Barcelona

Fitxa artísticaAndrea Motis, trompeta i veu solistaBarcelona Gospel MessengersMartí Serra, saxos, clarinetIgnasi Cussó, guitarraIsaac Coll, contrabaix i baix elèctricAndreu Moreno, bateriaRamon Escalé, teclat i direccióDavid Casamitjana, tècnic de so ProgramaMúsica inspirada en el repertori d'Amy WinehouseAndrea Motis va créixer estudiant i interpretant música d'icones del jazz com ara Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Nina Simone i Sarah Vaughan, entre moltes altres. Però hi ha una artista que ella sent molt a prop perquè la va acompanyar gairebé com a teràpia en una època personal delicada, entre els 15 i els 18 anys: "Jo escoltava la música d'Amy Winehouse i la sentia molt a prop de mi, com una amiga que em va voler confortar en un procés personal de curació". "Em posava la seva música de bon matí –continua Motis– i em sentia molt empoderada, em veia reflectida en tot el que em suggeria: tristor, ràbia, pena, però també rebel·lia per superar-ho tot i anar endavant. Li devia aquest homenatge". El resultat és aquesta estrena molt sincera i sentida: To Amy. Al costat de Motis en aquesta aventura, els Barcelona Gospel Messengers, dirigits per Ramon Escalé, en versió completa. Una aliança contundent que ens promet una nit intensa i inoblidable al festival. IMPORTANT:&nbsp;Els menors de 16 anys només podran accedir al recinte acompanyats del seu pare, mare o tutor legal.&nbsp;Imprescindible&nbsp;presentar la&nbsp;Hoja de responsabilidad&nbsp;(veure documents adjunts) degudament impresa i emplenada.

Concert "To Amy’’ amb Andrea Motis & Barcelona Gospel Messengers

El cicle de Lectures poètiques al fossat del Mercat Dominical de Sant Antoni 2025 està organitzat per l'A. P. del Mercat del Llibre Dominical de Sant Antoni amb l'objectiu d'acostar la literatura als seus visitants, visibilitzar-lo com a centre de cultura i donar-li un valor afegit, aprofitant la fantàstica ambientació que proporciona el fossat del Mercat de Sant Antoni, amb les restes de la muralla del segle XVII.Les Lectures poètiques, coordinades per Montse Ordóñez, s’emmarquen en el projecte cultural Sala Mercat, organitzat per la Federació d’Entitats de Calàbria 66.Organitza: Associació Professional del Mercat del Llibre Dominical de Sant Antoni.

Lectura poètica al Mercat Dominical de Sant Antoni

El cicle està organitzat per l'A. P. del Mercat del Llibre Dominical de Sant Antoni amb l'objectiu d'acostar la literatura als seus visitants, visibilitzar-la com a centre de cultura i donar-li un valor afegit, aprofitant la fantàstica ambientació que proporciona el fossat del Mercat de Sant Antoni, amb les restes de la muralla del segle XVII.Les Lectures poètiques, coordinades per Montse Ordóñez, s’emmarquen en el projecte cultural Sala Mercat, organitzat per la Federació d’Entitats de Calàbria 66.Organitza: Associació Professional del Mercat del Llibre Dominical de Sant Antoni.

Diumenges poètics al Mercat Dominical de Sant Antoni

Fitxa artísticaCor de Noies de l'Orfeó Català*Maria Mauri, pianoEsther Pinyol, arpaMontserrat Meneses, directora ProgramaM. Vila:Clam de la Terra (estrena) Obres per determinar

Concert "Clam de la Terra!’" amb Cor de Noies & Mariona Vila

Silvia Gubern Garriga-Nogués (Barcelona, 1941), artista, poeta i sanadora energètica amb una llarga i diversa trajectòria en les arts visuals i plàstiques d'avantguarda a Catalunya, torna a Barcelona després de trenta anys per presentar l'exposició Esplendor. Tornar a l'origen.Aquesta mostra, que aplega un centenar d'obres de l'artista, ens convida a conèixer el seu itinerari creatiu des d'una vocació primordial: un camí d'obertura al desenvolupament de la consciència personal, planetària i espiritual. Alliberada pel destí de la funció dels dies, Gubern no mira enrere, sinó que es permet de 'tornar a l'origen', és a dir, de contemplar com el present etern redibuixa i recrea la comunió entre tots els éssers i totes les coses. Silvia Gubern desplega la seva llibertat per oferir-nos el llegat d'una dona que, com l'alquimista, treballa en la transformació del plom en or, això és, destil·lant allò que reconeix com el seu patrimoni més preuat: la certesa de l'origen sagrat de l'art i la vida.El recorregut expositiu formula el gran poder orientador i guaridor de la imatge, dels signes, de la paraula i de la visió a partir de dibuixos, escriptura canalitzada, escultures, poemes, pintures en vidre i instal·lacions, que constel·len el saber unificat. L'art com a testimoni silent i indefallent d'un llenguatge que dialoga amb el ventre de la Terra, el cos matèric, i també amb la potència real i metafòrica de la llum i la transparència, qualitats de l'ànima que ens possibilita de nodrir-nos o bé d'iniciar-nos en els misteris de l'encarnació, la resurrecció, l'antimatèria i el cos de llum.Exposició comissariada per Assumpta Bassas Vila.

Exposició "Silvia Gubern - Esplendor. Tornar a l’origen"

Oferim una sèrie de visites a determinats espais de treball del museu que habitualment no són accessibles al públic, com el taller de restauració, les reserves, l'arxiu, la drassana, etc. i expliquem la feina que s'hi desenvolupa o que hi està vinculada. Aquesta proposta permet accedir al públic general a diversos espais del museu i conèixer diversos departaments

Descobreix els espais no visitables del Museu Marítim: Reserva de col·leccions

La família com a idea per repensar què significa pertànyerDinorah va morir ahir a casa seva, a Madrid. Els "seus" s'han reunit per complir amb l'Abelut: el dol jueu en el qual els familiars més propers s'aparten del món durant set dies. Set dies en els quals han de conviure per processar junts el dol.Per uns dies, tots abandonen la seva vertiginosa realitat, buida de rituals, per submergir-se en aquesta reclusió col·lectiva. Què tenen en comú aquestes persones unides per un relat passat, ara deslligat? El que amb tota seguretat comparteixen és la por al que vindrà: tenir o no tenir fills, trencar amb els nostres per avançar, ser capaç d'il·lusionar-se malgrat els mals pronòstics.Fitxa artísticaAutoria i direccióLucía CarballalAmb Miki Esparbé, Marina Fantini, Mona Martínez, Manuela Paso, Ana Polvorosa, Gon Ramos, Alba Fernández Vargas / Vera Fernández Vargas, Asier Heras Toledano / Sergio Marañón Raigal

Teatre "Los nuestros" de Lucía Carballal

La primera representació d’Ubu Roi, d’Alfred Jarry, el 1898, va ser un escàndol. Tractava d’un personatge desmesurat i cruelment còmic que més endavant esdevindria un mite: “Rei de Polònia, és a dir, de cap lloc”, tirà “henorme” amb la cobdícia, un golafre infame i el seu “merdra”, que deixa anar amb les 6 lletres des de la primera rèplica. Gràcies a aquest personatge, Jarry va conèixer la fama de ben jovenet fins a convertir-se en una mena de celebritat. Adoptava, ens les circumstàncies més imprevistes, el paper d’Ubú amb el seu accent, les seves extravagàncies, les seves formes, etc. Aquest mateix any va redactar Gestes et pinions du Dr. Faustroll, pataphysicien, obra que no apareixeria publicada fins al 1911. En ella, Jarry definia la ‘Patafísica com a “la ciència que s’afegeix a la metafísica, bé sigui en si mateixa, bé sigui fora de si mateixa, i s’estén més enllà d’aquesta, tan lluny com aquesta es troba de la física [...] La patafísica és la ciència de les solucions imaginàries que atribueix simbòlicament als lineaments les propietats dels objectes descrits per la seva virtualitat”. Quan el 1907, Jarry va morir a l’hospital de la Charité amb trenta-quatre anys, va deixar una densa obra literària. Tot i que amb prou feines va escriure sobre pintura, Jarry n’era un apassionat, fins i tot va fer les seves pròpies obres en aquest àmbit – cosa que no va deixar de cridar l’atenció de Guillaume Apollinaire.De Jarry es coneixen, a més dels gravats de fusta amb què va il·lustrar les seves publicacions, nombrosos dibuixos i algunes pintures a l’oli. Entre els artistes que van interessar-s’hi fins al punt de convertir-se en amics hi havia Henri Rousseau, Paul Gauguin o Charles Filiger. També va mantenir amistat amb els artistes Edouard Vuillard i Pierre Bonnard, així com amb Félix Vallotton que van il·lustrar algunes de les seves obres. Després de la desaparició de Jarry va ser un altre grup artístic que li van prendre el relleu, com Jean Puy i Georges Rouault, que van il·lustrar diversos llibres d’Ambroise Vollard sobre Ubú.Els surrealistes van mantenir una relació profunda i ambiciosa amb el personatge d’Ubú i li van assignar un lloc privilegiat a la seva iconografia. El 1923, Max Ernst va pintar Ubú Emperador transformat en una mena d’alt forn construït amb maons. Tres anys més tard, Marcel Duchamp va realitzar Anemic Cinema al costat de Man Ray i Yves Allégret. El 1937, el grup surrealista al complet es va mobilitzar amb motiu de la primera representació d’Ubú encadenat, dirigit per Sylvain Itkine, amb decorats de Max Ernst. El fulletó publicat en aquella ocasió reunia dibuixos d’Yves Tanguy, Joan Miró, René Magritte, Man Ray o Pablo Picasso. D’aquest últim no se n’ha de desestimar l’admiració que professava per Jarry, del qual posseïa el manuscrit d’Ubú banyut, text que, segons certs testimonis, se sabia de memòria gairebé completament i que va exercir un paper fonamental en la gènesi de la seva pròpia obra Le désir attrapé pour la queue, que va escriure el 1941.En els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial cal subratllar la importància de la creació del Col·legi de Patafísica, que va tenir un paper fonamental en l’estudi i la difusió de l’obra de Jarry. El col·legi es presentava com una “societat d’investigacions erudites i inútils”. Entre els seus membres destaquen els pintors Marcel Duchamp, Man Ray, Joan Miró, Max Ernst, Jean Dubuffet, Asger Jorn, el cineasta René Clair, el matemàtic François Le Lionnais, l’explorador Paul-Emile Victor i els poetes i dramaturgs Jacques Prévert, Raymond Queneau, Boris Vian, Michel Leiris, Georges Pérec i Jean Ferry. De fet, va ser al llarg del segle xx que nombrosos artistes van emprar Ubú en les seves obres.L’exposició Ubú pintor sobre Alfred Jarry que presentem reunirà no només les obres d’Alfred Jarry recollides en diferents materials com llibres, revistes, obra gràfica i dibuix sinó que també posarà sobre la taula la transcendència del seu llegat, que és manté fins a l’actualitat. En aquest sentit, reunirà l’obra del dramaturg francès i la dels artistes del seu cercle més immediat com Pierre Bonnard, Paul Gauguin, Henri Toulouse- Lautrec, Charles Filiger i els Nabís. Inclourà un apartat destacat que versarà sobre l’impacte del dramaturg en la generació surrealista: André Breton, Antonin Artaud, Pablo Picasso, Joan Miró, Max Ernst, Victor Brauner i Dora Maar. Un altre moment important en aquest context i que tindrà un espai destacat se centrarà en la creació del Col·legi de la Patafísica (Collège de Pataphysique) amb artistes com Jean Dubuffet, Enrico Baj o Asger Jorn. L’exposició tindrà un capítol dedicat a artistes contemporanis com Robert Wilson o William Kentridge que exploren la vigència de les temàtiques que Jarry va tractar en la seva obra amb personatges despòtics, corruptes i totalitaris.L’exposició, que ocuparà les dues plantes del Palau Finestres del Museu Picasso de Barcelona, pretén mostrar l’abast de Jarry d’una manera completa i extensa, pel que reunirà préstecs procedents de col·leccions tant públiques com privades d’Europa i dels Estats Units.Un darrer aspecte i no menys important que tractarà l’exposició és la recepció de l’obra a Catalunya. Ubú rei es va representar per primera vegada el 1964, a porta tancada, en el marc de l’Escola d’Art dramàtic Adrià Gual. Pilar Aymerich la va dirigir, en va fer la traducció amateur i també un reportatge de 36 fotografies, algunes de les quals es van publicar a la crònica de Joan Segarra a La Vanguardia. Notable és també Mormi el Merma espectacle que parteix i explora la personalitat teatral d’Ubú concebut per la companyia La Claca i Joan Miró. El 7 de juny del 1978, Mori el Merma s’estrenà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El 30 de gener de 1981, el Teatre Lliure llança l’estrena d’Operació Ubú, la segona gran adaptació a Catalunya de l’obra de Jarry després de Mori el Merma. Es tracta d’una producció del Teatre Lliure amb Albert Boadella com a escenògraf convidat, la majoria dels intèrprets que formen part de la companyia permanent del Lliure, els Joglars. Els papers del pare i de la mare Ubú són interpretats respectivament per Joaquim Cardona i Anna Lizaran, mentre que Fabià Puigserver assegura l’escenografia i s’encarrega dels vestits i de la realització de les màscares, rebent nombrosos elogis.El projecte s’acompanya d’una publicació que actua com a catàleg de l’exposició en quatre idiomes, amb l’objectiu de contribuir al coneixement de la figura d’Alfred Jarry i la seva obra. Aquesta publicació aspira a convertir-se en un catàleg de referència, mostrant les peces que seran presents a l’exposició i una extensa documentació sobre el tema. En ser un tema bastant inèdit en el nostre context, s’espera que tingui una influència i rellevància significativa a nivell internacional.La programació pública vol posar l’accent en l’actualitat del pensament de Jarry. En aliança amb el Departament d’Educació es planteja un projecte territorial amb els instituts que imparteixen en Batxillerat d’Arts escèniques; amb l’Institut del teatre de Barcelona, una revisió o fins i tot alguna recreació de les mítiques representacions d’Ubú amb titelles; a més de converses i conferències sobre l’actualitat d’Ubú i de l’abús de poder en els sistemes totalitaris. Comissari: Emmanuel Guigon

Eventos de la categoria Visitas

¿Estas buscando qúe hacer relacionado con Visitas?