Sant Cugat

Barcelona

Zaragoza

Madrid

L'Arxiu Històric de la Ciutat se suma al Cinquantenari de la mort de l'historiador Agustí Duran i Sanpere presentant l'exposició produïda pel Museu de Cervera i comissariada per Lluís Bellas, que glossa les seves facetes com a home al servei de la cultura i pioner en els camps de l'arqueologia, l'etnografia i la cultura popular.A l'exposició s'hi sumen una selecció de documents originals del mateix Arxiu que testimonien el llegat d'Agustí Duran i Sanpere com a primer Director de l'Arxiu i promotor de l'Institut Municipal d'Història fins a l'any 1957.

Exposició 'Agustí Duran i Sanpere. La cultura com a servei públic'

L'artista José Luis Rey Vila (Cadis, 1900 - París, 1983), més conegut com a Sim, va deixar un dels testimonis més vius del drama de la Guerra Civil espanyola, concretament a Barcelona. Dins de la línia iniciada fa anys pel Museu, focalitzada en la Guerra Civil, s'exposaran gairebé una cinquantena de dibuixos d'aquest artista que han estat recentment adquirits pel Museu Nacional. Tots ells van ser realitzats durant el període de la guerra, de la qual Sim va ser un dels cronistes més destacats.Es tracta de creacions d'una gran qualitat i expressió, que recullen registres diversos del conflicte bèl·lic, des de la cruesa de la batalla entre els soldats fins a les evacuacions de la població civil.Aquesta adquisició s'insereix en una política de creixement de les col·leccions de Guerra Civil, ja sigui a partir d'adquisicions o donacions, com és el cas de la de l'artista Helios Gómez, realitzada durant l'any 2025. Aquests nous ingressos a la col·lecció, tant pel que fa a obres com a artistes, enriqueixen els fons de guerra amb vistes a l'ampliació del Museu, on aquest tema tindrà un espai rellevant. Comissariat:&nbsp;Eduard Vallès

Exposició 'Sim, el dibuix i la guerra'

L'Exposició de varietats antifeixistes és un dels eixos centrals de la programació Portabella: agent provocador. Es tracta d'un projecte complet i complex que pren com a punt de partida el Concert irregular (1968), una obra escènica que va constituir la primera creació conjunta del triangle format per Brossa, Portabella i el músic Carles Santos. El Concert irregular es va estrenar a la Fondation Maeght de Saint-Paul-de-Vence —amb motiu del 75è aniversari de Joan Miró— i va tenir una segona representació al Teatre Romea de Barcelona, constituint una obra quintaessencial de les ruptures tant estètiques com polítiques característiques de les insurreccions mundials de 1968.L'observació detallada d'aquestes dues posades en escena —i d'una tercera realitzada a Nova York l'any següent—, que van provocar reaccions molt contrastades entre el públic i els mitjans de comunicació, ens permet reconsiderar diversos aspectes dels problemes que avui enfronten les arts radicals i les pràctiques culturals crítiques en una situació de crisi sistèmica polaritzada entre la proliferació de subjectivitats emancipades en revolta i l'ascens violent dels supremacismes. L'Exposició de les varietats antifeixistes pren aquest context com a fris per tal de treballar amb artistes contemporanis que segueixen, avui, les actituds radicals de creadors com Portabella, Brossa o Santos. Així doncs, enmig de les aportacions documentals prenen protagonisme obres contemporànies d'artistes com Paula Artés, Mabel Palacín, Abel Jaramillo, Núria Güell o Daniela Ortiz, alguns dels treballs produïts expressament.El programa públic, en forma de Concert de varietats antifeixistes serà la tercera capa i, finalment, una publicació que, més que un simple catàleg, consistirà en una transposició impresa del conjunt d'experimentacions anterior, incloent nombrosos materials inèdits i articulada al voltant d'un extens text crític de Marcelo Expósito. Curador: Marcelo Expósito.Artistes: Paula Artés, Mabel Palacín, Abel Jaramillo, Núria Güell, Daniela Ortiz, Pere Portabella, Carles Santos i Joan Brossa.Una producció del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa.

Exposició de varietats antifeixistes

En el marc del centenari de la mort d'Antoni Gaudí, la Torre Bellesguard engega una activitat especial, gratuïta i per a totes les edats. Tots aquells que visitin la Torre Bellesguard durant el 2026 podran participar en la creació d'una peça col·lectiva de trencadís, una rèplica de gran tamany de la creu que corona el pinacle.L'estructura està feta en base a les dimensions i proporcions reals, a partir de l'aixecament per núvol de punts realitzada per Galdric Santana, arquitecte conservador de Bellesguard i director del grup de recerca.Per contribuir a la difusió i el coneixement del trencadís, els visitants podran aprendre i experimentar amb les seves pròpies mans una de les tècniques més famoses de Gaudí, aportant el seu granet de sorra en aquest projecte col·lectiu, que esdevindrà una peça de museu que podrà representar Bellesguard a exposicions arreu del món.

Visita + activitat 'Obra col·lectiva de trencadís'

El mar, sempre el mar vol reflectir el pols, els personatges i la profunda diversitat del litoral del Poblenou, vista per disset fotògrafs de dotze països diferents. Avui dia, aquestes platges reuneixen locals i visitants de totes les edats com un reflex calidoscòpic de l'ànima mediterrània de la ciutat: una ànima d'oci, esport, intercanvi cultural, connexió i convivència; i també dels seus reptes, com ara la massificació turística i el desequilibri social. Algunes imatges sorgeixen de la curiositat i l'admiració dels que arriben d'altres llocs, mentre que d'altres estan modelades per la sensibilitat local. Durant les setmanes de treball de camp per entendre la vida a la platja, necessitàvem pertànyer-hi tant com a participants com a observadors. En fer-ho, ens vam convertir en testimonis del pas del temps, captivats pel mar sempre present, sempre el mar.El mar, sempre el mar és una instal·lació física i en línia concebuda i produïda per al Museu Can Framis pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny Elisava 2025-2026, en col·laboració amb la Fundació Vila Casas. Artistes / Equip curatorial: Kritin N. Adhia, Daniel Alzate, Isabella Bahamondes, Cesc Bordas, Anna Maria French, Yazan Hamarneh, Varun Konduru Subbaraju, Jakov Kastelanac, Roberta Knox, Shivani Manoj, Xeni Dimitra Michou, Madeline Mulkern, Dulce Pensado, Sofía Portilla, Yara Odeh, Rob Ritzenhein, Carly YonDirector: Pedro Vicente Tutors: Natasha Christia, Ivan Hugo, Elena Olcina, Rein Steiger i Pedro Vicente Un projecte realitzat pel Màster en Fotografia i Disseny 2025-2026 de Elisava.

Exposició " ELISAVA: El mar, sempre el mar"

L'exposició retrata com l'empresa SEAT va desencadenar un conjunt de transformacions profundes que van superar àmpliament l'esfera automobilística. La implantació de SEAT va tenir un impacte determinant en l'economia, l'urbanisme, l'arquitectura, la cultura i la política del país, convertint-se en un actor central de la modernització de la societat catalana i espanyola.La mostra, dividida en cinc seccions, inicia el seu recorregut amb les raons que van portar a instal·lar la fàbrica a Barcelona, un fet que va accelerar la industrialització de la Zona Franca i va impulsar la creació d'una colònia industrial moderna a l'actual barri de la Marina. Aquest procés va situar la companyia com a símbol del règim franquista en un moment d'obertura econòmica i de redefinició de les aliances internacionals.Un dels eixos principals de l'exposició és l'anàlisi dels mecanismes de control sobre els treballadors i de la lluita clandestina de les comissions obreres. Les reivindicacions laborals a SEAT van esdevenir un element d'avantguarda en el moviment obrer per la democràcia. La mostra dedica una atenció especial a la vaga del 18 d'octubre de 1971, que va culminar amb l'ocupació policial de la fàbrica i la mort, a trets, del treballador Antonio Ruiz Villalba.La Seat: Fàbrica de Transformacions tanca el seu itinerari resseguint la memòria obrera al barri de la Marina i revisant la influència de la marca en la cultura i la societat contemporànies. La mostra reuneix fotografies d'arxiu, objectes i documents històrics, així com instal·lacions artístiques que conviden a reflexionar sobre el contrast entre la lluita per la preservació de la memòria i les actuals transformacions socials i urbanes del barri.L'exposició ocuparà el nou Cos de Guàrdia, rehabilitat recentment.&nbsp;Els comissarisJordi de Miguel (Barcelona, 1980) és periodista col·laborador de CRÍTIC SCCL. Ha estat guionista dels còmics Històries de la Model i La SEAT: motor de llibertat (Barcelona Llibres) i de l'adaptació gràfica d'Homenatge a Catalunya (Debate/Rosa dels Vents). També ha participat en els documentals Les llavors de Berta Cáceres i Centreamèrica: terra en litigi.Laia Soldevila (Linyola, 1985) és periodista i editora a CRÍTIC SCCL. Ha coordinat els còmics Històries de la Model i La SEAT: motor de llibertat (Barcelona Llibres). També és guionista del documental Barnils, tal com raja i de la sèrie històrica documental La memòria del Pla.

Exposició 'La Seat: Fàbrica de Transformacions'

Vem y disfruta del curso Regular de Teatro

Curso Regular de Teatro

El Port Olímpic presenta la mostra fotogràfica "Minor White. Song Without Words, 1948" del KBr de la Fundación Mapfre. L'exposició, que és d'accés gratuït, s'ubica al Moll de Gregal i s'emmarca en l'acord de col·laboració entre BSM, Fundación MAPFRE i l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) per apropar la fotografia i les arts escèniques al nou Port Olímpic.&nbsp;La mostra presenta una seqüència homònima de fotografies realitzades per l'autor a la costa de Califòrnia, una proposta centrada en el llenguatge visual i la relació entre imatges.&nbsp;Minor White, un referent de la fotografia estatunidenca del segle XXMinor White (1908-1976) és una de les figures més influents de la fotografia nord-americana del segle XX. La seva obra i el seu pensament van contribuir a consolidar la fotografia com a disciplina artística en àmbits acadèmics, museístics i editorials.&nbsp;Fundador i director de la revista Aperture i professor en institucions de referència, White va desenvolupar una concepció de la fotografia com a espai d'autoconeixement i transformació espiritual. La seva trajectòria es caracteritza per la voluntat de donar coherència a la seva obra i transmetre la seva experiència vital, marcada també per tensions personals vinculades a la seva orientació sexual, a través de la imatgeLa mostra presentada al Port Olímpic s'inscriu en aquest enfocament, en què les imatges funcionen com una seqüència que apel·la directament a la percepció i a l'experiència de l'espectador.

Eventos de la categoria Teatro

¿Estás buscando qué hacer relacionado con Teatro?