Zaragoza

17 veces, el nuevo espectáculo del dúo cómico Faemino y Cansado, sin duda el más rupturista de su trayectoria en el Auditorio de Zaragoza. Abandonan la sensatez que siempre los ha acompañado en su carrera y se lanzan sin paracaídas. Siempre hacen lo que les da la gana y ahora, por su edad, con más motivo. Según la tradición Kaon Lin de la bimilineraria cultura china, el dios Kuan Lon, la única deidad que vive en una cantimplora, permite a un ser humano gozar de clarividencia catorce veces en una vida.

Faemino y Cansado se pasan por el forro la tradición Kaon Lin de la bimilenaria cultura china, como otras muchas, y sostienen que catorce son pocas y que ellos ya van por diecisiete. Este nuevo espectáculo es, sin duda, el más rupturista de su trayectoria. Abandonan la sensatez que siempre los ha acompañado en su carrera y se lanzan sin paracaídas a una piscina medio llena, como diría un optimista. Galopan por fin sobre un caballo desbocado y se despojan de cualquier pátina de cordura. [Todo esto son metáforas cuya función es rellenar] Lo que queda de manifiesto en 17 VECES es que Faemino y Cansado siempre hacen lo que les da la gana y ahora, por su edad, con más motivo. Esperamos que se rían, que es lo que buscan con ahínco.

<a href="https://auditoriozaragoza.com/programacion/faemino-y-cansado/">Entradas</a>

17 veces Reloaded - Faemino y Cansado

Después de agotar entradas en varias ocasiones, ¡vuelve la comedia de la temporada! Una comedia irreverente sobre la fama, la religión, el amor, la amistad...&nbsp;y el físico.

Gordas

Barcelona

Un vol, tres hostesses i una maleta.Es produeix un accident aeri d’un vol de la línia aèria &nbsp;“Patriaryet”. Només una maleta sobreviu a l’impacte. Dins és plena de veus, de relats i experiències personals de dones. Dones que han patit una violència masclista constant i estructural.Text, direcció i Dramatúrgia: Las FritasActrius: Adriana G. Andreo; Neus Gispert i Laia FerréGènere: Sàtira políticaA càrrec de Las Fritas TeatreActivitat vinculada al 25N

Teatre "El diario de Patri (y otras apropiaciones del capital)"

Hi ha un lloc on la felicitat és possible per a totes nosaltresAnna Karènina té uns principis forts i fa l'elecció de viure la vida al màxim. En un viatge a Moscou, s'enamora del Vronsky. Desafiant les convencions socials, abandona el seu home i es veu obligada a abandonar el seu fill per poder viure el seu amor.En aquesta adaptació escènica de la brutal novel·la de Tolstoi, Carme Portaceli rescata l'Anna Karènina de l'escàndol amorós i la posa en escena perquè sigui jutjada, però aquesta vegada ella està decidida a explicar-nos el que realment va succeir, el que realment va sentir i el que ningú, excepte potser Tolstoi, va tenir en compte.Després de passar per la Sala Gran del TNC, l’espectacle farà una gira internacional per portar Anna Karènina en català als escenaris de Brussel·les, Zagreb, París i Amsterdam.<h2>Fitxa artística</h2>AutoriaLev TolstoiDireccióCarme PortaceliDramatúrgiaCarme Portaceli, Anna Maria Ricart CodinaAdaptacióAnna Maria Ricart Codina (a partir de la traducció d'Andreu Nin)Amb Louise Bergez, Jordi Collet, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Ariadna Gil, Miriam Moukhles, Bernat Quintana, Bea Segura

Espectacle "Anna Karènina"

La inauguració d’una exposició de pintura és l’inici d’una aventura ben poc heroica que tindrà lloc la nit d’un dissabte. Un seguit de personatges que s’esforcen per aparentar dignitat i glamur, i uns altres que pretenen acabar amb el sistema (podrit), ens faran oscil·lar entre la tendresa, el riure i la pena.&nbsp;El rei&nbsp;de la selva&nbsp;és una sàtira corrosiva a la fira de les vanitats del Manacor dels anys vuitanta, però perfectament extrapolable a&nbsp;qualsevol punt del planeta i on l’humor va de bracet amb la crítica social.El projecte&nbsp;Literactua&nbsp;és una iniciativa sorgida de la col·laboració entre el&nbsp;Festival de la Paraula&nbsp;-que organitza Produccions de Ferro- i la&nbsp;Fundació Mallorca Literària. Té com a objectiu la promoció de la literatura i el teatre en català escrits a les Illes Balears, mitjançant la creació de dramatúrgies d’obres d’escriptors i escriptores illencs.&nbsp;Produccions de Ferro – teatreDramatúrgia: Carme PlanellsDirecció: Carles MolinetInterpretació: Joan Miquel Artigues, Marga López i Sara Sánchez&nbsp;

Espectacle "El rei de la selva"

La vida s’obre pas fins i tot en condicions poc favorables per a ella. Sense llum solar i amb dèficits d’oxigen, un bon grapat d’organismes són capaços d’adaptar-se a l’ambient i sobreviure. Es tracta de la fauna hipogea, la qual habita a indrets del subsòl com les cavernes o els rius subterranis. Per les seves característiques i pel fet de no tenir espècies actuals properes a la superfície, Charles Darwin la va descriure com a “fòssils vivents”.Seguint les passes iniciades al segle passat pel Dr. Francesc Español i Coll, el Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona té en la fauna hipogea una de les seves línies d’investigació. Actualment, està col·laborant amb la Universitat de Barcelona, en el context del grup de recerca consolidat ZooSysEvo, liderat pel Dr. Miquel A. Arnedo.Fruit d’aquesta col·laboració i ganes de saber-ne més sorgeix aquest Club dels llunàtics i llunàtiques. Precisament, serà en Miquel A. Arnedo qui ens il·luminarà en la foscor del subsòl. Amb ell coneixerem què és la filogenètica i la genòmica, quins avenços han significat per a l’estudi de la biodiversitat subterrània, i si Darwin tenia raó al considerar la fauna hipogea com a relicte, entre d’altres qüestions. No perdeu l’ocasió de descobrir aquestes criatures extraordinàries sense necessitat d’aventurar-vos a les cavernes! Ponent:: Miquel A. Arnedo, catedràtic de Zoologia de la Universitat de Barcelona i director de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat.Moderador: Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista, explorador, escriptor i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de BarcelonaAdreçat a públic adult

Tertúlia 'La biodiversitat subterrània. Posem llum a la foscor!'

La Martina s’ha trobat un dineret, mentre pensa en què se’l gastarà són molts els pretendents que la volen conquistar. Trobarà la Martina algú amb qui tindrà alguna cosa en comú? Adaptació del conte La rateta que llegia a l’escaleta, de Vivim del Cuentu.Edat recomanada: de 3 a 7 anys

Espectacle "La rateta Martina i el ratolí Serafí" a càrrec de la companyia DeLiri

La resistència del llenguatge i la morfologia de la parla&nbsp;són dues característiques presents en tota l’obra de&nbsp;<a href="https://www.macba.cat/ca/actor/teresa-solar-abboud/" target="_blank" style="color: inherit;">Teresa Solar Abboud</a>&nbsp;(Madrid, 1985). El seu treball parteix d’una recerca constant de múltiples conceptes presentats com a&nbsp;enormes instal·lacions escultòriques&nbsp;que, aquests últims anys, s’han anat complexitzant a través de formes relacionades amb la resistència, el buit, el cos o l’estructura òssia. Si en un primer moment l’artista partia del dibuix i el vídeo com a eines fonamentals de treball, amb el temps, la seva producció s’ha centrat en la pràctica de l’escultura i els nous materials. Amb ells, ha anat articulant un desplegament de formes que reprenen elements emparentats amb el món orgànic i condueixen a una constel·lació de metàfores relacionades amb els fluxos de corrents, els buits i la connectivitat entre orificis i cavitats.Aquest projecte sorgeix de l’interès del Museu CA2M i del MACBA per mostrar en una&nbsp;exposició individual l’obra de Teresa Solar Abboud produïda aquests últims anys. Comissariada per Tania Pardo (Directora del Museu CA2M) i Claudia Segura (Responsable de la Col·lecció del MACBA), la idea principal de la mostra és al·ludir a la relació amb la matèria, el llenguatge i la producció corporal a través d’una museografia que varia, canvia i s’expandeix de manera molt diferent a cadascuna de les seves seus.El projecte arrenca amb la presentació al Museu CA2M, entesa com a «espai de contracció», i posteriorment viatjarà al MACBA, on passarà a la fase d’«espai de dilatació» ampliant-se amb noves peces. En el primer d’aquests dos capítols, titulat&nbsp;Ocell somni de màquina, es fa èmfasi en dues grans instal·lacions que condensen les investigacions més recents de Teresa Solar Abboud. En el segon capítol, titulat provisionalment&nbsp;Somni màquina d’ocell&nbsp;s’estableix un diàleg entre ficció i realitat, i s’aprofundeix en les narratives sobre el procés en què es juxtaposen noves formes i acabats plàstics que al·ludeixen al món orgànic, juntament amb remats d’estètica industrial d’acabats llisos i brillants. Combinant obres recents amb projectes primerencs, l’exposició reforça la presència de l’escultura amb la pràctica del dibuix, entesa aquí com a reflexió i organització articulada sobre la percepció i l’experiència de l’origen de cada forma, així com les idees que les orbiten.

Eventos de la categoria Teatro

¿Estas buscando qúe hacer relacionado con Teatro?