Sant Cugat

Barcelona

Zaragoza

Madrid

Casa de Torrejón   Grupos de Baile y Coro Rociero Marisma.   Casa de Arganda.   Coro Rociero Albaicín.

Plaza Arturo Barea

Dates de festa major

Casa de Tres Cantos   Coro Rociero 'Entreamigos'   Casa de Alcobendas   Grupos de Baile Los Quillos de la Marina y Aires del Sur

Centro Cultural Puerta de Toledo

El MIRA és un festival d'arts digitals basat en l'exhibició, la divulgació i l'educació, es celebra anualment a Barcelona (des de 2011) i també ha celebrat dues edicions a Berlín (2016 i 2018). Enfocat en la intersecció entre art i cultura digital, el festival compta amb una programació formada per shows audiovisuals en format tradicional i fulldome, instal·lacions d'art digital, screenings, conferències i workshops.El MIRA vol apropar al públic assistent a diversos móns de creativitat artística en un esdeveniment amb dos objectius principals: servir de plataforma per a nous creadors i d'aparador per a noms coneguts a nivell mundial; creant experiències úniques a través de la innovació digital i tecnològica, sempre entrellaçant la música en directe i les arts visuals.El MIRA promou col·laboracions artístiques i impulsa la creació de nous projectes donant suport a les relacions entre col·lectius, associacions i artistes del món de les arts digitals i la tecnologia. El caràcter associatiu de l'organització, amb la participació de voluntaris, fa que els resultats es reinverteixin en promoure la cultura digital de manera sostenible.

MIRA Festival 2026

Tapantoni és una ruta de Tapes al barri de Sant Antoni amb els associats a Sant Antoni Comerç, són uns 40 restaurants i es fan dos edicions a l'any, la de Primavera i a la Tardor, aquesta darrera temàtica, de música, cinema, llibres, per vincular-ho amb cultura.

Ruta de degustació de tapes pel barri de Sant Antoni "Tapantoni edició Tardor 2026"

La mitologia catalana és una font rica de narracions i personatges, malgrat que durant molts anys hagi quedat en un segon pla, eclipsada per altres mitologies com la nòrdica o la celta. De fet, els autors actuals de gènere fantàstic estan trobant en els relats de transmissió oral d'arreu del territori català la inspiració per escriure noves històries i per reinterpretar aquest imaginari.En l'exposició troncal de la cinquena edició del Festival 42 hi trobareu una quinzena dels personatges més populars i arrelats del folklore català, amb les característiques que els vinculen en el marc literari global. Des de Joan de l'Os, que ens acosta a les ficcions de superherois americanes, fins a les llegendes del Serpent, que ens recorden Bola de Drac, passant per les espases constel·lades, que ens vinculen amb les històries del Cicle Artúric.Tot plegat, a través de les il·lustracions de Laia Baldevey, comissària de la mostra i experta a plasmar la mitologia en imatges. Entre les seves obres destaca Mitologia dels Països Catalans i Mitologia de la muntanya de Montserrat. La proposta també recull material del bestiari català, cedit per entitats de cultura popular. Hi col·labora: Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya

Exposició sobre mitologia catalana

La clemenza di Tito&nbsp;és una òpera de passions intenses, teixida entre amor, traïció i perdó. La producció de&nbsp;David McVicar al Festival d'Aix-en-Provence&nbsp;destaca per la seva força visual i per un profund retrat psicològic dels personatges. Al capdavant, el&nbsp;mestre Jordi Savall&nbsp;aporta una lectura d'una elegància i una profunditat poètica excepcionals. Amb una direcció transparent, incisiva i plena de colors, Savall revela tota la modernitat dramàtica de Mozart i reactiva l'energia moral que travessa aquesta obra.&nbsp;Composta en només sis setmanes per a la coronació de Leopold II a Praga el 1791,&nbsp;La clemenza di Tito&nbsp;presenta un emperador solitari, ferit per la traïció dels qui l'envolten, però capaç de respondre amb una clemència que el converteix en símbol d'una ètica política superior. El contrast amb la foscor manipuladora de Vitellia i amb el turment de Sesto, dividit entre lleialtat i desig, crea un drama d'una intensitat excepcional.&nbsp;L'arquitectura musical n'accentua la profunditat: les àries nobles de Tito s'oposen a l'agitació interior de Sesto —com la virtuosa "Parto, parto"— i a la tensió penitencial de "Deh, per questo istante solo". Mozart oscil·la entre turbulència i elevació, entre feblesa humana i força moral.&nbsp;Estrenada tres mesos abans de la mort del compositor, l'òpera va fascinar el segle xix i continua essent un miracle dramàtic en què sexe, poder i ambició política es combinen amb una aposta radical per la misericòrdia. Amb un repartiment de primer nivell&nbsp;—Jack Swanson (Tito), Marianne Crebassa (Sesto) i Karine Deshayes (Vitellia)—, la lectura de McVicar emergeix amb una intensitat contemporània que potencia el missatge.&nbsp;Si la Il·lustració confia en la reconciliació, Mozart la sublima amb una obra que eleva el perdó a força transformadora.&nbsp;Un final lluminós i visionari que anticipa Beethoven i consagra l'última òpera seriosa de Mozart com un triomf moral i teatral.Fitxa artísticaDirecció d'escena David McVicarEscenografia Bettina Neuhaus, David McVicar / Vestuari Jenny TiramaniIl·luminació Jennifer Tipton / Producció Gran Teatre del Liceu(Creada per al Festival d'Art Lyrique d'Aix-en-Provence 2011)La Capella Nacional de Catalunya, Lluís Vilamajó, directorLe concert des NationsDirector Jordi SavallDurada aproximada: 2 h 40 min

Eventos de la categoria Cultura Popular

¿Estás buscando qué hacer relacionado con Cultura Popular?

¿Estás buscando qué hacer relacionado con Cultura Popular?

.css-nzdyzb{position:static;}.css-nzdyzb::before{content:'';cursor:inherit;display:block;position:absolute;top:0;left:0;z-index:0;width:100%;height:100%;}Plaza Arturo Barea

Dates de festa major

Dates de festa major

Centro Cultural Puerta de Toledo

MIRA Festival 2026

Ruta de degustació de tapes pel barri de Sant Antoni "Tapantoni edició Tardor 2026"

Exposició sobre mitologia catalana

Òpera "La clemenza di Tito", de Wolfgang Amadeus Mozart

Plaza Arturo Barea