Barcelona

Madrid

Zaragoza

Sant Cugat

Leitza

Santiago del Teide

Bellver de Cerdanya

Torrelavit

Crevillent

Maracena

Barbate

Gines

Madridejos

El Cuervo de Sevilla

Aracena

Centelles

Soutomaior

Vélez de Benaudalla

Güéjar Sierra

Los Santos de la Humosa

Campanet

Les Masies de Voltregà

Gurb

Zújar

Sant Pere de Torelló

Villafranca del Bierzo

Guadalcanal

El Pont de Suert

Garrovillas de Alconétar

Castril

Granja de Torrehermosa

Villaseca de la Sagra

Chelva

Segura de la Sierra

Sant Feliu de Pallerols

Mancor de la Vall

Ascó

Tórtola de Henares

Viladrau

Sarrión

Boal

Nerpio

Quirós

Esgos

Asesinas del Vodevil

Passatge de terror amb la nena de Halloween de PortAventura

Sarau Folk de muntanya

Una exposició que posa en valor la Sagrada Família, i el Recinte Modernista de Sant Pau. L'eix forma't amb l'Avinguda Gaudí és molt més que una connexió urbana entre dues obres mestres del modernisme.A l'extrem sud, la Sagrada Família, obra d'Antoni Gaudí, s'erigeix en un símbol espiritual i creatiu universal. Gaudí va fer del barri part de la seva obra: va utilitzar veïns com a models per a les escultures de la façana del Naixement i va construir unes escoles per als infants dels obrers i del barri, mostrant una profunda connexió amb la comunitat.A l'extrem nord, l'Hospital de Sant Pau, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, representa la màxima expressió del modernisme aplicat a la salut pública. Un recinte hospitalari-jardí on la llum, el color i la bellesa arquitectònica formen part del procés de guarició. Un patrimoni viu, que ha estat escenari de vida, mort i esperança per a generacions de barcelonins.Amb entrada gratuïta, l'exposició es podrà visitar a l'entrada del Recinte Modernista.

Exposició 'Avinguda Gaudí, una memòria viva entre la Sagrada Família i l'Hospital de Sant Pau'

Corta el Cable Rojo segueix arrasant a Barcelona! Després de 14 temporades triomfant a la Gran Via Madrid i de 3 temporades al teatre Apolo Barcelonès, l'espectacle més divertit, arriscat, original i modern es presenta ara al renascut Teatre Muntaner com a funció principal. Humor sorprenent i arriscat que, gràcies al boca-orella, està revolucionant la cartellera. Un xou de comèdia on tres còmics, un músic en directe i una panòplia de mitjans tècnics se sincronitzen per fer tronxar-se al públic sense parar. I tot creat a partir de les propostes que ofereixen els mateixos assistents. Personatges desbocats, situacions insospitades, reptes impossibles, balls, cançons; tot alineat per oferir l´espectacle d´humor en espanyol més divertit del món. Les impressionants valoracions a les webs d'entrades testifiquen l'èxit de " Corta el Cable Rojo ". Vuit números diferents, cadascú més difícil i hilarant que l'anterior. " Corta el Cable Rojo " fa un pas endavant a la comèdia d'escenari. L'espectacle improvisat més divertit. L'espectacle de comèdia més arriscat.

Espectacle "Corta el cable rojo"

'Gaudí-Miró-Gomis: Deconstructed' s'inaugura el 8 de juliol de 2026 com la segona gran mostra de Casa Batlló Contemporary, l'espai expositiu situat a la segona planta de l'edifici, dedicat a activar el llegat de Gaudí a través de la creació contemporània.&nbsp;L'exposició, coorganitzada per la Fundació Joan Miró, Barcelona, i Casa Batlló&nbsp;Contemporary, s'inaugura en el marc de l'Any Gaudí declarat oficialment com un moment excepcional de projecció internacional del llegat de l'arquitecte- i s'inscriu com una de les propostes que activen el seu pensament des de la contemporaneïtat.&nbsp;Casa Batlló Contemporary va inaugurar aquest espai el gener de 2026 amb 'Beyond the Façade', la primera exposició a Espanya de l'estudi londinenc United Visual Artists, que va definir una nova línia de programació artística vinculada a l'experimentació visual i al diàleg amb l'arquitectura de Gaudí.&nbsp; En diàleg: Gaudí, Miró, GomisEl projecte, desenvolupat per l'estudi creatiu Tomorrow Bureau i comissariat per Joana Seguro (Casa Batlló Contemporary) i Ester Ramos (Fundació Joan Miró), proposa una nova lectura de les connexions entre els artistes catalans Antoni Gaudí, Joan Miró i Joaquim Gomis, posant en diàleg obra original&nbsp;dels tres creadors amb instal·lacions digitals inèdites.&nbsp;L'exposició reuneix obres originals de Joan Miró -escultures i obra gràfica- juntament amb fotografies de Joaquim Gomis, la mirada del qual va ser clau en la difusió i reinterpretació moderna de l'obra de Gaudí.&nbsp;A aquest conjunt històric s'hi incorpora una capa contemporània de peces audiovisuals, sonores i digitals que reinterpreten les obres mitjançant eines&nbsp;com l'animació, l'escaneig 3D o la intel·ligència artificial generativa, configurant un entorn immersiu que n'amplia la percepció.&nbsp;Les intervencions de Tomorrow Bureau no funcionen com a simples recursos visuals, sinó com a eines d'investigació que permeten examinar les obres des de noves perspectives. A través d'aquests processos, les formes s'analitzen, es reconstrueixen i es transformen, revelant dimensions materials i estructurals que romanen invisibles a simple vista.&nbsp;Lluny d'una aproximació històrica, l'exposició aborda el treball dels tres creadors com un sistema de relacions vives. Gaudí, Miró i Gomis van compartir un mateix territori, un mateix paisatge i una mateixa Barcelona: les seves obres no van sorgir en paral·lel sinó en conversa, dins d'un ecosistema cultural en què l'arquitectura de Gaudí era presència viva i font d'inspiració constant. La mostra articula aquest diàleg entorn de temes compartits com la natura, la matèria o l'experimentació artística, elements centrals en les seves pràctiques.&nbsp;Fruit de la col·laboració amb la Fundació Joan Miró, l'exposició recupera la mostra celebrada el 2019 i la projecta cap al present mitjançant una nova aproximació curatorial. Les entrades estaran disponibles a partir del 25 de juny.

Exposició "Gaudí-Miró-Gomis: Deconstructed", a càrrec d'"Tomorrow Bureau"

L'exposició "Arquitectura | Oficis" proposa una aproximació a l'arquitectura des de la seva dimensió material, constructiva i cultural, posant el focus en el diàleg entre arquitectura i ofici. La mostra reuneix grans estudis que comparteixen una sensibilitat envers els materials, els processos i l'execució, entre ells RCR Arquitectes, B720, Mesura, AIA, Batlle i Roig, Bofill Taller de Arquitectura, Lagranja Design i GCA Architects.Cada estudi presenta una peça o intervenció conceptualitzada a partir d'un projecte real, realitzada en col·laboració amb un o diversos artesans. Aquestes peces permeten entendre com decisions arquitectòniques concretes es tradueixen en matèria, tècnica i detall constructiu.L'exposició combina la presentació de les propostes amb documentació dels processos que les han fet possibles, mostrant el recorregut complet des de la idea fins a la seva materialització. D'aquesta manera, es planteja una lectura de l'arquitectura que transcendeix allò formal i posa en valor el coneixement tècnic, la intel·ligència material i el treball manual que intervenen en el seu desenvolupament.L'exposició "Arquitectura | Oficis" neix també amb la voluntat de visibilitzar la trobada entre arquitectura i ofici com un espai de diàleg entre dues disciplines que han tingut un paper fonamental en la nostra història cultural i constructiva, i la connexió de les quals considerem essencial per al present i el futur de l'arquitectura. A través d'aquesta exposició, es busca reivindicar el valor d'aquestes sinergies com a part del nostre patrimoni identitari i cultural, així com incentivar noves generacions d'arquitectes i artesans a apostar per formes de col·laboració basades en el coneixement compartit, l'experimentació i l'excel·lència material.Així mateix, la mostra vol donar visibilitat al treball de grans creadors i contribuir a situar-los en el mapa, generant un context propici per al reconeixement de les seves pràctiques i per a l'impuls de noves col·laboracions entre estudis, artesans i agents del sector."Arquitectura | Oficis" s'inscriu dins d'una línia de treball amb continuïtat. En una segona fase prevista per al 2027, les peces s'integraran en obres arquitectòniques construïdes, completant així el trànsit des de la conceptualització fins a la seva aplicació real.L'exposició estarà oberta des del dia de la seva inauguració, el 8 de juliol, de 18:00 a 21:00 h. A partir d'aquesta data, l'exposició es podrà visitar amb cita prèvia per professionals del sector fins al mes de desembre.

Exposició “Arquitectura | Oficis”

Amb ocasió del 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, aquesta exposició revisa la influència que el moviment feminista ha exercit en el camp del cinema i la creació videogràfica en el context català, i com les idees, les demandes i les accions d'aquest moviment s'han reflectit en els treballs audiovisuals fets per cineastes, tot donant lloc a una manera diferent de pensar, sentir i crear imatges en moviment.L'exposició presenta nou peces de nova creació que dialoguen amb les temàtiques que es van debatre durant aquells dies: Treball, Barris, Família, Educació, Mitjans de comunicació, Política, Legislació, Ruralitat i Sexualitat. Aquestes peces proposen un remuntatge de fragments de pel·lícules, obres de videoart i reportatges televisius, totes creades per cineastes dones, produïdes entre 1976 i l'actualitat, i provinents majoritàriament del fons propi de la Filmoteca. Així mateix, s'acompanya d'un programa de projeccions i activitats que comptarà amb la participació d'algunes d'aquestes cineastes i de pensadores feministes.&nbsp; Exposició comissariada per Alexandra Laudo amb l'assessoria de Marta Selva i Anna Solà i produïda per la Filmoteca de Catalunya. L'edició de les compilacions audiovisuals a càrrec de Pilar Monsell.

Exposició 'Feminismes Fílmics: 1976 - 2026'. A partir de la col·lecció de la Filmoteca de Catalunya

Presentem una nova mostra de la Col·lecció MACBA, dedicada a la presència del vídeo i que articula tres moments i contextos de la imatge en moviment, plasmats en tres propostes: Contrainformació: Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari, Ecos. Vídeos de la donació de la Fundació Han Nefkens i Pere Portabella: la mirada compromesa. Aquestes tres iniciatives s'integren dins d'una mateixa constel·lació de pràctiques que entenen el vídeo com una forma d'atenció al real: no es tracta tan sols de registrar, sinó també d'activar mirades, presències i relats sovint situats als marges de la història oficial.És així com a <a href="https://www.macba.cat/ca/exposicions/contrainformacio-video-nou-servei-de-video-comunitari/" target="_blank" style="background-color: rgb(255, 255, 255); color: inherit;">Contrainformació: Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari</a>, el dispositiu audiovisual no opera únicament com a eina de registre, sinó com a pràctica situada i col·lectiva, inseparable dels contextos socials en què emergeix. Aquest material recull realitats socials i polítiques que s'estratifiquen en un moment clau de reconstrucció històrica i d'acumulació informativa, els primers anys de la Transició, i les reivindica des d'una perspectiva crítica. La càmera es converteix en un espai d'interlocució i corresponsabilitat, on les comunitats participen activament en la producció de la seva pròpia imatge i en la construcció d'un arxiu que és, alhora, memòria i procés.Les obres en vídeo presentades a <a href="https://www.macba.cat/ca/exposicions/ecos-videos-de-la-donacio-de-la-fundacio-han-nefkens/" target="_blank" style="color: inherit; background-color: rgb(255, 255, 255);">Ecos. Vídeos de la donació de la Fundació Han Nefkens</a> prolonguen aquesta mateixa inquietud des de l'àmbit de la pràctica artística contemporània. Aquestes peces incorporen llenguatges contemporanis i contranarratius: la textura de la imatge esdevé més experiencial, la narració deixa de ser lineal, es treballa l'experimentació i s'exploren llenguatges de juxtaposició. Mitjançant estratègies formals diverses, aborden l'íntim, el social i el polític com a territoris d'experiència, configurant el vídeo com un lloc d'escolta i de pensament crític.A aquest recorregut se suma també <a href="https://www.macba.cat/ca/exposicions/pere-portabella/" target="_blank" style="color: inherit; background-color: rgb(255, 255, 255);">Pere Portabella: la mirada compromesa</a>, un programa de projeccions dedicat als films del cineasta en el marc d'«<a href="https://www.accionportabella.es/cat/" target="_blank" style="color: inherit; background-color: rgb(255, 255, 255);">Acció Portabella</a>». Una selecció que permet ampliar el conjunt de registres entorn del vídeo i de la imatge en moviment presents a la col·lecció del museu i que ens apropa a la radicalitat del cinema de Portabella. Una radicalitat que subverteix les formes narratives de la tradició fílmica i amb una certa mirada política.Contrainformació: Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari, Ecos. Vídeos de la donació de la Fundació Han Nefkens i Pere Portabella: la mirada compromesa es poden entendre com tres càpsules que, des de contextos i moments diferents, exploren el potencial crític de la imatge en moviment per pensar la relació entre document, testimoni i experiència. Entendre el vídeo com a plataforma de documentació —fins i tot en les seves formes més expandides— implica, alhora, reconèixer-ne la condició relacional. Tota pràctica de registre pressuposa una col·lectivitat, a la qual es vol apel·lar en aquesta proposta de presentació de la Col·lecció MACBA.

Exposició 'El gest de filmar. El vídeo a la Col·lecció MACBA'

Presentem una nova mostra de la Col·lecció MACBA, dedicada a la presència del vídeo i que articula tres moments i contextos de la imatge en moviment, plasmats en tres propostes: Contrainformació: Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari, Ecos. Vídeos de la donació de la Fundació Han Nefkens i Pere Portabella: la mirada compromesa. Aquestes tres iniciatives s'integren dins d'una mateixa constel·lació de pràctiques que entenen el vídeo com una forma d'atenció al real: no es tracta tan sols de registrar, sinó també d'activar mirades, presències i relats sovint situats als marges de la història oficial.És així com a Contrainformació: Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari, el dispositiu audiovisual no opera únicament com a eina de registre, sinó com a pràctica situada i col·lectiva, inseparable dels contextos socials en què emergeix. Aquest material recull realitats socials i polítiques que s'estratifiquen en un moment clau de reconstrucció històrica i d'acumulació informativa, els primers anys de la Transició, i les reivindica des d'una perspectiva crítica. La càmera es converteix en un espai d'interlocució i corresponsabilitat, on les comunitats participen activament en la producció de la seva pròpia imatge i en la construcció d'un arxiu que és, alhora, memòria i procés.Les obres en vídeo presentades a Ecos. Vídeos de la donació de la Fundació Han Nefkens prolonguen aquesta mateixa inquietud des de l'àmbit de la pràctica artística contemporània. Aquestes peces incorporen llenguatges contemporanis i contranarratius: la textura de la imatge esdevé més experiencial, la narració deixa de ser lineal, es treballa l'experimentació i s'exploren llenguatges de juxtaposició. Mitjançant estratègies formals diverses, aborden l'íntim, el social i el polític com a territoris d'experiència, configurant el vídeo com un lloc d'escolta i de pensament crític.A aquest recorregut se suma també Pere Portabella: la mirada compromesa, un programa de projeccions dedicat als films del cineasta en el marc d'«Acció Portabella». Una selecció que permet ampliar el conjunt de registres entorn del vídeo i de la imatge en moviment presents a la col·lecció del museu i que ens apropa a la radicalitat del cinema de Portabella. Una radicalitat que subverteix les formes narratives de la tradició fílmica i amb una certa mirada política.Contrainformació: Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari, Ecos. Vídeos de la donació de la Fundació Han Nefkens i Pere Portabella: la mirada compromesa es poden entendre com tres càpsules que, des de contextos i moments diferents, exploren el potencial crític de la imatge en moviment per pensar la relació entre document, testimoni i experiència. Entendre el vídeo com a plataforma de documentació —fins i tot en les seves formes més expandides— implica, alhora, reconèixer-ne la condició relacional. Tota pràctica de registre pressuposa una col·lectivitat, a la qual es vol apel·lar en aquesta proposta de presentació de la Col·lecció MACBA.

Exposició 'Contrainformació: Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari. El gest de filmar. El vídeo a la Col·lecció MACBA'

Comissari: Valentín Roma"Déjeme decirle, a riesgo de parecer ridículo, que el verdadero revolucionario está guiado por grandes sentimientos de amor". Amb aquesta cita d'Ernesto Che Guevara com a principal premissa, Juana Dolores fa un recorregut històric i teòric del concepte d'amor en la tradició revolucionària al mateix temps que equipara i compara el seu ressentiment i odi de classe amb el seu ressentiment i odi sentimental.Es pregunta: quin tipus d'amor podria existir sota el comunisme i en què es diferenciaria de l'amor sota el capitalisme? Per ara, en un context de crisi capitalista i, conseqüentment, d'auge de l'extrema dreta i dels nous feixismes, l'artista confessa que només pot sentir, pensar i treballar a partir de la certesa que l'únic amor vertader possible en aquest món de pobresa material i espiritual és l'amor per la revolució. I comprometre's amb la lucidesa i la passió que caracteritzen els enamorats que són correspostos.

Exposició 'Declaració d’amor a Lenin', de Juana Dolores Romero Casanova

planes infantiles, gastronomía y conferencias

Eventos de Jóvenes

Lo más destacado

Próximamente

Sigue explorando

.css-nzdyzb{position:static;}.css-nzdyzb::before{content:'';cursor:inherit;display:block;position:absolute;top:0;left:0;z-index:0;width:100%;height:100%;}Exposició 'Avinguda Gaudí, una memòria viva entre la Sagrada Família i l'Hospital de Sant Pau'