Barcelona

Madrid

Zaragoza

Sant Cugat

Leitza

Santiago del Teide

Bellver de Cerdanya

Torrelavit

Crevillent

Maracena

Barbate

Gines

Madridejos

El Cuervo de Sevilla

Aracena

Centelles

Soutomaior

Vélez de Benaudalla

Güéjar Sierra

Los Santos de la Humosa

Campanet

Les Masies de Voltregà

Gurb

Zújar

Sant Pere de Torelló

Villafranca del Bierzo

Guadalcanal

El Pont de Suert

Garrovillas de Alconétar

Castril

Granja de Torrehermosa

Villaseca de la Sagra

Chelva

Segura de la Sierra

Sant Feliu de Pallerols

Mancor de la Vall

Ascó

Tórtola de Henares

Viladrau

Sarrión

Boal

La Danza del Mental. Lila, juegos reciclados y circo

Fontd’Art 2026

Villa Zapatos. La Má de l’Artista

En el marc del centenari de la mort d'Antoni Gaudí, la Torre Bellesguard engega una activitat especial, gratuïta i per a totes les edats. Tots aquells que visitin la Torre Bellesguard durant el 2026 podran participar en la creació d'una peça col·lectiva de trencadís, una rèplica de gran tamany de la creu que corona el pinacle.L'estructura està feta en base a les dimensions i proporcions reals, a partir de l'aixecament per núvol de punts realitzada per Galdric Santana, arquitecte conservador de Bellesguard i director del grup de recerca.Per contribuir a la difusió i el coneixement del trencadís, els visitants podran aprendre i experimentar amb les seves pròpies mans una de les tècniques més famoses de Gaudí, aportant el seu granet de sorra en aquest projecte col·lectiu, que esdevindrà una peça de museu que podrà representar Bellesguard a exposicions arreu del món.

Visita + activitat 'Obra col·lectiva de trencadís'

L'infrarrealisme sorgeix a Mèxic a mitjan anys setanta com un moviment poètic radical que confronta la cultura literària dominant. A Manifiesto Infrarrealista (1976), Mario Santiago Papasquiaro denuncia l'estat de l'art al país i proposa una nova concepció de la poesia basada en la fusió entre vida i art.Aquesta exposició reuneix prop de 200 peces entre cartes, poemes, llibres, cartells i revistes que tracen un recorregut per un moviment del qual la figura més coneguda és, sens dubte, Roberto Bolaño, però del qual van formar part un gran nombre de joves poetes inspirats en les avantguardes europees i llatinoamericanes.

Exposició "Infrarrealisme. La insurrecció permanent"

Posem en marxa A Peu de Mas, un nou projecte que trasllada l'activitat del Casal a l'espai públic amb l'objectiu de generar comunitat i reforçar els vincles veïnals.&nbsp;La iniciativa parteix d'una idea clara: el carrer és un espai clau per construir barri i, per tant, cal entendre'l com una oportunitat per promoure la trobada, la convivència i el gaudi col·lectiu. En aquest context, A Peu de Mas proposa ocupar la porxada del casal com a punt de trobada obert i accessible.&nbsp;El projecte es concreta en sessions a peu de carrer que volen crear un ambient informal i acollidor, on els veïns i veïnes puguin jugar, conversar i compartir estones plegades. Es tracta d'un espai pensat per facilitar les relacions espontànies i fomentar la vida comunitària del barri.A Peu de Mas tindrà lloc els dimecres entre juny i octubre (a l'agost el Casal romandrà tancat), sempre en horari de tarda, de 16 a 20.30 h:&nbsp;<ul><li>Juny: dimecres 3, 10 i 17&nbsp;</li><li>Juliol: dimecres 1, 8, 15 i 22&nbsp;</li><li>Setembre: dimecres 2, 9, 16, 23 i 30&nbsp;</li><li>Octubre: dimecres 7, 14, 21 i 28&nbsp;</li></ul>Totes les activitats són gratuïtes i obertes a tothom, sense necessitat d'inscripció prèvia.&nbsp;

Projecte 'A Peu de Mas'

A Peu de Mas

El mar, sempre el mar vol reflectir el pols, els personatges i la profunda diversitat del litoral del Poblenou, vista per disset fotògrafs de dotze països diferents. Avui dia, aquestes platges reuneixen locals i visitants de totes les edats com un reflex calidoscòpic de l'ànima mediterrània de la ciutat: una ànima d'oci, esport, intercanvi cultural, connexió i convivència; i també dels seus reptes, com ara la massificació turística i el desequilibri social. Algunes imatges sorgeixen de la curiositat i l'admiració dels que arriben d'altres llocs, mentre que d'altres estan modelades per la sensibilitat local. Durant les setmanes de treball de camp per entendre la vida a la platja, necessitàvem pertànyer-hi tant com a participants com a observadors. En fer-ho, ens vam convertir en testimonis del pas del temps, captivats pel mar sempre present, sempre el mar.El mar, sempre el mar és una instal·lació física i en línia concebuda i produïda per al Museu Can Framis pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny Elisava 2025-2026, en col·laboració amb la Fundació Vila Casas. Artistes / Equip curatorial: Kritin N. Adhia, Daniel Alzate, Isabella Bahamondes, Cesc Bordas, Anna Maria French, Yazan Hamarneh, Varun Konduru Subbaraju, Jakov Kastelanac, Roberta Knox, Shivani Manoj, Xeni Dimitra Michou, Madeline Mulkern, Dulce Pensado, Sofía Portilla, Yara Odeh, Rob Ritzenhein, Carly YonDirector: Pedro Vicente Tutors: Natasha Christia, Ivan Hugo, Elena Olcina, Rein Steiger i Pedro Vicente Un projecte realitzat pel Màster en Fotografia i Disseny 2025-2026 de Elisava.

Exposició " ELISAVA: El mar, sempre el mar"

La Torre Bellesguard és l'obra d'Antoni Gaudí amb més història, un passat que la uneix amb altres espais i edificis de la ciutat de Barcelona. La visita guiada uneix tres edificis, la Torre Bellesguard, el Pati Llimona i la Basílica dels Sants Just i Pastor, tot resseguint la nissaga de la família Gualbes, molt influent i poderosa entre els segles XIV i XVIII.Aquesta visita es divideix en dues parts, una primera al matí en què es visita la Torre Bellesguard (de 12 a 13 h), i la sessió de tarda, que comença al Pati Llimona i acaba a la Basílica dels Sants Just i Pastor (de 17 a 19 h).A càrrec de: La Torre Bellesguard

Visita guiada 'Memòria en temps de guerra'

L'exposició retrata com l'empresa SEAT va desencadenar un conjunt de transformacions profundes que van superar àmpliament l'esfera automobilística. La implantació de SEAT va tenir un impacte determinant en l'economia, l'urbanisme, l'arquitectura, la cultura i la política del país, convertint-se en un actor central de la modernització de la societat catalana i espanyola.La mostra, dividida en cinc seccions, inicia el seu recorregut amb les raons que van portar a instal·lar la fàbrica a Barcelona, un fet que va accelerar la industrialització de la Zona Franca i va impulsar la creació d'una colònia industrial moderna a l'actual barri de la Marina. Aquest procés va situar la companyia com a símbol del règim franquista en un moment d'obertura econòmica i de redefinició de les aliances internacionals.Un dels eixos principals de l'exposició és l'anàlisi dels mecanismes de control sobre els treballadors i de la lluita clandestina de les comissions obreres. Les reivindicacions laborals a SEAT van esdevenir un element d'avantguarda en el moviment obrer per la democràcia. La mostra dedica una atenció especial a la vaga del 18 d'octubre de 1971, que va culminar amb l'ocupació policial de la fàbrica i la mort, a trets, del treballador Antonio Ruiz Villalba.La Seat: Fàbrica de Transformacions tanca el seu itinerari resseguint la memòria obrera al barri de la Marina i revisant la influència de la marca en la cultura i la societat contemporànies. La mostra reuneix fotografies d'arxiu, objectes i documents històrics, així com instal·lacions artístiques que conviden a reflexionar sobre el contrast entre la lluita per la preservació de la memòria i les actuals transformacions socials i urbanes del barri.L'exposició ocuparà el nou Cos de Guàrdia, rehabilitat recentment.&nbsp;Els comissarisJordi de Miguel (Barcelona, 1980) és periodista col·laborador de CRÍTIC SCCL. Ha estat guionista dels còmics Històries de la Model i La SEAT: motor de llibertat (Barcelona Llibres) i de l'adaptació gràfica d'Homenatge a Catalunya (Debate/Rosa dels Vents). També ha participat en els documentals Les llavors de Berta Cáceres i Centreamèrica: terra en litigi.Laia Soldevila (Linyola, 1985) és periodista i editora a CRÍTIC SCCL. Ha coordinat els còmics Històries de la Model i La SEAT: motor de llibertat (Barcelona Llibres). També és guionista del documental Barnils, tal com raja i de la sèrie històrica documental La memòria del Pla.

Exposició 'La Seat: Fàbrica de Transformacions'

Aquesta exposició és el resultat de la recerca dels historiadors Ramon Naya Ortega i Lourdes Prades Artigas, de la Universitat de Barcelona, sobre l'aprenentatge de llengües i la lluita contra l'analfabetisme entre els voluntaris internacionals que van participar en la Guerra Civil espanyola. Es tracta d'un estudi innovador, tant pels continguts com per la interpretació historiogràfica que els comissaris hi aporten.La mostra posa de manifest com una comunitat multilingüe tan heterogènia va ser capaç de viure, conviure i sobreviure en un període tan breu i intens. Malgrat la diversitat de llengües i cultures, els voluntaris compartien un denominador comú: el compromís de lluitar per un ideal. Aquesta voluntat d'unitat els va portar a superar les barreres idiomàtiques. Tal com deien ells mateixos: "Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua".L'exposició s'ha construït a partir de fonts d'arxiu, memòries i premsa de l'època, principalment produïdes pels mateixos brigadistes, tant al front com a la rereguarda. Aquests materials constitueixen una font primària de gran valor per a l'estudi del multilingüisme i permeten aprofundir en la dimensió pedagògica, cultural i humana de les Brigades Internacionals.L'exposició ocuparà l'espai de casernes, les sales de l'antic Museu Militar.&nbsp;&nbsp;

Exposició 'Viure, conviure i sobreviure. Brigades internacionals i multilingüisme'

planes infantiles, gastronomía y conferencias

Eventos de Jóvenes

Lo más destacado

Próximamente

Sigue explorando

.css-nzdyzb{position:static;}.css-nzdyzb::before{content:'';cursor:inherit;display:block;position:absolute;top:0;left:0;z-index:0;width:100%;height:100%;}Visita + activitat 'Obra col·lectiva de trencadís'