Sant Cugat

Barcelona

Zaragoza

Madrid

Exposició col·lectiva de l'alumnat de l'Institut Vila de Gràcia amb els treballs resultant de l'assignatura Creació Fotogràfica i Cinema; una mostra de les fotografies que van fer dels diferents establiments emblemàtics de la Vila de Gràcia

Exposició 'Retratem el barri"

El llenguatge de les flors és un mitjà de comunicació original, ple de simbolisme i misticisme, que va estar en boga entre el segle XIX i les primeres dècades del XX. A les flors se'ls ha atorgat el seu propi llenguatge, amb significats simbòlics que s'amaguen en cada flor. Un codi secret en el qual les paraules no són necessàries per explicar sentiments i emocions. Originari d'Orient, va obtenir un gran èxit a l'Europa del Romanticisme, interessada per allò exòtic.&nbsp;Aquest llenguatge peculiar es va difondre mitjançant llibres de diccionaris florals i va arribar a popularitzar-se a partir de la imatge impresa. El llenguatge de les flors és un autèntic llenguatge femení. Creat per dones i escrit principalment per dones per ser utilitzat com a mitjà de comunicació sentimental. Aquest tipus de literatura s'adreça a un públic eminentment femení.&nbsp;Es tracta de llibres de mides reduïdes i enquadernacions senzilles, i els més elaborats inclouen il·lustracions de flors i plantes. Són diccionaris en els quals a cada flor se li assigna un sentiment. Generalment expliquen l'origen dels significats de les flors i les plantes, extret de la mitologia grecollatina i la religió cristiana. A partir del simbolisme individual de la flora, es crea una sintaxi pròpia, en la qual les flors i les fulles adquireixen els atributs de substantius i adjectius amb diferents temps verbals. Pròpiament, és com si fos un idioma amb les seves normes gramaticals, no absent de complexitat.&nbsp;L'exposició fa un recorregut històric, des de la descoberta en el segle XVIII a Londres del llenguatge de les flors d'Istanbul, passant per l'adopció d'aquest llenguatge a París i Brussel·les a la primera meitat del XIX, i fins a la seva difusió a Barcelona entre la segona meitat del XIX i les primeres dècades del XX.&nbsp;S'hi mostra la repercussió que aquest llenguatge va tenir a les arts gràfiques, que se'n van fer ressò a partir de postals i col·leccions de cromos, dins de l'estètica naturalista del Modernisme. I el seu reflex a la música, a partir de partitures que escullen el llenguatge de les flors com a tema central. Tot i que avui ha quedat relegat a l'anècdota d'un temps passat, es continuen publicant llibres sobre el llenguatge de les flors; la natura simbòlica és intemporal.&nbsp;La temàtica d'aquesta exposició és interdisciplinària, perquè fusiona literatura, botànica, simbolisme, perspectiva de gènere, arts gràfiques, col·leccionisme i música en un context barceloní amb referents internacionals.

Exposició 'El llenguatge de les flors: missatges secrets de la natura'

Ens acostem a la respiració amb el filòsof Xavier Escribano en el nou curs del cicle Lèxic quotidià de filosofia, dirigit per Daniel Gamper i que proposa interpretacions filosòfiques sobre temes de la vida.La respiració -una funció fisiològica fonamental i absolutament imprescindible per a la supervivència-, a més d'analitzar-se des d'una perspectiva científica, també pot ser estudiada en termes que transcendeixen la perspectiva clínica. Així, els darrers anys ha crescut exponencialment l'interès per aquest fenomen en el context de les ciències humanes i socials, com també ha crescut la literatura que en parla des del punt de vista filosòfic.En efecte, la respiració constitueix un eix fonamental de connexió i síntesi entre diferents aspectes i nivells de l'ésser humà, des dels més bàsics, viscerals, inconscients i involuntaris processos al servei del manteniment de la vida, fins a, en l'altre extrem, les més subtils formes d'autoconsciència i de lliure determinació, vinculades al desenvolupament personal i a les operacions mentals més complexes. D'altra banda, la qualitat de l'aire respirable i les condicions laborals i socials que determinen l'exercici saludable de la funció respiratòria són problemàtiques de primer ordre en l'actual reflexió sobre les conseqüències de la crisi climàtica sobre la població i en relació amb les situacions de precarització que afecten sectors desafavorits de la societat.El curs té tres sessions, i cadascuna oferirà una visió -necessàriament sintètica- de les diferents possibilitats d'aproximació al fenomen de la respiració, des d'una perspectiva filosòfica, fenomenològica, ètica i política. 8 de juny de 2026. Filosofia de la respiracióSense pretensió d'exhaustivitat, ens acostarem a la història de la filosofia a partir de la selecció d'alguns autors o moments representatius —els vedanta hindús, els autors estoics, el pensament medieval, Schelling, Irigaray i Sloterdijk, especialment— que concedeixen a la respiració un estatut filosòfic o una significació que transcendeix la seva funcionalitat fisiològica. 15 de juny de 2026. Fenomenologia de la respiracióEn aquesta sessió es descriurà detalladament l'experiència de la respiració des d'una òptica fenomenològica, tant en contextos de salut i benestar com en situacions adverses que dificulten l'exercici espontani de la respiració, a partir d'autors com Husserl, Merleau-Ponty, Levinas, Leder, etc. En particular, s'analitzaran en detall tres dimensions de l'experiència de la respiració que manifesten la seva peculiar significació antropològica: a) la connexió u-tot; b) la interacció interior-exterior; i, finalment, c) l'amplitud (o constricció) de l'existència. 29 de juny de 2026. Ètica i política de la respiracióLa respiració revela inequívocament la condició finita i dependent de l'ésser humà. Dependència que comença ja abans de néixer, en el si matern, i que continua després en forma de connexió inestroncable amb l'aire disponible a l'atmosfera. Aquesta connexió respiratòria, compartida amb tots els éssers vivents, és també condició de tota vida social —com vam experimentar inequívocament en temps de pandèmia. Com que el pulmó és l'òrgan intern més exposat a l'impacte de les condicions exteriors, la restricció, pol·lució o contaminació de l'aire respirable constitueixen formes d'agressió a la qualitat de vida o a la subsistència mateixa de les possibles víctimes, sigui en el terreny laboral (ètica del treball), en el terreny social (major exposició a la contaminació de poblacions econòmicament o socialment vulnerables) o en el terreny polític (ús d'armament químic o atmoterrorisme).

Cursos i tallers 'Respiració Lèxic quotidià de filosofia, 5'

Anem al teatre: la setmana després del debatUn cicle que combina debat i teatre per aprofundir en temàtiques actuals i rellevants. Cada tema es tractarà en dues parts independents: una taula rodona o debat a la Casa Orlandai sobre el tema seleccionat, i la setmana següent anirem al teatre a veure la representació d'una obra que explori el tema en profunditat. Els assistents poden triar participar només en una de les activitats o en ambdues, segons la seva preferència.El present ha imposat un ultimàtum a la humanitat, si de veritat vol tenir futur. Mentre un gabinet científic convocat d'urgència dissenya un pla per respondre a la desintegració de la materia que permet la vida humana, dos germans s'enfronten a la pèrdua del llenguatge que pateix el seu pare, amb la convicció que tot allò que deixa d'anomenar-se deixa d'existir.Xerrada: En parlarem amb Jordi Oriol, autor i director de l'obra. Resta de ponents en curs.Teatre: Anirem a veure l'ÚLTIM ÀTOM (amb Clara Segura, Joan Carreras, Paula Malia,…) a les 20 h al Teatre Goya.Organitza: Anna Roldós i Mò Bertran

Xerrada i sortida al teatre 'La ciència ens salvarà?'

La mostra, comissariada per Pedro Rueda Ramírez i Neus Verger, es podrà visitar entre el 9 de juny i el 30 de juliol de 2026 a les vitrines del CRAI Biblioteca de Fons Antic. S'oferiran dues visites guiades els dies 16 i 25 de juny a les 17h, i el mateix 25 de juny, a&nbsp;continuació, hi haurà la conferència "La configuració històrica de la&nbsp;Universitat de Barcelona a l'època dels Àustries" a càrrec del professor Rafael Ramis Barceló,&nbsp;investigador en la història de les universitats, a l'aula Ramon i Cajal.L'exposició, centrada en el període anterior a Cervera, posa en relleu el paper central dels docents universitaris com a productors de coneixement i com a agents actius en la societat del seu temps. A través d'una combinació de manuscrits i impresos lligats a les activitats dels professors, s'evidencia la transformació que va suposar la impremta en la difusió dels sabers, així com la persistència de pràctiques docents basades en la lectura, el comentari i la transmissió oral.Un dels eixos principals de la mostra és la relació entre universitat, ciutat i món editorial, i es destaca la importància de Barcelona com a centre productor de llibres i com a espai de circulació intel·lectual. En aquest context, els professors no només desenvolupaven tasques acadèmiques sinó que intervenien en àmbits polítics, jurídics, mèdics i religiosos, fet que reforça la connexió entre el saber universitari i les institucions col·lectives, des del Consell de Cent a la Generalitat o els tribunals.&nbsp;El recorregut expositiu s'articula en diverses seccions temàtiques que reflecteixen les grans àrees del coneixement cultivades a la Universitat de Barcelona: els estudis d'arts —amb especial atenció a la gramàtica i la formació humanista—, la filosofia i les matemàtiques, la medicina i les pràctiques de salut, el dret i la cultura jurídica, i la teologia.&nbsp;

Exposició 'Els textos dels professors de la Universitat de Barcelona (1450-1717)'

L'exposició consisteix en un&nbsp;projecte artístic format per 18 escenificacions fotogràfiques de gran format&nbsp;que exploren un imaginari de desig inspirat en l'univers gaudinià, reinterpretat des de la fotografia contemporània.L'obra, produïda específicament l'any 2026, es materialitza en fotografies amb impressió digital en hexacromia sobre suport Pegassus, presentades en mòduls de 70 × 70 cm.Així mateix, es preveu la incorporació d'una&nbsp;peça singular (Spherorama),&nbsp;que es presentarà en format horitzontal sobre peana, aportant un element diferencial dins el conjunt expositiu.

Exposició "Oooh…!!!! Escenificacions per a un desig gaudinià", d'Ei-POINT

Un amic fotògraf a punt de quedar-se cec, quan li vaig preguntar com continuar amb la fotografia, deia que es pot perdre la vista, però no la mirada. Una gran lliçó, perquè la mirada és una de les essències per una bona fotografia.A Venezia, en els carnavals del passat any, un grup del col·lectiu Hablar Photo, del qual és impulsor el fotògraf gadità Julián Ochoa, van recollir amb les seves càmeres diverses mirades d'un entorn entranyable i irrepetible, que a més durant els carnavals, arriba al seu màxim esplendor.Aquesta selecció de fotos ens mostra, des de la diversitat de mirades de 10 fotògrafs, una Venezia també diversa i única. Totes les fotos estan realitzades amb càmeres analògiques i revelades amb procediment químic. Hablar Photo és un col·lectiu i espai de trobada fotogràfic creat pel reconegut fotògraf Julián Ochoa (nascut a San Fernando, Cadis). És una comunitat on s'analitzen autors, es troben referents i es desenvolupa un llenguatge visual propi.

Exposició fotogràfica "La ciudad flotante", del col·lectiu "Hablar Photo"

Continuamos con la actividad de visitas guiadas temáticas a la colección del Museo de Historia de Madrid.  Estas visitas temáticas guiadas y gratuitas, con un aforo máximo de 20 personas, se realizan cada mes, los martes a las 17:00, con propuestas diferentes. El anuncio de la temática de las visitas y su inscripción se publicará para el mes correspondiente. ¡Esperamos que os guste!  Calendario JUNIO   Este mes dedicamos tres martes a la visita  'Castizas. De Isabel II a las lavanderas':    Martes 9, 16 y 23 de junio, a las 17:00 h. (Lista de espera en los tres dias)   Necesaria inscripción previa en este enlace al formulario      Proponemos estas visitas que consistirán en un recorrido centrado en la segunda planta del museo, que custodia la colección del SXIX y que permite hacer un recorrido por la mujer en el Madrid decimonónico, desde la Reina Isabel II, la Chata, la mujer burguesa y su representación en diferentes espacios y ámbitos, hasta las mujeres trabajadoras, lavanderas, cigarreras, modistillas… *Las visitas tendrán que tener un mínimo de 8 personas inscritas para realizarse.

Eventos de la categoria Religion

¿Estás buscando qué hacer relacionado con Religion?