Barcelona

Zaragoza

Madrid

L'artista José Luis Rey Vila (Cadis, 1900 - París, 1983), més conegut com a Sim, va deixar un dels testimonis més vius del drama de la Guerra Civil espanyola, concretament a Barcelona. Dins de la línia iniciada fa anys pel Museu, focalitzada en la Guerra Civil, s'exposaran gairebé una cinquantena de dibuixos d'aquest artista que han estat recentment adquirits pel Museu Nacional. Tots ells van ser realitzats durant el període de la guerra, de la qual Sim va ser un dels cronistes més destacats.Es tracta de creacions d'una gran qualitat i expressió, que recullen registres diversos del conflicte bèl·lic, des de la cruesa de la batalla entre els soldats fins a les evacuacions de la població civil.Aquesta adquisició s'insereix en una política de creixement de les col·leccions de Guerra Civil, ja sigui a partir d'adquisicions o donacions, com és el cas de la de l'artista Helios Gómez, realitzada durant l'any 2025. Aquests nous ingressos a la col·lecció, tant pel que fa a obres com a artistes, enriqueixen els fons de guerra amb vistes a l'ampliació del Museu, on aquest tema tindrà un espai rellevant. Comissariat:&nbsp;Eduard Vallès

Exposició 'Sim, el dibuix i la guerra'

Todos los viernes, despierta tu creatividad.

Handmade

Un taller semanal donde aprender&aacute;s a preparar recetas sencillas, ricas y saludables, mientras descubres trucos de cocina y te atreves a experimentar con nuevos sabores. Un espacio para crear, probar y compartir, en el que lo importante no es solo el plato final, sino el buen rato en grupo y todo lo que aprendes por el camino.

Viernes al dente

ProgramaMaig<ul><li>8 de maig, 19:30h: Mariona Camats,&nbsp;violoncel</li><li>22 de maig, 19:30h: Meritxell Noguer, piano</li></ul> Juny<ul><li>5 de juny de 2026, 19:30h: Cor Vivaldi</li><li>19 de juny de 2026, 19:30h: Cor ArsinNova</li></ul> Juliol<ul><li>3 de juliol de 2026, 19:30h: Quintet Turina</li><li>17 de juliol de 2026, 19.30h: Ahaire Eho</li><li>24 de juliol de 2026, 19.30h: Tosca. Giacomo Puccini. Òpera Semi escenificada</li></ul> Setembre<ul><li>18 de setembre de 2026, 19.30h: Duo Singular</li></ul> Octubre<ul><li>2 d'octubre de 2026, 19.30h: David Ruíz, violí i Blanca González, piano</li><li>16 d'octubre de 2026, 19.30h: Maria Vidal, piano</li><li>23 d'octubre de 2026, 19.30h: Christopher Horner, violí i Elke Santamaria, piano</li></ul> Novembre<ul><li>6 de novembre de 2026, 19.30h: Sergio Gómez, piano</li><li>20 de novembre de 2026, 19.30h: A Piacere Trio</li></ul> Desembre<ul><li>4 de desembre de 2026, 19.30h: Walkiria Izaguirre, piano</li></ul>

Cicle de música a Casa Bartomeu 'Jardí dels Tarongers'

L'Arxiu Històric del Poblenou celebra cinquanta anys amb un projecte dedicat a traçar els llegats del passat industrial. Durant vuit mesos presentarem una exposició evolutiva que anirà canviant cada mes, una sèrie d'intervencions artístiques a la seu de l'Arxiu, la Torre de les Aigües del Besòs, i una exposició amb la col·laboració de BAU a Palo Alto.El passat industrial del Poblenou ha deixat vint-i-nou xemeneies de les més de dues-centes que en el seu moment van existir. Ara apareixen com a elements ornamentals, deslligats del seu context originari i, sovint, emmarcades per noves arquitectures, que les han superat en alçària, donant un nova aparença al paisatge urbà. Si bé el Poblenou era originàriament una zona agrícola, l'abundància d'aigua i de terreny va facilitar la implantació d'indústries durant el segle XIX. Un segle més tard, la desindustrialització i la renovació olímpica van propiciar un canvi en la seva orientació, convertint-lo en una zona per assajar nous models urbanístics, des del 22@ a les superilles.Ara l'Arxiu Històric del Poblenou celebra els seus primers cinquanta anys amb un projecte múltiple dedicat a traçar els llegats del passat industrial. A la seu de l'Arxiu, a la Torre de les Aigües del Besòs, presentem una exposició evolutiva, que anirà canviant cada mes, per tractar aspectes relacionats amb les històries de les fàbriques, dels seus treballadors, de les seves arquitectures i dels moviments veïnals que van lluitar per a la seva preservació. Pujant les escales, a la Torre pròpiament, una sèrie d'intervencions artístiques habitaran aquest espai emblemàtic i desconegut des d'on podem observar una perspectiva inusual de la ciutat.L'Arxiu Històric del Poblenou, fundat per uns estudiants d'arquitectura l'any 1976, va ser clau en la recuperació de la memòria col·lectiva del barri durant la transició democràtica. Des d'aleshores, l'Arxiu ha treballat en la recerca i la divulgació de la història del Poblenou. El projecte actual sorgeix de la investigació realitzada per Isi Cervantes i Quique Tárraga dedicada a les vint-i-nou xemeneies, a les fàbriques que les van construir i a la Torre de les Aigües del Besòs.Entre d'altres hi participen, socis i sòcies de l'Arxiu, veïns i veïnes del Poblenou; els investigadors i professors, Marià Hispano, Ioseba Landa (Institut Quatre Cantons), Sheila García (Institut Icària), Isaac Marrero, Pepa Martínez, Maribel Rosselló (Observatori dels Barris del Poblenou), Tura Tusell i Eduard Page; i les artistes, Joan Bennàssar, Sara Fontán + Clara Tena, Violeta Mayoral i Eulàlia Rovira. El projecte està comissariat per Xavier Acarín, amb la mediació de Berta Fontboté i el disseny d'Esteve Padilla (Paratext.studio).L'exposició a l'Arxiu Històric del Poblenou s'ampliarà amb una col·laboració de BAU, Centre Universitari d'Arts i Disseny, que presentarà una exposició a Palo Alto. Aquesta part apropa a l'evolució arquitectònica i urbana del Poblenou a partir de proposar ucronies, repassar el passat, i especular futurs. Paral·lelament, es programaran un seguit d'activitats per acompanyar i ampliar les implicacions socials i conceptuals de cada bloc temàtic. Durant tot l'any portarem a terme un procés participatiu per decidir el contingut d'una càpsula del temps per enviar-la al 2043, quan celebrarem els dos-cents anys del Poblenou.

Exposició 'Vint-i-nou xemeneies i una torre'

A càrrec de Capitalitat Arquitectura Barcelona 2026Exposició dirigida al públic general que vol conscienciar sobre l'impacte del sector de la construcció en el medi&nbsp;ambient i mostrar exemples d'arquitectura circular realitzats on s'ha aconseguit minimitzar aquest impacte.&nbsp;Fomentar els valors socials i culturals de l'arquitectura posant en valor els materials existents en el medi construït i la&nbsp;seva capacitat transformadora per reutilitzar-los.&nbsp;

Exposició 'La ciutat recurs'

Barcelona 2035. Una ciutat per viure-hi és una exposició viva que et convida a descobrir les grans transformacions que estan redefinint Barcelona i evoluciona amb ella, actualitzant-se i incorporant nous projectes i noves mirades a mesura que la ciutat avança. Un punt de divulgació ciutadana, un mirador al present i al futur immediat, un espai d'una ciutat que pensa, planifica i actua.Els visitants poden explorar en detall els grans projectes de ciutat desplegats en una gran taula al centre de la sala. Mapes, maquetes i imatges guien per les transformacions en curs i expliquen l'impacte que aquestes generen en la vida de les persones. Un recorregut que permet entendre com cada intervenció forma part d'un projecte de ciutat més ampli i com els seus efectes es fan sentir de manera concreta als barris i a la vida quotidiana.On s'està generant més habitatge? On es creen nous llocs de treball de qualitat? Com millora la mobilitat? Com s'adapten els barris per fomentar l'arrelament de les persones i enfortir les seves identitats? 'Barcelona 2035' respon explicant els grans àmbits de transformació de la ciutat: el nou barri de La Marina del Prat Vermell, el nou Montjuïc com a gran parc urbà i metropolità, amb la Fira renovada i nou habitatge, el front litoral i l'última connexió pendent, la Ciutadella del Coneixement com a node punter a Europa, les Tres Xemeneies Sant Adrià de Besòs, la transformació de la Sagrera i entorns, Vall d'Hebron, Porta Diagonal-Campus Clínic i el Bioclúster L'Hospitalet com a nous campus biomèdics i científics oberts a la ciutat i el 22@Nord amb més habitatge i qualitat urbana.Darrere d'aquesta gran transformació hi ha una visió compartida i una aposta clara: amb horitzó 2035, l'Ajuntament desplega una inversió pública superior als 10.600 milions d'euros en projectes estratègics que ja estan transformant els barris i millorant la qualitat de vida de totes les persones que hi viuen. Són projectes de gran abast que es reparteixen pel territori i presenten una nova manera d'entendre la ciutat: més habitable, més pròspera, més cohesionada i més ben connectada.L'exposició forma part de la programació de la Capital Mundial de l'Arquitectura i dialoga amb les altres mostres que acull la nova Casa de l'Arquitectura de Barcelona, ubicada a l'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili. D'una banda, la gran maqueta Pla de Barcelona 2026-2035, que llueix a l'entrada de l'edifici. De l'altra, Barcelona, una ciutat diversa, intensa i complexa, una mirada singular sobre la ciutat a partir de dades, processos i experiències. Comissariat: Elena Amat Serrano, Gerència de Coordinació Metropolitana i Grans Transformacions de Ciutat, Ajuntament de Barcelona.Disseny museogràfic i disseny gràfic: Andrea Manenti i Núria Torrell Elena.

Exposició 'Barcelona 2035. Una ciutat per viure-hi'

Per a públic familiar, amb una atenció especial a les persones autistes o amb alta sensibilitat.Què són les sessions relaxades del Planetari?Les sessions relaxades ofereixen un ambient més tranquil i acollidor que les ordinàries. A l'auditori s'apliquen normes més flexibles pel que fa al moviment i el soroll, i diferents ajustos en la il·luminació i el so de l'espectacle. Són sessions dissenyades com a espais lliures de judicis, que permeten a les persones assistents gaudir de l'experiència sense por de ser observades o jutjades per la resta del públic.A qui s'adrecen?Es tracta de sessions per a públic familiar que brinden una atenció especial a les persones autistes o amb alta sensibilitat. S'adrecen a qualsevol persona que vulgui gaudir del Planetari sense els requisits habituals de silenci i quietud.Quines són les característiques del Planetari relaxat?<ul><li>Durant la sessió, es manté un enfocament relaxat respecte al soroll i el moviment, amb la finalitat de crear un entorn més accessible i còmode per a totes les persones assistents.</li><li>L'activitat està dirigida per un equip acollidor i ben preparat, format específicament per comprendre i atendre les diverses necessitats del públic.</li><li>La il·luminació de la sala s'ajusta per reduir l'impacte visual, i s'eliminen els flaixos de llum o efectes estroboscòpics, especialment en les projeccions del Planetari.</li><li>El so també es modera per evitar la sobreestimulació, per exemple, suavitzant les transicions entre cançons o ajustant els volums que puguin causar molèsties.</li><li>A prop del Planetari hi ha un espai de descans o regulació sensorial, destinat a les persones que necessitin abandonar la sessió en qualsevol moment. En aquest espai hi ha recursos de regulació sensorial que ajuden a gestionar les emocions. La seva ubicació, justat al costat del Planetari, facilita que la persona hi pugui tornar quan s'hi senti preparada.</li></ul>L'activitat és gratuïta i inclou l'entrada al museu. Programació:9 de maig, a les 10.30 h: Dinosaures. Una història de supervivència (a partir de 6 anys).11 de juliol, a les 10.30 h: Caçadors de planetes (a partir de 6 anys).7 de novembre, a les 10.30 h: Polaris (a partir de 6 anys).

Eventos

¿Estás buscando qué hacer?