Sant Cugat

Barcelona

Zaragoza

Madrid

A càrrec de Mireia Pons de Passejant per Barcelona (Guia oficial)&nbsp;Coneix la plaça de les Glòries i els seus voltants des d'una vessant històrica i gaudeix recordant i descobrint espais&nbsp;tan característics dels voltants de la plaça com el rec comtal, el camp del Sidral, el pas a nivell, el pla Cerdà, els&nbsp;Encants…I molts d'altres que en la seva mesura van configurar la seva identitat.&nbsp;El punt de trobada serà a La Farinera del Clot.&nbsp;

Itinerari "Glòries, els seus secrets i la seva història"

Un club de lectura amb ficcions barcelonines del nostre segle.*Consulta els llibres que comentarem a la pàgina webA càrrec de Jordi Corominas

Club de lectura: "La Barcelona del segle XXI a través de les seves novel·les"

La nit del dia 17 al 18 de febrer de 1976, els i les treballadores municipals plantaven cara a l'últim alcalde designat per Franco per reclamar drets tan bàsics com el de vaga, reunió i manifestació, encara il·legals, i la dignificació de totes les persones que feien possible el funcionament dels serveis municipals.El que a primer cop d'ull podia semblar un conflicte corporatiu de "funcionaris" esdevingué ràpidament un moviment transversal i pioner de servidors públics: Bombers, Guàrdia Urbana, Banda i Orquestra municipals, personal administratiu i tècnic, sanitat, brigades, mercats, escorxador, neteja, etc. La vaga qüestionava la vella imatge del funcionari de privilegi i obria un nou horitzó: el d'un Ajuntament democràtic, transparent i al servei de la societat.Aquella mobilització és considerada la primera vaga d'una plantilla de l'Administració pública a l'Estat espanyol durant la Transició i una fita en la conquesta de drets socials i de democràcia municipal.

Exposició "#BCNVaga1976: La nit dels funcionaris"

Prof. Laura SanclimentConeixerem diferents racons de Barcelona i els seus barris. Sempre sota una mirada d'observació i de coneixença del seu patrimoni, la seva història, els secrets dels seus carrers i el passat més curiós i interessant. Tindrem una visió general i completa de l'art, la cultura i la seva arquitectura.

Taller '7 Rutes per Barcelona'

Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 1934-Barcelona, 2009) és reconegut per diversos aspectes de la seva vida intel·lectual: va ser catedràtic d'Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona, conferenciant i escriptor –guardonat amb el premi Joanot Martorell l'any 1959 amb la novel·la&nbsp;Animals destructors de lleis, publicada el 1965 sota el títol&nbsp;Nord enllà-; però, per sobre de tot, allò que el defineix millor és el seu amor i dedicació al teatre.L'any 1953, mentre estudiava Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, Salvat va fundar l'Agrupació de Teatre Experimental (ATE), des d'on va dirigir muntatges d'obres d'autors catalans: Josep Maria de Sagarra, Victor Català o Alexandre Cirici Pellicer; i estrangers: Eugene O'Neill o Richard Hughes. Més endavant, fa dos viatges que seran un punt d'inflexió en la seva trajectòria vital i intel·lectual: el curs 1956-1957 va a Alemanya per ampliar els seus estudis i s'interessa profundament per la figura del dramaturg Bertolt Brecht i pel teatre èpic, que el va influir per sempre més en la seva concepció del teatre; i el 1968 va a Coïmbra (Portugal) a dirigir una companyia de teatre universitari, i a impartir un curs teòric en què hi explica el que havia après a Alemanya.La creació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) l'any 1960 va ser fruit de la col·laboració entre Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, i va establir la seva seu a la mítica Cúpula del Coliseum, on hi havia el Foment de les Arts Decoratives (FAD). A partir de 1966 neix la Companyia Adrià Gual.Entre 1960 i 1974, l'EADAG va presentar més de cent muntatges, entre els quals en destaca l'estrena de&nbsp;Ronda de mort a Sinera al Teatre Romea, l'any 1965, un espectacle concebut per Salvador Espriu i Ricard Salvat, i que ha esdevingut una peça clau del teatre català del segle XX.Entre els anys 1977 i 1986 Ricard Salvat va ser el director del Festival de Teatre de Sitges, que passà a anomenar-se Festival Internacional de Sitges sota la seva direcció. Més tard, des de l'any 1993 presideix l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET), entitat amb què també va realitzar i produir alguns muntatges.En conjunt, entre 1953 i 2008, Ricard Salvat va dirigir cent setanta-set espectacles de teatre i en va produir més de cent noranta. En la seva abundant activitat teatral, va comptar amb la col·laboració d'artistes de renom per a les escenografies, els cartells i els figurins, com Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona, Fabià Puigserver o Isaac Díaz Pardo.En aquesta exposició es mostra la relació entre Ricard Salvat i el teatre a través d'alguns dels documents que, per voluntat de la família, formen part del Fons Ricard Salvat de la Biblioteca de Catalunya. Del fons gràfic, dibuixos originals dels figurins de moltes de les obres de teatre que Salvat va dirigir i produir al llarg de la seva trajectòria, dibuixos originals i cartells impresos de les obres que van presentar-se al Festival de Teatre de Sitges, o dibuixos d'algunes escenografies dels muntatges que va fer Salvat amb les companyies que va fundar. Del fons audiovisual i sonor, enregistraments de representacions, assajos, entrevistes, conferències, homenatges en suports diversos: bobines, cassets, CD, DVD, VHS... I documents d'altres fons que han ajudat a completar el retrat de Ricard Salvat com a home de teatre.

Exposició "Ricard Salvat, home de teatre"

Enriquim la dansa oriental amb l'expressivitat, l'alegria i la força de les danses gitanes dels Balcans, l'Índia i Turquia.&nbsp; Professor/a:&nbsp;Banyari, Laura.

Taller 'Gipsy oriental'

L'antiguitat clàssica no només ha configurat el cànon de bellesa occidental, sinó que, a través de la seva mitologia, ha contribuït a construir i perpetuar alguns dels arquetips femenins més persistents i problemàtics de la nostra contemporaneïtat. Us proposem una lectura narrativa i iconogràfica d'alguns dels mites que han donat forma a models com la verge guerrera, la mare sacrificada, la seductora, la bruixa o la musa. A partir de les imatges, analitzarem com aquests arquetips s'han representat, transformat i adaptat al llarg del temps, i com continuen operant avui en dia en la literatura, les sèries i fins i tot els videojocs. Professora: Cèlia Leiva &nbsp;

Lectura Narrativa : "Deesses i arquetips femenins a la mitologia clàssica" *NOU*

Sortides quinzenals, per descobrir històries amagades, que potser encara no ens han explicat.( Demaneu itineraris.)A càrrec de Violant Muñoz

Eventos de la categoria Cultura Popular

¿Estás buscando qué hacer relacionado con Cultura Popular?

¿Estás buscando qué hacer relacionado con Cultura Popular?

.css-nzdyzb{position:static;}.css-nzdyzb::before{content:'';cursor:inherit;display:block;position:absolute;top:0;left:0;z-index:0;width:100%;height:100%;}Itinerari "Glòries, els seus secrets i la seva història"