Barcelona

Oferim una sèrie de visites a determinats espais de treball del museu que habitualment no són accessibles al públic, com el taller de restauració, les reserves, l'arxiu, la drassana, etc. i expliquem la feina que s'hi desenvolupa o que hi està vinculada. Aquesta proposta permet accedir al públic general a diversos espais del museu i conèixer diversos departaments

Descobreix els espais no visitables del Museu Marítim: Taller de conservació i restauració

Ramon Calsina i Baró (Barcelona, 1901-1992) és una de les figures més singulars de la pintura catalana del segle XX. El fet d'haver construït una trajectòria al marge dels corrents oficials l'ha deixat en un discret segon pla malgrat la importància del seu llegat artístic. L'exposició Misèries humanes vol treure a la llum la vessant més incòmoda del seu treball, centrada especialment en el dibuix. La proposta s'endinsa en la dimensió més àcida, crítica i dura de l'obra de l'artista.Els seus dibuixos, com si fessin un efecte de mirall, ens assenyalen i ens fan veure tots els vicis i virtuts de l'existència humana, i a la vegada ens emocionen per la seva tendresa i humanitat. Fortament influït per la tradició pictòrica del país i alhora seduït per l'avantguarda dels anys trenta, Calsina ha quedat en terra de ningú. Ha estat considerat massa trencador pels pintors tradicionals i massa tradicional pels artistes més trencadors. Tanmateix, a mesura que passa el temps, els seus dibuixos es mantenen vigents, tant per la forma com el fons. La crítica social, la visibilització de qüestions com la violència de gènere, la guerra o la crisi sistèmica des de l'òptica dels anys trenta el converteixen en un artista visionari que, a partir de l'observació del seu context més proper, ha esdevingut atemporal.Exposició comissariada per Bernat Puigdollers.

Exposició "Ramon Calsina - Misèries humanes"

«La llum revela allò que es manté ocult, com una veu que murmura històries oblidades.» Aquesta premissa sembla que guia l'obra d'Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963), una de les artistes catalanes més destacades en el camp de l'art contemporani català. En la seva ocupació del Saló dels Miralls, Valldosera agafa l'essència de La guineueta astuta de Janáček per parlar d'una natura autònoma que es recicla ad infinitum, en què la circularitat de l'energia va més enllà dels esforços de la humanitat per controlar els cicles vitals. La seva obra, en definitiva, és una invitació a percebre la realitat com un teixit mutable, en què cada element conté la memòria de tot el que s'ha viscut Amb una pràctica que oscil·la entre la instal·lació, la performance i la imatge en moviment, Valldosera, oferint experiències immersives que desafien la percepció, explora la fragilitat de la percepció i la interconnexió entre el cos, la memòria i els objectes quotidians. El treball de Valldosera s'endinsa en la interacció entre la matèria i la llum, la idea de la presència i l'absència, i converteix la llum en un element estructural de les seves creacions. Peces com Dependències o Làmpares per a Mary transformen espais domèstics en escenaris en què, projectant ombres fantasmagòriques que confereixen vida al que és inert, es dota els objectes quotidians d'una dimensió poètica i evocadora. La seva obra no es limita a representar la realitat, sinó que la transforma en un territori de ressonàncies personals i col·lectives, en què el que és intangible pren cos a través de la projecció i el reflexLa seva investigació artística també s'ha expandit cap a una dimensió psíquica i espiritual Valldosera concep l'art com un acte de canalització, en què l'individu es converteix en mitjà d'una consciència superior. En projectes com El llegat invisible, l'artista se submergeix en la memòria inconscient de llocs i cossos i revela històries latents mitjançant la interacció amb l'espectador. Amb una trajectòria que ha traspassat fronteres, la seva obra ha estat present en biennals i museus d'arreu del món i s'ha consolidat com una veu essencial en el panorama contemporani. La seva mirada, entre el món científic i el místic, ens convida a reconsiderar la realitat com un teixit mutable, en què l'aspecte visible i l'invisible s'entrellacen en una dansa infinita de llum i ombra

Exposició "Eulàlia Valldosera" Artista visual

Roberto Carcassés&nbsp;piano i director&nbsp;· Jay Kalo&nbsp;bateria&nbsp;· El Chino&nbsp;baix&nbsp;· Joao del Monte&nbsp;veu&nbsp;· Lidia Maria&nbsp;veu&nbsp;· Willam Vivanco&nbsp;veu&nbsp;· Luna Ki&nbsp;veu&nbsp;· Carlos Sarduy&nbsp;trompeta&nbsp;Interactivo de Cuba&nbsp;és una innovadora agrupació musical fundada per&nbsp;Roberto Carcassés&nbsp;a l’Havana, Cuba. Aquest col·lectiu es caracteritza per oferir un espai col·laboratiu on cada artista té l’oportunitat de mostrar el seu talent sota la direcció visionària de Carcassés.El grup s’allunya dels formats rígids; cada concert és una experiència única i irrepetible, adaptant-se a la creativitat i a les interaccions del moment. En el seu repertori, fusionen una àmplia gamma de gèneres com&nbsp;jazz, timba, son, hip hop i funk, integrats amb matisos moderns i temàtiques que reflecteixen l’actualitat global. Així,&nbsp;Interactivo de Cuba&nbsp;es converteix en un punt de trobada dinàmic on la música i la cultura cubana floreixen amb vibrant autenticitat.

Concert "Interactivo de Cuba"

El Piropo Quartet torna a retrobar-se a Barcelona, i aquesta vegada s'hi uneix el gran pianista convidat Carlos Britez, de manera que es converteix en un quintet. Ens oferiran un concert en què s'explora la influència de les danses a través de la història de la música, de Bach al contemporani, del clàssic al popular, amb instruments i músics que van saber trencar aquestes barreres i mostrar-nos l'essència de compartir la música. Danses per no dansar, que li presten a la música des dels seus orígens tota la força rítmica, la corporalitat, el swing, i fins i tot la quietud. Un concert variat, eclèctic i ple de contrastos i originalitat. Piano: Leandro Avalle Piano i viola: Carlos Britez Violi: Berna Jones Bandoneó: Gaspar Müller Bandoneó: Almut Wellmann

Concert 'De Bach a la música contemporània'

El títol de la mostra remet a les tres línies de recerca que han articulat el treball de Marc Larré en els darrers anys. La primera és la desvinculació de l'objecte escultòric de les seves connexions històriques amb el poder. La segona línia és una crítica als privilegis de la visualitat a Occident i com aquesta ha deixat fora i subordinat altres maneres de fer i de ser. La tercera és la vinculació de l'art amb la possibilitat o no de tenir una experiència autèntica. Les obres que veurem a l'exposició continuen endinsant-se en aquesta recerca, de la mateixa manera que ho fa la sèrie de cinc peces guanyadora del Premi Antoni Vila Casas d'Escultura 2024.

Exposició "Marc Larré - Escultura i poder"

La Veronal s'acosta a La mort i la primavera amb una fantasia desconcertant d'imatges, gestos i cossos – de tot allò que flueix, germina i brolla al subsol – el subconscient, potser – de la novel·la més enigmàtica, la més radicalment simfònica de Rodoreda.La mort i la primavera és meravellosament irreligiosa. No hi ha "llei de vida" aquí, perquè la vida té més poders que lleis. I tota llei evapora a la conflagració de la vida i de la mort. L'univers dansa, implacable, al voltant dels nostres fets miserables, la nostra violència pedestre, la nostra gesticulació vana, el nostre pànic a existir. Per això mateix el món cruel i atemporal de la novel·la és també una al·legoria dels mals del món, dels estralls i feixismes de la modernitat: perquè presenta la Història com el resultat d'una horrible sordesa a la música secreta de tot allò viu; perquè exhibeix una humanitat opressora i oprimida, sempre abocada a fer el pitjor ús possible del potencial de generació, vida, mort i descomposició que la natura li proporciona. Com aniries a una infinitat anomenada ara, on morir pot ser l'única mostra resilient de vitalitat? Potser Rodoreda va arribar tan a prop de dir allò indicible que només demana silenci. O potser només es pot cantar allò que queda d'indicible entre les pàgines del llibre. Potser el cant sigui allò que es deixa sentir quan s'apaga el motor de la història. I potser l'únic viatge sigui un periple vocal per les gammes visuals i sonores de Rodoreda; per les melodies proliferants i els silencis gestuals que, com un rugit de riu subterrani, com un brunzit d'abelles, un renill de cavalls, com arrels i sarments d'heures i glicines, sostenen i acaronen, amenaçant-lo de mort i de vida, tot un univers poètic.Idea i direcció artísticaMarcos MorauCoreografia Marcos Morau en col·laboració amb els intèrpretsAmb Maria Arnal, Fabio Calvisi, Ignacio Fizona Camargo, Valentin Goniot, Jon López, Núria Navarra, Lorena Nogal, Marina RodríguezEscenografia Max GlaenzelVestuari Sílvia DelagneauIl·luminació i director tècnic Bernat Jansà

Espectacle "La mort i la primavera", a càrrec de La Veronal

Siempre Así acumula més de 30 anys de trajectòria, 16 discos en el mercat i un èxit incontestable: al voltant d’un milió de còpies venudes al llarg de la seva carrera i més de mil cinc-cents concerts entre Espanya i Llatinoamèrica.Però l’èxit major, és comprovar com el seu repertori forma part de la banda sonora de milions de persones, com aquesta rumba amb missatge, alegre i meridional, conservant les seves arrels flamenques, s’ha fet imprescindible en qualsevol reunió o esdeveniment de tipus festiu, com han abarrotat i conquistat a públics de tots els gustos i de diverses generacions en els teatres i auditoris més importants. En la seva llarga trajectòria, són nombrosos els importants premis, nominacions i reconeixements que han rebut, entre ells la Medalla d’Andalusia, que els va ser lliurada el 28 de febrer de 2023 de mans del president de la Junta Sr. Juan Manuel Moreno Bonilla.

Eventos de la categoria Bailes

¿Estas buscando qúe hacer relacionado con Bailes?