Barcelona

Un festival que transforma els emblemàtics Jardins del Palau de Pedralbes en una constel·lació única d’experiències musicals i culturals. Descobreix un oasi dins de la ciutat, amb una <a href="https://nitsdebarcelonapedralbes.com/programa/" target="_blank">programació </a>on les estrelles nacionals i internacionals il·luminen les nits d’estiu més màgiques de la ciutat.

Festival "Les Nits de Barcelona" als Jardins del Palau Reial de Pedralbes

En un món dividit entre quadrats opressors i cercles sotmesos, una rebel·lió trenca l'ordre establert quan es qüestiona el sistema de control. Amb l'arribada d'una nova visió d'igualtat, les dues societats s'uneixen per crear un món sense jerarquies ni classes.Instal·lació parcialment accessible

ESTADA CULTURAL A EUSKADI Grup de Tramuntana - Esplai Movi Poble Nou - De 15 a 17 anys - Albergue Goikuria aterpetxea (Murgia - Araba)

L'objectiu europeu és que el 42% de l'energia consumida el 2030 provingui de fonts renovables; un repte que ens interpel·la sobre com estem duent a terme la transició energètica i si aquesta s'està fent de manera justa i sostenible.El documental "Renovables sí, però així?" del programa En Portada de RTVE analitza el desplegament accelerat de projectes d'energies renovables a l'Estat espanyol, especialment solars i eòlics, i els conflictes que generen en zones rurals. A través de testimonis i casos reals, es qüestiona si aquest creixement respon als interessos de la ciutadania o més aviat a grans inversors.&nbsp;Amb exemples concrets,&nbsp;reflexionarem sobre el model energètic que volem, la importància de la participació ciutadana, i la necessitat de garantir que la transició energètica no reprodueixi dinàmiques de desigualtat ni d'explotació del territori.A càrrec de Alberto González Cartes, psicòleg consultor en medi ambient i sostenibilitat.

Docufòrum "Green Films: Renovables sí, però així?"

Fitxa artísticaFOSCOR Atmospheric Dark metalLluís Calvo, poeta i assagista ProgramaUna conversa entre Lluís Calvo i Joan Francesc Serra, amb intervencions musicals del grup Foscor. Des que The Beatles van compondre Helter Skelter, una cançó que l'any 1968, que ja preludiava en certa manera el heavy metal, ha plogut molt. Una de les fites originàries i fundadores del gènere va ser l'àlbum Black Sabbath de la banda homònima, publicat el 1970, sense oblidar l'empremta hard rock de Led Zeppelin.Des de llavors la música metàl·lica ha comptat, en el seu més de mig segle d'història, amb múltiples tendències i desenvolupaments, des del heavy clàssic de bandes com Iron Maiden o Judas Priest fins a tendències més recents com el black metal, el death metal, el doom i el metall progressiu, que marquen les línies més avantguardistes. En els seus inicis aquest estil no ho tingué fàcil. Va néixer en ambients humils i la crítica s'hi acarnissà, titllant el gènere de monòton i amb tendència a repetir-se. El temps, però, ha donat la raó a aquests creadors tenaços i innovadors, que han sembrat la nostra cultura de discos clàssics.D'altra banda, les diverses variants del gènere han donat a llum bandes tan sofisticades compositivament com Opeth, Dream Theater, Jute Gyte, Gojira, Meshuggah o Schammash, per citar-ne només unes poques, amb músiques que exploren obertament la dissonància, les afinacions alternatives i fins i tot la microtonalitat.Aquesta activitat se centrarà en els sons propis del heavy i del metall extrem, fent un repàs a la història del moviment, a les tècniques compositives, als instruments i equipament i també a les lletres i la poesia del metall. Però sobretot parlarem del lligam heroic, mític i espiritual del heavy, sempre en l'abisme que va de la llum a la foscor.

Conferència '‘El heavy metal: una rosa negra i immortal"

Matí d'esports a les instal·lacions del poliesportiu municipal del Carmel. Inclou tot d'activitats dinamitzades i jocs per gaudir d'un esport saludable i conscient. Ep! Recorda portar roba i calçat còmode per fer esport.

Taller 'Jornada multiesports'

Ens embarcarem en un viatge comparatiu, i explorarem com la sensualitat es manifesta i es viu de manera diferent en dues etapes vitals fonamentals: la joventut i la maduresa. Tradicionalment, la sensualitat s'ha associat de manera gairebé exclusiva amb la joventut, però limitar la sensualitat a la joventut és passar per alt una riquesa immensa. La maduresa ens ofereix una perspectiva completament diferent, una sensualitat que, lluny d'esvair-se, es transforma, s'aprofundeix i s'enriqueix. Amb els anys, el cos canvia, sí, però l'experiència, l'autoconeixement i la seguretat emergeixen com a pilars d'una sensualitat més arrelada i conscient. La sensualitat no és només una qüestió d'edat o un tipus de cos; és una qualitat inherent a l'ésser humà, que evoluciona i s'adapta al llarg de la nostra vida. A càrrec de Fe Escat (Associació Dones de Can Deu)

Xerrada 'Explorar la sensualitat - joventut vs maduresa'

Aquest espectacle de teatre musical s'erigeix sobre la peculiar unió d'aquest gènere escènic i la música per a cobla. Constitueix una autèntica revolució, tant pels amants del teatre musical com pels de la sardana i la cobla.Durant mil·lennis les societats han esperat sempre un messies, un salvador singular enviat directament per les esferes divines amb el propòsit d'alliberar la humanitat d'algun mal propi o aliè. Alguns han cregut trobar-lo, alguns altres han negat que pugui existir i d'altres, en canvi, continuen esperant-lo. La qüestió, però, al marge de qui tingui la raó sobre aquest assumpte, és que davant d'una amenaça de dimensions colossals no hi ha cap profeta conegut que pugui oferir una salvació factible. Però què dimonis hi té a veure, la sardana, amb tot això? Alguna profecia parla d'aquesta dansa ancestral? Per descobrir-ho haureu de venir a veure-ho.Us trobareu amb una creació pensada, composta, escrita i dirigida pel multifacètic Arnau Tordera I, un músic format a l'Escola Superior de Música de Catalunya i al Taller de Músics de Barcelona que també és llicenciat en Filosofia. L'heu sentit cantant i tocant la guitarra amb Obeses (un altre músic de la banda, que, per cert, firma també en aquest Grec la traducció de&nbsp;La tempestat&nbsp;al Teatre La Biblioteca) i potser heu assistit ja a algun dels seus concerts singulars, entre els quals un de simfònic amb la Banda Municipal de Barcelona i cor o un per a cobla i cor mixt. És, igualment, autor de l'òpera-rock&nbsp;Verdaguer, ombres i maduixes&nbsp;i ha portat el barri del Raval al Gran Teatre del Liceu amb l'òpera&nbsp;La gata perduda, que va compondre en una experiència comunitària. A Arnau Tordera i els seus músics d'Obeses els vau poder veure a la plaça de Margarida Xirgu, actuant amb Oques Grasses i la Banda Municipal de Barcelona, durant el Grec 2015.Divendres, 4 de juliol, després de la funció, col·loqui "La sardana pot salvar el món?"Participants: Arnau Tordera I, la musicòloga Anna Costal i la companyia.Una producció d'Arnau Tordera I, Fira Mediterrània de Manresa i el Teatre Kursaal de Manresa.Amb el suport de l'ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals (Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura), Ajuntament de Barcelona i INAEM - Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (Gobierno de España, Ministerio de Cultura).Finançat per la Unió Europea Fons Next Generation, Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (Gobierno de España), Next Generation Catalunya (Generalitat de Catalunya). Llibret, música i lletres, direcció escènica i direcció musical:&nbsp;Arnau Tordera I ·&nbsp;Codirecció:&nbsp;Toni Font-Mir ·&nbsp;Coreografia:&nbsp;Ester Bartomeu ·&nbsp;Escenografia:&nbsp;Ona Guilera ·&nbsp;Vestuari:&nbsp;Núria Casafont Guix ·&nbsp;Il·luminació:&nbsp;Toni Font-Mir ·&nbsp;Espai sonor:&nbsp;Albert Cortada "Kurti" ·&nbsp;Videocreació:&nbsp;Víctor Rubio Calabria, Gerard Presseguer&nbsp;· Interpretació: Maria Cirici, Mireia Lorente-Picó, Miquel Malirach, Pol Blancafort&nbsp;· Interpretació musical:&nbsp;Cobla Cani-Gó!&nbsp;Carla Mallarach Urtós (flabiol i tamborí), Arcadi Prat Godayol (tible), Xavier Capdevila Sanglas (tenora), Montse Garcia Mauri (trombó), Ignasi Garolera Coromina (fiscorn), Bruna Bretcha Vila (contrabaix) ·&nbsp;Producció executiva:&nbsp;Montse Farrarons ·&nbsp;Tècnic de llums:&nbsp;Toni Font-Mir&nbsp;·&nbsp;Tècnic de so:&nbsp;Albert Cortada "Kurti" ·&nbsp;Tècnic d'audiovisuals:&nbsp;Gerard Preseguer ·&nbsp;Màrqueting i comunicació:&nbsp;Focus ·&nbsp;Reportatge fotogràfic:&nbsp;Jordi Galderic ·&nbsp;Disseny gràfic:&nbsp;Víctor Rubio Calabria

Espectacle “Sardana superstar" d'Arnau Tordera I

Tallerista: Irene BuesaSessions enfocades a l'estudi de les danses i ritmes de Guinea Conakry. Treballarem aspectes tècnics, farem exercicis de preparació física per la dansa, comprensió musical i el muntatge de coreografies i posada en escena. Aprendrem l'origen dels ritmes i el seu significat cultural. Farem exercici, gaudirem de la música i la dansa en comunitat.

Eventos de la categoria Conferencias

¿Estas buscando qúe hacer relacionado con Conferencias?