Sant Cugat

Barcelona

Zaragoza

Madrid

Aquest novembre, el MACBA farà trenta anys. Per celebrar-ho, desplegarem un programa d'arts en viu, música i performance que no pretén recollir la memòria institucional del museu, sinó més aviat aquells anhels i desitjos que van conduir a la seva creació l'any 1995. És a dir, que no es tracta de retre homenatge a una institució cultural, sinó a l'escena artística de la ciutat que va imaginar aquest museu i el va fer possible.&nbsp;El programa ens convida a reflexionar sobre el poder constitutiu del rumor: el boca-orella aparentment trivial que trobem a qualsevol comunitat i que serveix de vehicle per compartir experiències i referents culturals. Aquest rum-rum atorga la seva aura de misteri als llibres anònims i els manuscrits trobats en ampolles. És l'enigma que envolta artistes desaparegudes, obres d'art robades, discos inèdits i pel·lícules censurades. En definitiva, és la força mitològica dels relats que ens sobreviuen.&nbsp;La poètica del murmuri desafia la solemnitat mortuòria del museu i, en canvi, apel·la a la lleugeresa de l'inacabat, l'indocumentat o el que directament no s'ha realitzat, i obre espais per a la imaginació i la conjectura. En lloc de venerar un passat monolític que amenaça de sepultar-nos sota el seu pes, els murmuris ens conviden a fer surar l'intangible.&nbsp;Al llarg de dotze mesos, <a href="https://www.macba.cat/ca/activitats/murmuris/" target="_blank">aquest programa</a> desplegarà propostes en viu que estan travessades pel rumor i la murmuració. En alguns casos, revisen accions històriques que han adquirit un caràcter gairebé llegendari dins l'escena local, com els rituals col·lectius que Antoni Miralda, Dorothée Selz, Joan Rabascall, Jaume Xifra i Benet Rossell van convocar entre 1969 i 1973, o l'enigmàtica acció –una sonata de Bach desafinada– que Carles Santos i Pere Portabella van concebre en la clandestinitat de la seva reclusió a la presó Model.&nbsp; Programa comissariat per Sabel Gavaldon i Alicia Escobio.&nbsp;

"MURMURIS".  Dotze accions especulatives per l’Any Trenta

Els dissabtes, gaudeix de les visites comentades a la Col·lecció MACBA. Un acostament que s'entén com un exercici que permet assajar una ruptura del marc institucional, oferint un espai de reflexió i de crítica on el concepte i l'experiència "art" es presenten com un principi generador i emancipador. A càrrec d'Avalancha, col·lectiu d'investigació artística i educativa format per Loli Acebal, blanca arias, Marc Luguera, edu rubio i pol terrés. Tots els públics.

Visites comentades a "Com una dansa d’estornells". Col·lecció MACBA: Trenta anys i infinites formes de ser

Volen en grup. Centenars de milers d'aus es desplacen conjuntament pel cel de l'hivern. En una coreografia precisa, s'estiren i es contrauen, planen i remunten formant grans nuvolades; és el que coneixem com a "dansa dels estornells". Ningú pot preveure quins en seran els moviments, de fet ni ells mateixos saben cap a on volaran durant els segons que han de venir. En un veritable ballet aeri, aquests ocells despleguen, com ben pocs, una perfecta sincronia de vol. És a través d'aquestes danses aèries que abordem doblement i de manera directa la Col·lecció MACBA, celebrant-ne el trentè aniversari i reflexionant sobre els processos de subjectivació contemporània. De la mateixa manera que el moviment sincrònic i coral dels estornells -conegut en anglès com a "murmuration", que evoca el murmuri que acompanya el seu vol- configura imatges volàtils i canviants, també les obres de la col·lecció s'ajusten i es reagrupen en les seves diferents presentacions formant nusos o mapes de sentit.&nbsp;La celebració dels 30 anys del museu convida a fer una reflexió pausada, una parada per mirar el passat sobre el qual s'ha construït el present del MACBA, i per revisitar-ne la trajectòria. Una mena d'homenatge, però també una revisió crítica dels fils que han teixit el museu actual. Des dels seus orígens, la construcció de la Col·lecció MACBA s'ha fet de manera gradual, abraçant els reptes de la seva contemporaneïtat i assumint els riscos necessaris per convertir-la en altaveu de pràctiques audaces i políticament compromeses. Una col·lecció que s'articula com un murmuri que creix any rere any, una constel·lació de veus que emergeix del passat en una ressonància polifònica que es vol infinita, il·limitada i diversa.Si bé aquesta presentació s'emmarca dins de les celebracions dels nostres 30 anys, no és una mostra commemorativa, sinó que té una identitat pròpia. Així doncs, el murmuri de la col·lecció que hi dibuixem pren la forma d'una coreografia del subjecte contemporani. Defugint l'exposició cronològica, la mostra s'articula a través de nodes connectors on es treballen conceptes sobre aquest subjecte entès com una entitat mal·leable, que no es construeix de manera aïllada, sinó de manera coral, en diàleg amb les experiències col·lectives, les lluites socials i els contextos interculturals. Es tracta d'existències que s'entrellacen i estan en transformació constant, entorn de les quals reflexionen moltes obres de la Col·lecció MACBA i que ofereixen un enfocament plural, flexible i dinàmic.&nbsp;Explorarem doncs el concepte de subjecte híbrid, que desafia les identitats fixades per categories, com el gènere, la raça, la nacionalitat o la classe. Una hibridació que sorgeix de la interacció contínua entre diferents mons i que, com els ocells en el seu vol col·lectiu, permetrà presentar obres que evoquen un jo construït orgànicament, des de la comunitat i la natura, sense desatendre la relació sagrada amb els mons espirituals, que hi tindran un paper essencial. L'experiència del somni, el joc i el ritual seran elements clau per mostrar un ésser que es connecta amb dimensions invisibles i transcendentals de l'existència, fins i tot amb el deliri com a força nodridora.&nbsp;L'exposició es complementa amb tres obres deslocalitzades i presentades en tres centres educatius públics de la ciutat. Aquestes obres, d'Alán Carrasco, Dora García i Tanit Plana, formen part de la nova edició de "Fora de reserves", un programa d'acollida temporal a escoles i instituts d'obres del fons d'art contemporani del MACBA en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona.&nbsp;&nbsp;

Exposició 'Com una dansa d’estornells'. Col·lecció MACBA: Trenta anys i infinites formes de ser

Amb la teva entrada al museu, els dissabtes a les 11 h pots gaudir d'una visita guiada gratuïta per fer una aproximació a les quatre exposicions permanents de la mà del nostre servei educatiu:- Objectes comuns. Històries locals, debats globals. Uns objectes comuns que mereixen aquest adjectiu també per altres motius: perquè formen part de la cultura popular, representen a la societat i esdevenen fragments de la memòria col·lectiva.&nbsp;- Matter Matters. Dissenyar amb el món. Reflexió sobre els grans reptes del disseny actual i futur en un moment crític per l'escassetat de matèries primeres.- Dissenyes o treballes? La nova comunicació visual. 1980-2003. Descobreix un moment estel·lar per al disseny gràfic.- El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015). Aquesta exposició explica com el vestit modifica l'aparença del cos mitjançant unes accions que tendeixen a comprimir-lo i alliberar-lo alternativament, des del segle XVI fins avui dia. Durada de la visita: 1 h 30 minuts.

Visites guiades gratuïtes a les exposicions permanents - Disseny Hub

Mesurar el temps és una necessitat humana que s'ha mantingut al llarg dels segles i que encara avui deixa empremta en els espais públics que compartim. Barcelona no n'és cap excepció, i Ciutat Vella -el nucli històric on es concentrava la població fins a l'enderrocament de les muralles al segle XIX, n'és el millor exemple.Els tocs de campana i els rellotges han marcat les nostres rutines, tot anunciant esdeveniments cabdals i recordant-nos constantment la nostra dependència del temps. Afortunadament, Barcelona conserva autèntics tresors històrics en forma de rellotge, molts dels quals passen desapercebuts als ulls contemporanis, acostumats a dur tota la informació sobre l'espaitemps a la butxaca. N'hi ha d'antics i de moderns; d'elevats i arran de terra; de tradicionals i d'innovadors; de funcionals i de simbòlics. Una varietat fascinant que val molt la pena descobrir.Aquest itinerari, concebut per l'equip del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i acompanyat per guies oficials, us proposa una passejada reposada d'unes dues hores. Al llarg d'aquesta ruta inèdita, visitarem més d'una desena de rellotges i descobrirem les singularitats d'una ciutat que encara sap guardar secrets. Punt de trobada: plaça d'Urquinaona amb carrer de les Jonqueres, davant del Teatre BorràsFinalització de l'itinerari: Centre Martorell d'Exposicions Distància de l'itinerari: 3,3 Km.Observacions:- Usem radioguies i qui vulgui, pot dur els seus propis auriculars, que seran més ergonòmics (i ecològics). Han de ser de cable i amb connector rodó, minijack. A qui no en dugui n'hi facilitarem d'un sol ús (mida única).- El Museu cancel·larà la ruta quan existeixin avisos meteorològics oficials que prohibeixin la realització d'activitats a l'aire lliure. En aquest cas, es contactarà amb les persones inscrites i s'oferirà la possibilitat de canvi de data o de reemborsament del preu de l'activitat.- El preu de l'activitat inclou una entrada per visita l'exposició La invenció del temps, que rebreu al finalitzar l'itinerari a les portes del Centre Martorell d'Exposicions.

Ruta científica i històrica pels rellotges de Ciutat Vella 'Barcelona en punt'

Coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de Francisco Franco, l'antiga presó de La Model es converteix en un espai per a la reflexió històrica amb l'exposició I després de Franco, què?, una iniciativa impulsada per l'Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. La mostra proposa un viatge a través dels últims anys del franquisme i dels projectes col·lectius que van començar a prendre forma davant l'inevitable mort del dictador, en un moment clau per al futur polític i social del país.Comissariada pels historiadors Andreu Mayayo i José Manuel Rua, l'exposició s'organitza en dues galeries que dialoguen entre si. A la cinquena galeria, el visitant s'endinsa en l'agonia del dictador, la repressió final del règim i les reaccions internacionals que van marcar aquells dies convulsos. A la quarta galeria, la pregunta que dona títol a la mostra troba resposta en les alternatives polítiques, socials i culturals que van començar a emergir des de mitjan anys seixanta: moviments que van obrir camí cap a la democràcia i que van transformar la societat espanyola.Amb una mirada crítica i plural, la mostra aborda qüestions fonamentals com la continuïtat institucional del franquisme, la lluita per les llibertats, el feminisme, els drets LGTBI, la llibertat d'expressió, el paper dels exiliats, la mobilització obrera i el desig de modernització i europeïtzació. Tot plegat es presenta a través d'instal·lacions audiovisuals, testimonis personals, documents històrics i elements simbòlics que permeten comprendre la complexitat d'una època decisiva per al desenvolupament contemporani del nostre país.I després de Franco, què? és una exposició gratuïta que estarà oberta al públic a La Model entre el 15 de desembre de 2025 i el 19 de juliol de 2026, i compta amb la col·laboració del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB).Aquesta mostra representa una oportunitat única per mirar enrere, entendre el passat i reflexionar sobre els reptes del present i el futur, revisitant un dels moments més decisius de la nostra història recent i convidant-nos a reflexionar sobre com les decisions d'ahir continuen condicionant el món d'avui. Organitza: Ajuntament de Barcelona i Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica

Exposició "I després de Franco, què? (1965-1975)"

Una de les joies modernistes de Josep Puig i Cadafalch, amb una façana espectacular i un interior ple de detalls ornamentals.

Eventos de la categoria Visitas

¿Estás buscando qué hacer relacionado con Visitas?