Barcelona

Madrid

Zaragoza

Sant Cugat

Granollers

Rubí

Terrassa

Cornellà de Llobregat

Sabadell

Cardedeu

Montcada i Reixac

Esparreguera

Canet de Mar

Santa Perpètua de Mogoda

Ripollet

Martorell

Barberà del Vallès

Centelles

Lloret de Mar

Pallejà

Sant Joan de Vilatorrada

Vallromanes

Campanet

Serón

As Somozas

Sant Esteve Sesrovires

Leitza

Gurb

Sant Pere de Torelló

Bellver de Cerdanya

Torrelavit

Maials

Fresno el Viejo

Vigo

Gines

Santiago del Teide

La Matanza de Acentejo

Aracena

Vallehermoso

Güéjar Sierra

Sant Jaume dels Domenys

Les Masies de Voltregà

La Zarza

El Bonillo

Llubí

Guadalcanal

Sant Pere de Riudebitlles

El Pont de Suert

El Palau d'Anglesola

Castril

L'Esquirol

Granja de Torrehermosa

Villaseca de la Sagra

Orcera

Ascó

Sant Iscle de Vallalta

Sarrión

Cantimpalos

Nerpio

Torrecampo

Fontellas

Las Ventas con Peña Aguilera

La Llacuna

Organyà

Barrundia

Agullana

Candelario

Montemayor de Pililla

Galdames

Arraia-Maeztu

Borrassà

Totalán

Segovia

Zufre

Vilabella

Guadalmez

Espinosa de Henares

Galindo y Perahuy

Mañón

El Peral

Cervià de les Garrigues

Cogollos de Guadix

Aldeacentenera

Noceda del Bierzo

Exposició 'Tot el que no volia'

Projecte 'Renova la teva roba. Xarxa d’intercanvi de roba a la Barceloneta'

Teatre "Los blancos regalan sandwicheras y chorizos"

Tens clar com voldries que fos el teu final de vida? Aquest taller t'ajudarà a expressar-ho per escrit. Aprendrem pas a pas com omplir el DVA —un document que permet mantenir la dignitat i fer respectar la nostra voluntat quan no puguem expressar-la. La mort pot ser una experiència serena, i aquest document pot alleujar també el dol dels qui ens estimen. Sortiràs amb el DVA preparat per presentar-lo al CAP o a la notaria

Taller 'Només tu pots decidir. Com fer el document de voluntats anticipades'

Explorem com el gènere i les barreres comunicatives travessen la vida de dones sordes i com la LSC reflecteix imaginaris socials, a través de conver sa i pràcticaA tocar del 25N, En com el gènere i les barreres comunicatives travessen la vida de moltes dones sordes. Explorarem com les llengües —també la Llengua de Signes Catalana— reflecteixen imaginaris socials, rols de gènere i formes de relació construïdes al llarg del temps. A través de la conversa i la pràctica en LSC, ens aproparem a experiències i violències sovint invisibilitzades.

Temps de dona Taller 'Gènere i sordera'

A càrrec de Trama SCCL A partir de Vertigo, es reflexio narà sobre la mirada masculina, la representació de les dones i la violència de gènere, analitzant la psicologia dels personatges del film. El taller també abordarà la con trovertida relació de Hitchcock amb les dones i la influència que va tenir en la seva obra cinematogràfica.Adreçat a persones majors de 18 anys.&nbsp;

Taller "Hitchcok's Vertigo. Patologies de la mirada masculina"

Concert "Salmo"

La clemenza di Tito&nbsp;és una òpera de passions intenses, teixida entre amor, traïció i perdó. La producció de&nbsp;David McVicar al Festival d'Aix-en-Provence&nbsp;destaca per la seva força visual i per un profund retrat psicològic dels personatges. Al capdavant, el&nbsp;mestre Jordi Savall&nbsp;aporta una lectura d'una elegància i una profunditat poètica excepcionals. Amb una direcció transparent, incisiva i plena de colors, Savall revela tota la modernitat dramàtica de Mozart i reactiva l'energia moral que travessa aquesta obra.&nbsp;Composta en només sis setmanes per a la coronació de Leopold II a Praga el 1791,&nbsp;La clemenza di Tito&nbsp;presenta un emperador solitari, ferit per la traïció dels qui l'envolten, però capaç de respondre amb una clemència que el converteix en símbol d'una ètica política superior. El contrast amb la foscor manipuladora de Vitellia i amb el turment de Sesto, dividit entre lleialtat i desig, crea un drama d'una intensitat excepcional.&nbsp;L'arquitectura musical n'accentua la profunditat: les àries nobles de Tito s'oposen a l'agitació interior de Sesto —com la virtuosa "Parto, parto"— i a la tensió penitencial de "Deh, per questo istante solo". Mozart oscil·la entre turbulència i elevació, entre feblesa humana i força moral.&nbsp;Estrenada tres mesos abans de la mort del compositor, l'òpera va fascinar el segle xix i continua essent un miracle dramàtic en què sexe, poder i ambició política es combinen amb una aposta radical per la misericòrdia. Amb un repartiment de primer nivell&nbsp;—Jack Swanson (Tito), Marianne Crebassa (Sesto) i Karine Deshayes (Vitellia)—, la lectura de McVicar emergeix amb una intensitat contemporània que potencia el missatge.&nbsp;Si la Il·lustració confia en la reconciliació, Mozart la sublima amb una obra que eleva el perdó a força transformadora.&nbsp;Un final lluminós i visionari que anticipa Beethoven i consagra l'última òpera seriosa de Mozart com un triomf moral i teatral.Fitxa artísticaDirecció d'escena David McVicarEscenografia Bettina Neuhaus, David McVicar / Vestuari Jenny TiramaniIl·luminació Jennifer Tipton / Producció Gran Teatre del Liceu(Creada per al Festival d'Art Lyrique d'Aix-en-Provence 2011)La Capella Nacional de Catalunya, Lluís Vilamajó, directorLe concert des NationsDirector Jordi SavallDurada aproximada: 2 h 40 min

Òpera "La clemenza di Tito", de Wolfgang Amadeus Mozart

«En un sueño viniste», canta María Marín en una de les versions del seu últim disc,&nbsp;Las tres Marías&nbsp;(recordant Enrique Morente). L'onirisme&nbsp;forma part, sens dubte, del poderós ideari poètic d'aquesta artista singularíssima, cantaora i guitarrista capaç d'enlluernar amb un recital que inclou poetes com San Juan de la Cruz, Miguel Hernández i Federico García Lorca, i músiques de Luys de Milán, Fernando Sor, Los Chichos, Tom Waits i Franz Schubert (inoblidable el seu&nbsp;Ave María&nbsp;xiulat).&nbsp;«En el paisaje actual del flamenco —ha escrit el savi Pedro G. Romero— nada suena como María Marín. Ese brillo hay que saber reconocerlo cuando se mira al horizonte. Aquí no hay roneo ni imposturas con sagas familiares ni se blinda con coartadas espurias autenticidad alguna. Lo que hay es flamenco. Todas las cosas que han hecho grande al flamenco. Flamenco, antes y después del flamenco».María Marín, veu i guitarra

Concert "María Marín"

La Sant Andreu Jazz Band (SAJB) va néixer el 2006 interpretant, sobretot, música vinculada al bressol del jazz, Nova Orleans. El seu creixement any rere any va desplaçar el repertori cap a l'era de les big bands, però des de fa temps la SAJB va decidir tornar als orígens amb els més joves de l'orquestra, que presenten un repertori de jazz tradicional amb nous arranjaments i en un format de 12 músics, en línia amb les primeres grans formacions dels anys 20 i 30 que van convertir Nova Orleans en mite fundacional del jazz. Segons ens explica el mateix Joan Chamorro, fundador i ànima de la SAJB, un concert per gaudir de «joves solistes i noves veus que ofereixen una visió diferent de peces clàssiques».Joan Chamorro, direccióSander Theuns, saxos alt i sopranoPere Company, saxo tenor, clarinet i veuBernat Benavente, saxos baríton i altMartí Costalago, Jara Pajarón, trompetesLuc Martín, Jordi Bosch, trombonsIrina Fernández, trombó i veuRoger Llonch, tuba, trombó i trompetaMartí Ferrer, contrabaix i guitarraDídac Moya, bateriaGael Gassiot, pianoCONVIDATS ESPECIALSJosep Traver, banjo i guitarraÈlia Bastida, violíDavid Casamitjana, tècnic de so

Concert "Sant Andreu Dixie Band"

Eddie&nbsp;Henderson,&nbsp;trompetaMatyas Gayer,&nbsp;pianoArnie Somogyi, contrabaixStephen Keogh,&nbsp;bateriaar Domènech, bateria

Concert "Eddie Henderson Quartet"

Qué hacer en Barcelona

Lo más destacado

Próximamente

Sigue explorando

.css-nzdyzb{position:static;}.css-nzdyzb::before{content:'';cursor:inherit;display:block;position:absolute;top:0;left:0;z-index:0;width:100%;height:100%;}Taller 'Només tu pots decidir. Com fer el document de voluntats anticipades'