Sant Cugat

Barcelona

Zaragoza

Madrid

Aquest projecte expositiu que organitza Casa Àsia al Palau Robert, ret homenatge a la dissenyadora i ceramista japonesa Mako Artigas.L'exposició "MAKO" aplega una selecció representativa de la seva obra: dibuixos, dissenys tèxtils i peces de ceràmica i porcellana creades al llarg de més de cinc dècades.La mostra es completa amb un arxiu fotogràfic i un documental produït per Casa Àsia especialment per a aquest projecte. El comissariat va a càrrec de Ricard Bru, doctor en Història de l'Art i especialista en art japonès, mentre que Menene Gras Balaguer dirigeix ​​el projecte. L'exposició s'inaugura el divendres 13 de març amb la presència de l'artista, i es podrà visitar fins a la primera setmana de juny.Aquesta retrospectiva de l'artista japonesa establerta a Catalunya es va presentar per primera vegada el 2024 al Centre Cultural Hispano Japonès de la Universitat de Salamanca, posteriorment a la Reial Fàbrica de Tapissos de Madrid, i arriba ara a Barcelona coincidint amb la cloenda de l'Any Catalunya-Japó. Mako Artigas (Tòquio, 1937) va néixer al Japó d'entreguerres per, després de la fi de la Segona Guerra Mundial, emigrar del seu país d'origen i integrar-se als ambients d'avantguarda i modernitat d'Occident. Mako va arribar a Espanya el 1960 on va conèixer Joan Gardy Artigas, ceramista i escultor, amb qui es va casar i va tenir dos fills. El món del disseny tèxtil i de l'estampació va ser el que Mako Artigas va viure i respirar des de molt jove, perquè les dues famílies, del pare i de la mare, tenien una tradició secular al camp de la indústria tèxtil.L'artista va destacar com a dissenyadora tèxtil al París dels anys seixanta, setanta i vuitanta, mentre que les estades periòdiques a Gallifa, a partir dels anys vuitanta, la van anar acostant al món de la ceràmica. Així, el disseny tèxtil va deixar pas i protagonisme a la ceràmica amb peces de caràcter més íntim, des de plats i bols, fins a gerros artístics i peces de joieria plenes de referències vegetals, naturals i coloristes.La mostra que es presenta a Barcelona aplega una selecció d'aquests dissenys, juntament amb les obres que l'artista ha continuat creant al llarg de la vida. Inclou també les peces de ceràmica i porcellana realitzades a la Fundació Llorens Artigas de Gallifa, on resideix i continua treballant activament.

Exposició "MAKO"

Aquesta nova presentació, comissariada per Teresa Montaner i Marta Ricart, parteix del binomi inseparable integrat per obra i espai que estructura el recorregut i dota de sentit cada sala.El projecte s'inspira en una carpeta de treball que Miró va fer entre la segona meitat dels anys cinquanta i l'inici dels seixanta, conservada al valuós arxiu de dibuixos que l'artista va donar a la Fundació. En aquells documents, que reflexionen sobre l'espai i el temps com a eixos de la seva pràctica, hi batega la idea d'una nova manera de relacionar les persones amb l'art. La reordenació reprèn aquesta intuïció i la porta al present: la mostra propiciarà una experiència construïda a partir de les múltiples relacions entre les obres, l'espai i les persones.En aquest recorregut renovat, l'arquitectura de Sert assumeix un paper essencial. L'artista i l'arquitecte ja van treballar colze a colze a concebre espais específics per a obres específiques, i aquesta lògica torna a ser clau: l'edifici determina ritmes, perspectives i llindars que activen la mirada. S'obrirà al públic el Jardí dels Xiprers, s'activarà el diàleg entre interior i exterior per permetre que l'espai respiri i que les obres es vinculin a l'entorn i a la llum que les envolta.Amb més d'un centenar d'obres, la reordenació és possible gràcies a la generositat fundacional de Joan Miró, de la seva família i de col·leccionistes i institucions que han donat o cedit obra.

Exposició 'Joan Miró. Cercles'

El Park Güell ha inaugurat l'exposició Gaudí en xocolata, una mostra d'ous de Pasqua d'autor inspirats en l'univers gaudinià que es podrà visitar del 17 de març al 9 d'abril a la Sala Hipòstila. La iniciativa neix en col·laboració amb el Gremi de Pastisseria de Barcelona i s'emmarca en la triple efemèride que viu la ciutat aquest 2026: l'Any Gaudí, la Capitalitat de l'Arquitectura i el centenari de l'obertura del Park Güell com a parc de ciutat. Al llarg de la mostra, les persones visitants podran votar el seu ou preferit escanejant un codi QR situat a la cartelleria de la Sala Hipòstila. L'ou més votat es traslladarà posteriorment al Museu de la Xocolata de Barcelona, on continuarà exposat i donarà continuïtat al projecte. L'exposició&nbsp;finalitzarà&nbsp;el 9 d'abril amb un acte molt especial: el "Trencadís del trencadís", la ruptura simbòlica de la resta de les peces de xocolata&nbsp;exposades. Els protagonistes seran els alumnes de les escoles&nbsp;properes al&nbsp;Park Güell: el Col·legi&nbsp;Kostka&nbsp;– Jesuïtes Gràcia, l'Escola Montseny, l'Escola Baldiri Reixac, l'Escola Turó del Cargol i l'Escola Coves&nbsp;d'Encimany.&nbsp;

Exposició 'Gaudí en xocolata'

Recorregut comentat a l'exposició que presenta l'art dels nabís. A través d'una àmplia selecció d'obres, que inclou pintura, dibuix, gravat, escultura, fotografia i arts decoratives, veurem&nbsp;la creativitat d'aquest moviment, que va tenir un paper clau en la transició entre l'impressionisme i les primeres avantguardes del segle XX.

Visita comentada a l'exposició 'Els Nabís: de Bonnard a Vuillard'

Donde habita el olvido es una instalaci&oacute;n inmersiva donde los ecos del pasado cobran vida a trav&eacute;s de la mirada de la artista Laura Gracia.

La sala, te&ntilde;ida de rosa, invita al p&uacute;blico a un viaje introspectivo por los recuerdos, los reales y los reinventados, que conforman la memoria personal y colectiva.

La exposici&oacute;n reflexiona sobre c&oacute;mo el tiempo moldea lo que recordamos, cuestionando la veracidad de nuestras vivencias y proponiendo al espectador sumergirse en su propio universo &iacute;ntimo.

El rosa, color protagonista de la muestra, simboliza la reconciliaci&oacute;n emocional de la artista con su propio pasado y rompe con estereotipos asociados.

Esta obra, nacida de un periodo de profunda b&uacute;squeda interior, es tambi&eacute;n una invitaci&oacute;n a la autoexploraci&oacute;n y a la aceptaci&oacute;n de todas las facetas de la experiencia humana.&nbsp;

Donde habita el olvido. Laura Gracia Romano.

Més que una exposició, aquest espai intervingut s'ha de concebre com una acció creativa: un dispositiu polític i poètic que decideix habitar la fricció en lloc d'esquivar-la. Ens allunyem deliberadament de la celebració lineal dels drets conquerits i d'una narrativa progressiva que dibuixa un trajecte net des de la repressió a l'èxit, com si el passat fos un temps superat. El nostre desig és explorar un camp de tensions on cada reconeixement institucional pot esdevenir frontera, cada fita legal una nova forma de regulació, cada visibilitat una operació de govern. Els drets no són la culminació d'un procés emancipador, sinó un terreny inestable de disputa: conquestes parcials i fràgils que conviuen amb noves exclusions.&nbsp;La proposta assumeix la tensió estructural que implica qualsevol inclusió dins l'aparell estatal. Incloure no és només ampliar drets, sinó traduir experiències i formes de vida dissidents a un llenguatge jurídic que necessita classificar i estabilitzar. En el moment de nomenar, l'Estat codifica i, codificant, delimita. Així, tota ampliació de drets estableix també condicions d'accés, criteris de reconeixement i nous marcs de llegibilitat que deixen cossos fora de registre. El reconeixement no elimina la violència estructural: sovint la reconfigura.&nbsp;Tanmateix, aquest plantejament no pot desentendre's del present. En un context marcat per l'auge d'una antipolítica ultra i feixista que erosiona drets feministes i LGTBIQ+ i qüestiona la mateixa existència d'espais aconseguits i lluitats com el que acull aquesta exposició, com sostenir una mirada crítica sobre l'Estat sense contribuir a la deslegitimació de les eines institucionals que han fet possibles determinades proteccions? Com habitar la fricció sense alimentar, involuntàriament, els discursos que promouen la desmemòria i l'odi?&nbsp;&nbsp;La tensió esdevé aquí també una pràctica de cura política: vigilància davant el retrocés i defensa activa d'allò que s'ha conquerit, sense renunciar a la complexitat.&nbsp;&nbsp;L'exposició compta amb els projectes:&nbsp;<ul><li>'Archivo T. Un archivo transfeminista y queer', Diego Marchante "Genderhacker"&nbsp;</li><li>'Arxiu de la Masculinidrag', Joi Pineda i Alba M. Gálvez&nbsp;</li><li>'Anarxiu SIDA', Equipo Re&nbsp;</li><li>'Put(a)rxiu. Ensayos para una memoria del feminismo puta', laMetro&nbsp;</li><li>'Una emulsión de agua y sonido, como un sonar, la imagen', Juana Dolores Martín i Centre Documentació de Ca La Dona&nbsp;</li><li>'Ladies and gentlemen, step right up, come right in and see for yourselves! El despertar de los monstruos', Laura Paz&nbsp;</li><li>'Cómo no ver como el Estado' Xeito Fole i Andrea Corrales&nbsp;</li></ul>&nbsp;A càrrec de FemArt (Barcelona, 1992), col·lectiva d'activistes transfeministes per l'acció i la crítica artística formada majoritàriament per artistes i historiadores de l'art, vinculada a l'espai de Ca La Dona.&nbsp;Aquesta activitat s'emmarca en el nou cicle de programació del Centre LGTBI de Barcelona "(RE)accions" que s'estendrà fins el 26 de juny.

Exposició "Fora de registre. Drets, memòries i lluites insubmises"

L'assalt de la il·lusió presenta una lectura de l'art com a eina per produir il·lusions i enganys i explora com, al llarg de la seva història, ha configurat progressivament tant el nostre desig com el que entenem com a "realitat".L'exposició aborda conceptes com la postveritat, les dinàmiques de poder i els mecanismes que s'amaguen rere de la creació hegemònica de ficcions i il·lusions. Aborda, en definitiva, les tècniques que s'amaguen rere de la capacitat de l'art de generar formes d'engany que acaben incidint en la manera com percebem el món.L'exploració d'aquests conceptes es dona a través d'un viatge en què s'introdueix el mateix públic en la sofisticació i l'opacitat de les tècniques artístiques d'engany que amaguen relacions de poder complexes. Aquest viatge acompanya la reflexió crítica sobre com les arts han tingut històricament un paper important en la creació d'aquestes tècniques, i planteja la tesi de si avui, en un món de deep fake i intel·ligència/creació artificial, el paper de l'art no hauria de ser precisament el de desvelar aquestes tècniques construïdes al llarg dels segles.

Exposició 'L'assalt de la il·lusió'

Inauguraci&oacute;: 18 de mar&ccedil;, a les 18 h

Comissariat: Pilar Cuerva Castillo i Enric Terradellas i Prat. La mostra posa el focus en una de les facetes m&eacute;s brillants d&#39;Agust&iacute; Duran i Sanpere&nbsp;(1887-1975): la seva dedicaci&oacute; als arxius. Des dels inicis a Cervera fins a la direcci&oacute; de l&rsquo;Arxiu Hist&ograve;ric de la Ciutat de Barcelona, Duran va impulsar una nova concepci&oacute; de l&rsquo;arxiv&iacute;stica basada en el respecte al principi de provinen&ccedil;a, la separaci&oacute; entre arxiu administratiu i hist&ograve;ric i la funci&oacute; social dels arxius com a servei p&uacute;blic essencial.

L&rsquo;exposici&oacute; destaca el Pla d&rsquo;organitzaci&oacute; dels arxius de Catalunya aprovat el 1931 pel Consell de Cultura de la Generalitat republicana, que preveia la creaci&oacute; d&rsquo;un Arxiu General de Catalunya, una xarxa d&rsquo;arxius comarcals i municipals i el Servei General d&rsquo;Arxius. Aquest projecte constitueix la primera pol&iacute;tica nacional sistem&agrave;tica en mat&egrave;ria de patrimoni documental al pa&iacute;s.

Un altre dels temes centrals &eacute;s el salvament dels arxius durant la Guerra de 1936-1939. Com a cap de la Secci&oacute; d&rsquo;Arxius i president de la Comissi&oacute; del Servei del Patrimoni Hist&ograve;ric, Art&iacute;stic i Cient&iacute;fic, Duran va dirigir un ampli dispositiu t&egrave;cnic i hum&agrave; que va permetre protegir 15.000 metres lineals de documentaci&oacute;, traslladada a dip&ograve;sits ubicats a indrets segurs com Poblet, Pedralbes o Viladrau. El seu dietari i la documentaci&oacute; generada en aquell context constitueixen avui un testimoni excepcional d&rsquo;una acci&oacute; de govern orientada a preservar la mem&ograve;ria col&middot;lectiva en temps de guerra.

Finalment, l&rsquo;exposici&oacute; aborda el per&iacute;ode de depuraci&oacute; i el sumar&iacute;ssim que Duran va haver d&rsquo;afrontar el 1939, aix&iacute; com la seva posterior etapa de divulgaci&oacute; hist&ograve;rica, marcada per una intensa tasca de difusi&oacute; del patrimoni i la hist&ograve;ria de Barcelona.

Aix&iacute;, la mostra vol remarcar la figura d&rsquo;Agust&iacute; Duran i Sanpere com a pare de l&rsquo;arxiv&iacute;stica moderna i com a figura fonamental en la conservaci&oacute; de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica del nostre pa&iacute;s.

Lloc: Vest&iacute;bul de l&rsquo;Arxiu Nacional de Catalunya.

Del 18 de mar&ccedil; al 13 de juny de 2026.

<h3>Horaris</h3>



<ul>
	<li>De dilluns a dijous de 9:00 a 18:00 h.</li>
	<li>Divendres de 9:00 a 17:00 h. 
	</li>
</ul>

Eventos de la categoria Exposiciones

¿Estás buscando qué hacer relacionado con Exposiciones?