Barcelona

«La llum revela allò que es manté ocult, com una veu que murmura històries oblidades.» Aquesta premissa sembla que guia l'obra d'Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963), una de les artistes catalanes més destacades en el camp de l'art contemporani català. En la seva ocupació del Saló dels Miralls, Valldosera agafa l'essència de La guineueta astuta de Janáček per parlar d'una natura autònoma que es recicla ad infinitum, en què la circularitat de l'energia va més enllà dels esforços de la humanitat per controlar els cicles vitals. La seva obra, en definitiva, és una invitació a percebre la realitat com un teixit mutable, en què cada element conté la memòria de tot el que s'ha viscut Amb una pràctica que oscil·la entre la instal·lació, la performance i la imatge en moviment, Valldosera, oferint experiències immersives que desafien la percepció, explora la fragilitat de la percepció i la interconnexió entre el cos, la memòria i els objectes quotidians. El treball de Valldosera s'endinsa en la interacció entre la matèria i la llum, la idea de la presència i l'absència, i converteix la llum en un element estructural de les seves creacions. Peces com Dependències o Làmpares per a Mary transformen espais domèstics en escenaris en què, projectant ombres fantasmagòriques que confereixen vida al que és inert, es dota els objectes quotidians d'una dimensió poètica i evocadora. La seva obra no es limita a representar la realitat, sinó que la transforma en un territori de ressonàncies personals i col·lectives, en què el que és intangible pren cos a través de la projecció i el reflexLa seva investigació artística també s'ha expandit cap a una dimensió psíquica i espiritual Valldosera concep l'art com un acte de canalització, en què l'individu es converteix en mitjà d'una consciència superior. En projectes com El llegat invisible, l'artista se submergeix en la memòria inconscient de llocs i cossos i revela històries latents mitjançant la interacció amb l'espectador. Amb una trajectòria que ha traspassat fronteres, la seva obra ha estat present en biennals i museus d'arreu del món i s'ha consolidat com una veu essencial en el panorama contemporani. La seva mirada, entre el món científic i el místic, ens convida a reconsiderar la realitat com un teixit mutable, en què l'aspecte visible i l'invisible s'entrellacen en una dansa infinita de llum i ombra

Exposició "Eulàlia Valldosera" Artista visual

La Veronal s'acosta a La mort i la primavera amb una fantasia desconcertant d'imatges, gestos i cossos – de tot allò que flueix, germina i brolla al subsol – el subconscient, potser – de la novel·la més enigmàtica, la més radicalment simfònica de Rodoreda.La mort i la primavera és meravellosament irreligiosa. No hi ha "llei de vida" aquí, perquè la vida té més poders que lleis. I tota llei evapora a la conflagració de la vida i de la mort. L'univers dansa, implacable, al voltant dels nostres fets miserables, la nostra violència pedestre, la nostra gesticulació vana, el nostre pànic a existir. Per això mateix el món cruel i atemporal de la novel·la és també una al·legoria dels mals del món, dels estralls i feixismes de la modernitat: perquè presenta la Història com el resultat d'una horrible sordesa a la música secreta de tot allò viu; perquè exhibeix una humanitat opressora i oprimida, sempre abocada a fer el pitjor ús possible del potencial de generació, vida, mort i descomposició que la natura li proporciona. Com aniries a una infinitat anomenada ara, on morir pot ser l'única mostra resilient de vitalitat? Potser Rodoreda va arribar tan a prop de dir allò indicible que només demana silenci. O potser només es pot cantar allò que queda d'indicible entre les pàgines del llibre. Potser el cant sigui allò que es deixa sentir quan s'apaga el motor de la història. I potser l'únic viatge sigui un periple vocal per les gammes visuals i sonores de Rodoreda; per les melodies proliferants i els silencis gestuals que, com un rugit de riu subterrani, com un brunzit d'abelles, un renill de cavalls, com arrels i sarments d'heures i glicines, sostenen i acaronen, amenaçant-lo de mort i de vida, tot un univers poètic.Idea i direcció artísticaMarcos MorauCoreografia Marcos Morau en col·laboració amb els intèrpretsAmb Maria Arnal, Fabio Calvisi, Ignacio Fizona Camargo, Valentin Goniot, Jon López, Núria Navarra, Lorena Nogal, Marina RodríguezEscenografia Max GlaenzelVestuari Sílvia DelagneauIl·luminació i director tècnic Bernat Jansà

Espectacle "La mort i la primavera", a càrrec de La Veronal

Torna la comèdia que més ens ha fet&nbsp;riure durant quatre dècades!Pel davant i pel darrera,&nbsp;escrita el 1982 per Michael Frayn s'ha&nbsp;pogut veure en més de 50 països diferents, ha estat traduïda a 28 idiomes i&nbsp;fan reposicions continuades tant al&nbsp;West End&nbsp;com a&nbsp;Broadway.Una companyia de teatre es disposa a estrenar una comèdia britànica de dubtosa qualitat. Però res no sortirà com estava previst... Entre actors que obliden el text, relacions sentimentals enredades, portes que no tanquen i sardines que van i venen sense control, el que havia de ser una representació rutinària es converteix en un caos còmic absolut.Els malentesos davant i darrere l'escenari en una doble ficció provoquen situacions repletes d'aquell humor tant efectiu de veure uns actors patint davant del públic per salvar una funció que, inevitablement, esdevé un autèntic despropòsit...&nbsp;Una obra dins d'una obra: caos, rialles i geni teatral.&nbsp;Amb un ambiciós muntatge totalment renovat i actualitzat, i un repartiment amb nou dels millors actors i actrius còmics del panorama actual, 'Pel davant i pel darrera'&nbsp;és un gran espectacle difícil de resumir; el primer acte explora un vodevil esbojarrat amb elements de 'l'alta comèdia anglesa', el segon és una frenètica farsa –en format de pantomima– que precedeix a un embolic caòtic que deixa, a l'últim tram de l'obra, el públic definitivament desmuntat del riure.'Pel davant i pel darrera' com mai l'has vist!&nbsp;Fitxa artísticaAutoria&nbsp;Michael FraynVersió de&nbsp;Alexandre Herold i Paco MirDirecció&nbsp;Alexander HeroldIntèrprets&nbsp;Jordi Banacolocha, Agnès Busquets, Jordi Díaz, Àlex Ferré, Meritxell Huertas, Mònica Macfer, Rocío Madrid, Octavi Pujades, Jordi Vidal

Espectacle "Pel Davant i Pel Darrera"

SinopsiAl Roger li encarreguen de fer un discurs d'un funeral que evidentment no vol fer i que evidentment farà. Com es pot resumir la totalitat de kilos viscuts de la persona en un link in bio? Un difunt és idealitzat immediatament per haver adquirit la categoria premium de cadàver. Però és realment just i necessari? Un enterro no és una mica com un casament a cegues definitiu? És la celebració del final. Perdoneu, he sentit celebració?L'actor amb trajectòria transversal de televisió des de Porca Misèria a Com si fos ahir. L'hem vist al cinema i sovint al teatre amb textos com Medea dirigida per Lluís Pasqual i amb Emma Vilarasau, Conqueridors de Ramon Madaula, etc. Ha col·laborat a la ràdio amb Jordi Basté, Mònica Terribas. Creador de les sèries de petit format Les coses grans i Les molèsties (betevé), que ha escrit i dirigit.Amb un humor que reflexiona sobre el comportament i els motius gravíssims que s'amaguen en les accions mundanes, rere el gest desagradable i mal considerat, per exemple d'ensumar-se les aixelles en públic, hi veiem que no deixa de ser un gest de pertinença social, "m'ensumo per ser la millor versió de mi", m'ensumo per estimar-vos. I així tot el contracte social és material per veure com som més fills de la ironia que de l'amor del pròxim.

Monòleg "No ho hauria de fer", a càrrec de Roger Coma

Fitxa artísticaAndrea Martí, sopranoSergi Raya, harmònicaSalvador Vidal, narradorJordi Cos, idea original i guióCoral Cantiga (Montserrat Meneses, directora)Coral Sinera (Isabel Mantecón, directora)Orquestra Simfònica del VallèsNoemí Pasquina, directoraProgramaE. Morricone: Cinema Paradiso, La Missió, La mort tenia un preu, El bo, el lleig i el dolent, Fins que li va arribar l'horaN. Rota: La strada, El padrí, Fellini 8 ½

Concert "Homenatge a Morricone i Rota" amb l'Orquestra Simfònica del Vallès & Pasquina

Fitxa artísticaThe Avex EnsemblePete Billington, directorProgramaVangelis: Blade RunnerBlade Runner LIVE és una producció d'Avex Classics International per acord amb Warner Bros.Espectacle recomanat a partir de 13 anys.Projecció de la pel·lícula (VOSC) amb música en directe.

Espectacle "‘Blade Runner LIVE’" amb The Avex Ensemble

6 temporades, més de 300 funcions! És de sàvia viure-ho!1672, França. Molière i la Companyia del Rei estrenen una comèdia de costums amb un embolic familiar on s'hi recull l'afany de saber de les dones i posa en evidència un poeta mediocre i cregut de l'època. 2016, Catalunya. Molière i només dos actors estrenen la mateixa comèdia de costums amb un embolic familiar on, amb un joc interpretatiu que trenca les convencions, s'hi recull la burla dels pedants d'avui dia.Fitxa artísticaDramatúrgia:&nbsp;Lluís HansenInterpretació:&nbsp;Ricard Farré i Enric CambrayAssessoria escènica:&nbsp;Júlia BarcelóAjudant de direcció:&nbsp;Júlia BonjochEscenografia:&nbsp;Enric RomaníVestuari:&nbsp;Marc UdinaCaracterització:&nbsp;Àngels Palomar i Marquès – DamaretIl·luminació:&nbsp;Adrià AubertComposició musical:&nbsp;Gerard SeséCoreografia:&nbsp;Júlia BonjochFotografies promocionals:&nbsp;May ZircusProducció:&nbsp;Marina Marcos – El Maldà

Teatre "Les dones sàvies" amb Enric Cambray i Ricard Farré

Michael Dorsey és un actor amb un talent especial… per no aconseguir cap paper. Desesperat i sense feina, Michael fa un darrer esforç per fer realitat els seus somnis i es disfressa de l'actriu Dorothy Michaels.En un ascens meteòric a la fama de Broadway, Dorothy aviat aconsegueix que el públic caigui rendit als seus peus, mentre que Michael (disfressat de Dorothy) s'enamora de Julie, la seva companya de repartiment. No passarà gaire temps abans que Michael s'adoni que conservar el seu èxit més gran com a actor serà molt més difícil del que esperava.CREATIUSMúsica i lletra –&nbsp;&nbsp;David YazbekDirector musical –&nbsp;Julio AwadDisseny de vesturari –&nbsp;Pier Paolo ÁlvaroLlibret –&nbsp;Robert HornCoreògraf –&nbsp;Federico BarriosDisseny d'escenografia –&nbsp;Leticia Gañán&nbsp;i&nbsp;Curt Allen Wilmer&nbsp;(AAPEE)Adaptació i direcció –&nbsp;Bernabé RicoIl·luminació –&nbsp;José Manuel GuerraProductora executiva –&nbsp;Mónica HuertaUna producció de&nbsp;Triple F&nbsp;– Distribuïda per&nbsp;Talycual

Eventos de la categoria Cine

¿Estas buscando qúe hacer relacionado con Cine?