Fitxa artística:Idea orginal i text: Sergi CaseroDirecció: Sergi Casero i Mònica MolinsEn escena: Sergi CaseroAcompanyament dramatúrgic: Markos GoikoleaDisseny de llum: Miguel RuzDisseny de so: Guillem RodríguezVestuari: Sara ClementeProducció: Centrale Fies

Eventos de Infantiles

Lo más destacado

Próximamente

Sigue explorando

.css-nzdyzb{position:static;}.css-nzdyzb::before{content:'';cursor:inherit;display:block;position:absolute;top:0;left:0;z-index:0;width:100%;height:100%;}Projecció "El gran Nadal dels animals"