Barcelona

Santi Moix (Barcelona, 1960) és un artista que ha fet de la imaginació i la vitalitat els pilars del seu llenguatge visual.La seva obra, plena de color, energia i formes orgàniques, transcendeix gèneres i disciplines per oferir una experiència artística que connecta amb el cicle de la vida. Amb una trajectòria que abasta pintura, dibuix, escultura i instal·lacions, Moix s'ha consolidat com una veu singular que transforma la natura en un univers poètic i exuberant. La pintura de Moix és un esclat de vida. Inspirant-se en el món natural, crea paisatges imaginats en què flors, arbres i formes amorfes es barregen en un ball constant de colors i textures.La seva obra no es limita a la representació mimètica de la realitat, sinó que reinterpreta la natura com un espai ple de possibilitats infinites. Aquest enfocament es pot veure en sèries com Botànica, en què els elements naturals es transformen en formes exuberants que sembla que estiguin en creixement i mutació constant. El color és un dels grans protagonistes de la seva obra. Moix utilitza una paleta vibrant, en què cada tonalitat sembla que transmet una emoció específica, des de l'alegria d'un groc brillant fins a la serenor d'un blau profund. Aquesta explosió cromàtica no només estimula els sentits, sinó que també convida a reflexionar sobre la bellesa i la complexitat del món que ens envolta.Santi Moix no s'ha limitat a la pintura. Al llarg de la seva carrera, ha explorat altres mitjans, com l'escultura i les instal·lacions, i ha ampliat els límits de la seva pràctica artística. Un exemple destacat d'això és la seva intervenció a l'Església de Sant Víctor de Saurí, on va transformar l'espai amb frescos monumentals que integren les seves formes orgàniques en un context espiritual. Aquesta obra demostra la capacitat de Moix per adaptar el seu llenguatge artístic a diferents formats i escales, mantenint sempre la seva essència. Les seves escultures, sovint fetes amb materials com la ceràmica, exploren la tridimensionalitat de les formes que apareixen a les seves pintures. Aquestes peces, plenes de textures i irregularitats, sembla que surtin de la tela per ocupar l'espai físic, establint un diàleg entre la bidimensionalitat del dibuix i la materialitat de l'escultura.L'obra de Santi Moix està profundament influenciada per la seva formació i les seves experiències vitals. Des de la seva joventut a Barcelona fins als anys que ha passat treballant a Nova York, Moix ha assimilat una àmplia gamma d'influències, des de l'expressionisme abstracte fins a la pintura renaixentista, que ha transformat en un estil únic i inconfusible.En les seves creacions hi ha també una forta dimensió filosòfica. Moix percep la natura com un reflex de la condició humana, un espai on la vida i la mort, l'ordre i el caos, coexisteixen en harmonia. Aquesta visió es tradueix en obres que celebren el canvi, la regeneració i el cicle constant de la vida. L'art de Santi Moix és, en essència, una invitació a mirar el món amb ulls nous.Les seves pintures i escultures ens transporten a un univers ple de vida, en què el món imaginari i la realitat es fonen per oferir-nos una perspectiva renovada sobre la bellesa que ens envolta. Amb una trajectòria que continua creixent i evolucionant, Santi Moix s'ha consolidat com un dels artistes catalans més internacionals i innovadors. Les seves obres, plenes de força i sensibilitat, ens recorden que l'art no només és una forma de representació, sinó també una manera de viure i d'entendre el mónAl Gran Teatre del Liceu Festa Criolla amb Jordi Savall amb imatges de Santi Moix6 de novembre del 2025, 19.30 h Exposició Del 3 al 16 de novembre del 2025

Exposició "Santi Moix" Artista Plàstic: Pintor, Escultor  Ceramista I Muralista

Gonzalo Guzmán (Madrid, 1991), format com a dissenyador industrial, és un dels escultors més evocadors del panorama contemporani. Amb les seves darreres exposicions, Guzmán ens convida a endinsar-nos en un món on les formes esdevenen metàfores i els materials parlen un llenguatge profundament poètic. Amb una col·lecció d'obres que no només reflexiona sobre la naturalesa del somni, sinó que també explora els límits entre la realitat i la imaginació, ofereix una experiència que és, alhora, íntima i universal. Guzmán desplega un univers on els límits de la matèria es dissolen per donar pas a formes que sembla que sorgeixen d'un estat oníric. Les seves escultures, creades a partir dels somnis i amb materials com l'alumini, esdevenen ponts entre allò tangible i allò intangible. Cada peça sembla una instantània d'un somni, que captura un moment efímer i el transforma en una obra permanent que convida a la contemplacióLa seva obra juga amb conceptes com la gravetat i l'equilibri, i és que Guzmán combina estructures delicades amb materials pesants, crea un diàleg entre fragilitat i força. Aquestes escultures no només ens parlen de l'acte de somiar, sinó també de la condició humana: un equilibri precari entre els desitjos i la realitat, entre el que imaginem i el que podem aconseguir. Autor també d'instal·lacions que es plantegen com un recorregut immersiu que transforma l'espai expositiu en un escenari en què les escultures interactuen amb la llum, les ombres i els espectadors. Cercant la teatralitat, les obres no es limiten a ocupar un lloc físic, sinó que creen atmosferes i obren espais per a la reflexió i la connexió emocional. En aquest context, Guzmán busca establir una relació íntima entre l'obra i l'espectador. Cada peça actua com un mirall que reflecteix les pròpies experiències i anhels de qui la contempla. Aquesta capacitat per generar significats múltiples és una de les claus de l'èxit de la seva obra: els seus somnis no són només els seus, sinó els nostres. Guzmán reafirma el seu lloc com un dels grans narradors de l'escultura contemporània. La seva obra transcendeix la forma i el material per convertir-se en un vehicle de pensament i emoció, en un espai en què els límits de la realitat s'esvaeixen i els somnis prenen vida. El Gran Teatre del Liceu convida Guzmán a fer un exercici d'exorcisme personal i familiar a partir de l'ària "Una furtiva llàgrima" de L'elisir d'amore, que obre una finestra al seu univers creatiu i també estén una invitació a redescobrir el poder transformador de l'art. Com diu l'artista: "Els somnis són les primeres escultures que creem; el meu treball és donar-los volum i veu"

Exposició "Gonzalo Guzmán" Escultor

Concert de MOMO, un homenatge de cor a l'essència de QUEEN. Un viatge des dels inicis del mític grup britànic als 70's: revivint el seu caràcter, els primers temps del Glam. La seva influència al Hard Rock, la seva psicodelia i la seva personal i particular forma d'entendre el Rock, quan la "xupa de cuir" governava els carrers ), fins arribar als QUEEN dels 80's.

Concert "Momo - homenatge a Queen"

Marina Abramović (Belgrad, 1946) ha redefinit el llenguatge de l'art contemporani des de la seva irrupció en la dècada de 1970. Coneguda com "l'àvia de l'art de la performance", Abramović ha fet del seu cos un espai d'experimentació, confrontació i transformació, explorant els límits físics, emocionals i psicològics tant de l'artista com de l'espectador. A través d'accions sovint radicals i desafiants, ha convertit el seu treball en una reflexió visceral sobre la resistència, la vulnerabilitat i la dimensió espiritual de l'existència humana. En una època marcada per les convulsions polítiques i socials de la postguerra a Iugoslàvia, Abramović va emergir amb un art que rebutjava les formes tradicionals i cercava una connexió directa amb el públic. Va entendre la performance com una via per escapar dels límits del llenç i el marc tradicionals, buscant, en canvi, l'energia immediata del moment present. Les seves primeres obres, com Rhythm 10 (1973), ja apuntaven a un diàleg entre cos i objecte, dolor i ritual, en què l'artista es posava en perill físic. Aquesta tensió entre l'autonomia del cos i la seva subjecció als límits externs és un tema recurrent al llarg de la seva carreraLa col·laboració amb Ulay, el seu company creatiu i sentimental durant dotze anys, va produir algunes de les obres més impac - tants de l'art contemporani. En peces com Relation in Time (1977) o The Lovers (1988), en què la parella va caminar des dels extrems oposats de la Gran Muralla xinesa per acomiadar-se, Abramović i Ulay van explorar les dinàmiques de la intimitat, el poder i la separació. La seva obra conjunta es va construir com un relat d'in - ter dependència, en què la fragilitat humana esdevé un mirall per al públicAmb els anys, Abramović ha aprofundit en una exploració espiritu - al que transcendeix el dolor físic per situar-se en l'àmbit de l'ener - gia i la contemplació. The Artist Is Present (2010), presentada al MoMA de Nova York, va esdevenir un fenomen global, ja que va reunir milers d'espectadors disposats a compartir una mirada amb l'artista. Aquesta obra, aparentment senzilla, però extraordinària - ment profunda, va il·lustrar el poder de la presència i el potencial transformador de la connexió humana sense paraules.L'impacte d'Abramović no es limita a les seves obres, sinó que s'estén a la seva tasca pedagògica i a la seva defensa de la per - formance com a disciplina central de l'art contemporani. Amb la fundació de Marina Abramović Institute (MAI), l'artista ha garantit que les generacions futures continuïn explorant els límits del cos, la ment i l'esperit en el context de l'artAbramović havia estat en altres ocasions a Barcelona com a visi - tant, però precisament va ser al Liceu on va oferir el seu primer treball: 7 Deaths of Maria Callas (març del 2023). El caràcter autobi - ogràfic de la seva obra, alimentat pel sofriment inherent de la seva desil·lusió i drames amorosos, trobava una ressonància particular en la vida de Maria Callas (1923-1977)Marina Abramović ha fet de la seva vida una obra d'art en si ma - teixa. Amb una barreja de coratge i vulnerabilitat, ha il·luminat els racons més foscos de la condició humana i ens ha ofert una experiència artística que, més enllà de l'estètica, és profundament transformadora. El seu art, alhora inquietant i alliberador, ens con - vida a mirar-nos des d'una nova perspectiva, a habitar el nostre cos amb consciència i a comprendre l'energia que ens connecta amb el món. Amb cada obra, Abramović ens recorda que, com a espectadors i éssers humans, també som creadors del nostre propi significat.Exposició al Saló dels Miralls del 12 al 31 de gener del 2026Taller Al Saló dels Miralls 14 de gener del 2026, 17 h Conversa Amb Víctor Garcia de Gomar 14 de gener del 2026, 19 h Espectacle Al Gran Teatre del Liceu Balkan Erotic Epic Del 24 al 30 de gener del 2026

Exposició "Marina Abramovic "Artista i  Perfomance

Penique Productions, col·lectiu artístic fundat a Barcelona el 2007, ha desenvolupat un llenguatge propi en el camp de les instal·lacions immersives. El seu segell distintiu és la creació d'espais efímers mitjançant enormes estructures inflables de plàstic monocrom, que transformen l'arquitectura existent en un univers totalment nou. Aquestes intervencions juguen amb la percepció de l'espectador, alterant la relació entre el cos i l'espai. En cobrir completament l'entorn amb una membrana translúcida, el que és habitual desapareix i deixa pas a una atmosfera immersiva, on la llum, el color i la sensació d'ingravidesa esdevenen els únics referents. Així, edificis històrics, galeries o espais urbans es dissolen per convertir-se en escenaris d'una experiència sensorial única. Cada instal·lació de Penique Productions s'adapta a l'espai que ocupa, establint un diàleg amb la seva estructura original. La monumentalitat i la simplicitat del material contrasten amb la complexitat conceptual de l'obra, que explora temes com la temporalitat, la transformació i la relació entre ple i buit. Amb l'ocupació de la Sala Principal del Gran Teatre del Liceu creen un espai dins d'un altre; una proposta artística que transcendeix la mera intervenció arquitectònica per convertir-se en un viatge perceptiu, una invitació a redescobrir l'espai des d'una perspectiva nova i inesperada i imprevisible.

Exposició "Penique Productions"

Més conegut com "l'home invisible" en cercles mediàtics, Liu Bolin aborda les preocupacions socials del seu país natal a través de la seva pràctica artística, i destaca especialment per les seves instal·lacions de "camuflatge". Transcendint mitjans com la performance i la fotografia, Liu Bolin dissecciona la tensa relació entre l'individu i la societat en "desaparèixer" en entorns que són llocs de conflicte i crítica. La seva sèrie "Hiding in the City" s'ha exposat en nombrosos museus i institucions d'arreu del món. Inspirats pels seus missatges visuals potents, artistes i institucions com el Louvre, la revista Harper's Bazaar, el Centre Pompidou, Ruinart, Moncler, Fred, Renault, JR, Carlos Cruz-Diez, Jon Bon Jovi i Kenny Scharf, entre d'altres, han convidat Liu Bolin a col·laborar en projectes creatius. L'any 2015, va ser seleccionat per a la campanya que tenia el suport de les Nacions Unides, "The Global Goals", amb l'objectiu de fomentar l'erradicació de la pobresa, el desenvolupament sustentable i lluitar contra la desigualtat i la injustícia, amagant-se entre 193 banderes del món. Liu Bolin actualment viu i treballa a Pequín. Artista i fotògraf xinès nascut a la província de Shandong (1973) i amb residència a Pequín, Liu Bolin va obtenir el diploma d'escultura a l'Acadèmia Central de Belles Arts el 2001. Els seus inicis com a escultor es van veure interromputs el 2005 per l'expropiació i la destrucció del seu taller, davant de les runes del qual farà el seu primer autoretrat. En les seves sèries "Camuflatges urbans", Liu Bolin es pinta ell mateix utilitzant tècniques de pintura tradicional amb el propòsit d'integrar la seva imatge en un decorat comú, com un jardí o un quiosc de diaris, i després es fotografia. Quan l'espectador s'enfronta a aquests "camuflatges", descobreix la figura de l'artista com un element aliè al paisatge, amb la qual cosa es produeixen lectures inèdites mitjançant la percepció del que suposadament era invisible.

Exposició "Liu Bolin" Artista Fotògraf

Pocs artistes poden afirmar haver iniciat una nova forma d'art. Joan Jonas (Nova York, 1936), però, va ser crucial per a la formació de dues formes d'art: el vídeo i l'art de la performance. A partir de finals de la dècada de 1960, Jonas va fusionar diverses influències (des del cinema mut fins als espectacles de màgia) i noves tecnologies (com ara càmeres de vídeo portàtils i monitors de televisió) per explorar l'entrellaçament del cos humà i la seva imatge gravada. Les seves actuacions en vídeo van plantejar noves preguntes que, al segle xxi, només han crescut en rellevància. Com ens mirem a nosaltres mateixos i als altres a través de la càmera de vídeo? Quins nous tipus d'identitats ens obren o ens imposen aquestes imatges electròniques, i en particular les dones?Treballant en la vibrant escena de les arts del Soho, les superfícies reflexives / miralls serien un motiu clau al llarg de la carrera de l'artista. En els seus influents treballs, els intèrprets portaven miralls al davant del públic, que de sobte es trobava confrontat amb la seva imatge, una inversió de la relació típica entre l'espectador i l'artista. Per a Jonas, la imatge reflectida fa alguna cosa més que simplement reflectir: es projecta al món i el canvia. Tot i que Jonas ha cartografiat els efectes de la nova tecnologia, també ha mirat històries més llargues que connecten passat i pre - sent. Els estranys poders de l'electrònica moderna, amb la seva capacitat de crear il·lusió visual, troben els seus precedents en vells contes populars sobre personatges màgics i esdeveniments misteriosos. Acompanyada de la commovedora banda sonora creada per a l'ocasió: un bestiari escrit per Enric Casasses i musicat pels com - positors més il·lustres del país, l'obra evoca la rica vida interior d'aquests animals, així com la seva precarietat davant d'un clima canviant. Com assenyala Jonas, "des del principi la natura ha estat un context per al meu treball": les imatges ecològiques impregnen totes les etapes de la seva carrera. De la mateixa manera que un ecosistema natural recicla el que és vell en el que és nou, l'art de Jonas crea una ecologia dinàmica i interconnectada que continua evolucionant.Concert Al Foyer del Gran Teatre del Liceu Bestiari A partir de textos d'Enric Casasses Amb imatges de Joan Jonas

Exposició "Joan Jonas" ArtistaVisual

"La música és la veu més profunda de l'ànima humana; només cal saber-la escoltar." Amb aquestes paraules, el mestre Josep Pons ha resumit sovint la seva filosofia artística, una concepció que ha marcat profundament la seva trajectòria com a director i la seva relació fructífera amb el Gran Teatre del LiceuNascut a Puig-reig, Josep Pons és considerat un dels directors d'orquestra més destacats del panorama internacional, amb una carrera que combina la passió pel repertori clàssic amb un compromís fervent amb la música contemporània i la recuperació del patrimoni musical. La seva col·laboració amb el Liceu es remunta a dècades enrere (assistint el mestre Antoni Ros Marbà en la producció de The Duenna, de Robert Gerhard), però va adquirir una dimensió especialment significativa el 2012, quan fou nomenat director musical del teatreDes de llavors, Pons ha liderat l'Orquestra Simfònica del Liceu amb un estil que combina precisió tècnica, profunditat expressiva i un enfocament intel·ligent sobre el significat de cada obra. El seu llegat al Liceu inclou produccions emblemàtiques que han captivat tant el públic com la crítica. Se'n poden destacar interpretacions memorables de L'Anell, Parsifal o Tristan und Isolde, de Wagner, en què Pons va explorar amb mestratge les textures orquestralsUn dels seus grans mèrits ha estat l'aposta per la innovació i la inclusió d'autors del segle xx i contemporanis, obrint les portes del Liceu a nous llenguatges musicals i a una visió renovada del repertori tradicional. Aquesta combinació de tradició i modernitat és un reflex del seu desig d'acostar l'òpera al públic del segle xxi, sense perdre l'essència del que fa d'aquest art una experiència universal. Així, destaquen títols com The Turn of the Screw, de Britten; D.Q. Don Quijote en Barcelona, de Turina; Gaudí, de Guinjoan; Lessons in Love and Violence, de Benjamin; Wozzeck, de Berg, o Lady Macbeth de Mtsensk, de Xostakóvitx, entre d'altres. També cal mencionar els inoblidables muntatges de La ciutat invisible de Kítej, de Rimski-Korsakov; Elektra, de Strauss, o el War Requiem, de Britten.Amb la seva direcció, Josep Pons ha esdevingut un autèntic ambaixador de l'excel·lència artística i ha consolidat el Liceu com un espai de referència cultural, on la música es transforma en una experiència transformadora i atemporal. Hauran estat 14 anys d'un viatge excepcional. Revisem gràficament aquesta aventura. Gràcies, Josep

Eventos de la categoria Actos Oficiales

¿Estas buscando qúe hacer relacionado con Actos Oficiales?

¿Estas buscando qúe hacer relacionado con Actos Oficiales?

.css-1hnz6hu{position:static;}.css-1hnz6hu::before{content:'';cursor:inherit;display:block;position:absolute;top:0px;left:0px;z-index:0;width:100%;height:100%;}Exposició "Santi Moix" Artista Plàstic: Pintor, Escultor Ceramista I Muralista

Exposició "Gonzalo Guzmán" Escultor

Concert "Momo - homenatge a Queen"

Exposició "Marina Abramovic "Artista i Perfomance

Exposició "Penique Productions"

Exposició "Liu Bolin" Artista Fotògraf

Exposició "Joan Jonas" ArtistaVisual

Exposició "Josep Pons "Director Musical"

Exposició "Santi Moix" Artista Plàstic: Pintor, Escultor Ceramista I Muralista