Espectacle “MARCO D'AGOSTIN” d'Asteroid

Què tindran a veure la paleontologia amb la dansa i els sentiments? Pregunteu-li a un creador italià que, en aquest tribut al gènere musical, ens parla de les mil maneres en què la vida resisteix fins i tot en les pitjors circumstàncies.

Quan es van començar a conèixer les primeres teories científiques que apuntaven a l'impacte d'un asteroide contra la Terra com a causa directa de l'extinció sobtada dels dinosaures, molts estudiosos del tema es van negar a acceptar la possibilitat, encara avui discutida, una mica de la mateixa manera que, quan un o una amant ens deixa, no sempre acceptem amb facilitat un canvi de rumb tan abrupte i tan cruel de la nostra vida. Sí, paleontologia i romanticisme, dues coses que volen temps, tenen més a veure del que us pensàveu, com us explicarà el paleontòleg protagonista, que es presenta davant del públic per parlar sobre ossos, extincions i els materials que travessen el cosmos constantment. Però el musical, una forma d'entreteniment paradoxal i aclaparadora, s'interposarà i boicotejarà aquesta conferència, que acabarà constituint una mena de batalla entre Broadway i el científic protagonista, en un muntatge que posa en comú la ciència i l'amor, l'entreteniment i la informació, la vida i la mort, la dansa i el teatre. Aquí, el cant i la dansa ens sorprenen com un meteorit que acaba de caure del cel. Asteroid us parla sobre la vida i sobre les mil maneres misterioses que té de sobreposar-se a qualsevol obstacle i reaparèixer un cop i un altre, sense rendir-se mai.

Com a autor de la proposta, Marco D'Agostin, un ballarí i coreògraf les obres del qual qüestionen assumptes com la memòria, l'extinció, l'entreteniment i la relació sempre canviant entre el públic i el performer. Ha obtingut premis internacionals al talent emergent i és artista associat del Piccolo Teatro di Milano des de l'any 2022. Sons, paraules i moviments integren uns muntatges (Avalanche, 2017; First love, 2018; Best regards, 2020; Gli anni, 2022, entre moltes d'altres) que es decanten pel compromís emocional entre l'intèrpret i l'espectador.

Una producció de VAN

En coproducció amb el Piccolo Teatro di Milano - Teatro d'Europa; Théâtre de la Ville, Paris; Teatri di Pistoia; Pôle-Sud CDCN Strasbourg; Festival Aperto / Fondazione I Teatri - Reggio Emilia; Snaporazverein

Amb el suport de: CCN Ballet de l'Opéra National du Rhin; AMAT and Civitanova Danza, La Contrada, Teatro Stabile di Trieste; Grand Studio, Bruxelles; Scenario Pubblico, Catania; CSC / Centro per la Scena Contemporanea (Bassano del Grappa); Fondazione Teatro Comunale Città di Vicenza; Centrale Fies; Teatro Stabile dell'Umbria; Istituto Italiano di Cultura di Oslo / MiC-Direzione Generale Spettacolo e Sprang / Ål kulturhus; ATCL / Spazio Rossellini

Creació i interpretació: Marco D'Agostin · So: Luca Scapellato · Cançons: Marco D'Agostin i Luca Scapellato · Escenes: Paola Villani i Bots Conspiracy · Il·luminació: Paolo Tizianel · Vestuari: Gianluca Sbicca · Amb una escena escrita per: Pier Lorenzo Pisano · Assistència en la creació: Lucia Sauro · Procés de recerca compartit amb: Chiara Bersani, Sara Bonaventura, Nicola Borghesi, Damien Modolo, Lisa Ferlazzo Natoli · Entrenador de moviment: Marta Ciappina · Balls de repertori: Giulio Santolini · Entrenament vocal: Francesca Della Monica · Consultors científics: Enrico Sortino · Desenvolupament i promoció: Damien Modolo · Organització i administració: Eleonora Cavallo, Federica Giuliano, Irene Maiolin