Sant Cugat

Barcelona

Zaragoza

Madrid

Nou Barris, i especialment la Zona Nord, esdevindrà a partir de l'octubre i durant les properes setmanes un laboratori d'art urbà a l'aire lliure en què artistes locals i internacionals crearan 17 obres de gran format que es pintaran o es construiran en l'espai públic.El projecte, NOU Sentit Urbà, té l'objectiu d'apropar formes singulars d'expressió cultural a zones del territori que no formen part de l'imaginari col·lectiu. Les obres seran bàsicament pictòriques, escultòriques o lumíniques.Amb aquesta intervenció, l'Ajuntament de Barcelona vol fomentar el sentit de pertinença i d'identitat del veïnat, que podrà implicar-se en un procés de creació comunitària que també busca afavorir la cohesió social. A més, es tornaran a significar espais concrets, ja siguin carrers, façanes o edificis singulars del districte.Murals - Fins 31 de desembre de 2029<ul><li>Via Favència 230, a càrrec de l'artista Jay Kaes, resident al Regne Unit. El mural posarà en valor de l'esport com a eina de cohesió</li><li>Via Favència 224, a càrrec de l'artista ucraïnès Dima Korma. El seu procés de creació culmina amb obres que dialoguen amb l'entorn tot buscant l'harmonia entre color, forma i context</li><li>Passeig de Fabra i Puig 370, a càrrec de l'artista espanyola Doa Oa. Amb l'objectiu declarat de reforestar l'espai urbà, l'artista desenvolupa la seva obra entre l'ecologisme i la reflexió col·lectiva sobre el patrimoni cultural</li><li>Carrer d'Aiguablava 7, a càrrec de la pintora espanyola Udatxo. L'artista d'Azkoitia captura escenes de carrer a partir de fotografies. La seva obra s'inspirarà en les dones de la Trinitat, i més específicament en Matilde Climent i la lluita social</li><li>Carrer Platja d'Aro 23, a càrrec de l'artista portuguesa Mariana Santos. La intervenció es planteja com un homenatge a la gent gran. El seu estil figuratiu, basat en fotos d'arxiu, explora la memòria i la identitat col·lectiva</li><li>Carrer Platja d'Aro 19, a càrrec del rus Sshhozzy. Reconegut per les seves tècniques de pintura 3D, aquest artista està especialitzat en il·lusions òptiques. La temàtica de la seva obra tindrà a veure amb la memòria</li></ul>Escultures - Fins 31 de desembre de 2029<ul><li>Carrer de Castellví 19, a càrrec de l'artista francès Antoine Guignard. Treballa amb la fusta com a suport, retirant capes per crear retrats expressius en tons sèpia. La temàtica de la seva obra consistirà en un homenatge a Carme Vila</li><li>Plaça de Salvador Puig Antich, a càrrec del col·lectiu Todo x la Praxis. Aquest col·lectiu utilitza pràctiques col·laboratives que intervenen en l'espai públic i amplifiquen els relats que hi viuen</li><li>Via Favència, a càrrec del barceloní Octavi Serra. Artista, dissenyador i fotògraf, crea il·lusions òptiques i instal·lacions amb residus. En aquest cas, la seva escultura portarà per títol 'Atenció: zona en procés de turistificació'.</li><li>Via Favència, a càrrec del col·lectiu Basurama. Fundat l'any 2001, aquest col·lectiu dedicat a la recerca, creació i producció cultural centra el seu treball en els processos productius i la generació de residus</li></ul>Obres lumíniques - Fins 31 de desembre de 2027<ul><li>Biblioteca de Nou Barris, a la plaça Major de Nou Barris, a càrrec de l'artista Spidertag. Pioner en el treball amb llums de neó, en què el públic pot interactuar amb l'obra</li><li>Centre Esportiu Municipal Turó, al carrer de Sant Iscle 50. Amb el títol de 'Llum en moviment', el col·lectiu Basurama instal·larà una obra que vol simular el batec d'un cor</li><li>Intervencions en centres educatius.</li></ul>En quatre centres educatius del districte s'instal·laran murals amb l'objectiu d'afavorir un diàleg constructiu entre el conjunt de la comunitat educativa. Els centres estan ubicats a Ciutat Meridiana i Vallbona i són:<ul><li>Institut Escola Ciutat Comtal. Carrer de Pujalt, 6</li><li>Institut Escola Elisenda de Montcada. Carrer de Vallcivera, 1</li><li>Institut Escola Ferrer i Guàrdia. Carrer de Pedraforca, 5</li><li>Institut Escola Mestre Morera. Carrer de Perafita, 48</li><li>FEP Mare Alfonsa Cavín. Avinguda dels Rasos de Peguera, 57</li></ul> Pots consultar tota la informació a <a href="https://nousentiturba.cat/art-urba/" target="_blank">NOU Sentit Urbà</a>.

Trobada d'Art Urbà "NOU Sentit Urbà"

Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte&nbsp;és un cicle d'exposicions que explora les vies discursives i formals que han consolidat les arts de l'objecte com a corrent de creació artística i de pensament. Cadascuna de les exposicions que conformen el cicle presenta una tria significativa de poemes objecte de Joan Brossa en diàleg amb treballs d'artistes que se situen en la intersecció entre l'objecte i el llenguatge. D'aquesta manera, les exposicions no estableixen una genealogia entorn de la producció de Brossa, sinó que identifiquen zones de contacte entre obres artístiques i objectes que, tant pel que fa al seu context de creació com pel que fa a la seva datació, representen posicions dispars. Aquesta disparitat té com a finalitat bastir una mena d'"argument subterrani", un marc de lectura transversal i comú que amplii els models de recepció dels poemes objecte.Tot i que en el gruix de la producció brossiana són recurrents les referències a la cultura popular, a la festa, a la mort i al transformisme, o a qüestions com ara l'anticlericalisme o l'antiautoritarisme, les exposicions que conformen el cicle no adopten cap d'aquestes idees, com si es tractessin d'un relat mestre o de conceptes vinculants. En canvi, aquestes idees hi apareixen trenades, sense imposar una jerarquia i estimulant lectures de conjunt, com si de fet l'exposició fos un calaix desendreçat en el qual les relacions de familiaritat i argumentals que uneixen uns objectes i altres hi fossin implícites. Són precisament les distàncies temàtiques, temporals i espacials entre les obres reunides allò que subratlla la seva singularitat i estranyesa.Artistes de la primera exposició:&nbsp;Denise A. Aubertin, Joan Brossa, Henri Chopin, Maria Loboda, Henrik Olesen&nbsp;i&nbsp;Rosemarie Trockel.&nbsp;Amb aquest cicle el Centre de les Arts Lliures segueix perseguint la missió de la Fundació Joan Brossa de conservar, exhibir i difondre el llegat de Brossa mentre n'amplia les seves lectures i universalitza la seva obra i el seu esperit transgressor.&nbsp;La següent de les exposicions del cicle tindrà lloc durant la primavera de 2025, moment en què s'incorporaran a la sala expositiva noves peces tant de Joan Brossa com d'altres artistes encara per confirmar.&nbsp;La darrera exposició del cicle finalitzarà el 27 de juny de 2027.

Cicle d'exposicions 'Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte'

Basat en el llibre publicat per V. (abans, Eve Ensler) al 2010, l'espectacle explora què és ser una noia en el món actual. A través d'una sèrie de monòlegs, històries i moltes cançons,&nbsp;l'obra llença llum sobre les alegries, desafiaments i violència a la qual s´enfronten les noies a qualsevol racó. La proposta abasta cultures i continents molt dispars destacant la diversitat i la coincidència dels problemes als quals s'enfronten les noies, tant personals com polítics, i molt sovint, en relació amb el seu propi cos. Ensler va dir: "Criatura emocional tracta de canviar el verb complaure per els de crear o desafiar o resistir o imaginar. Tracta de viatjar i ballar i negar-se. Tracta d'explicar secrets i trencar tabús, tracta de ser lliures". Aquest és un espectacle empoderador per a les dones i les noies adolescents, però també és un toc d'atenció per a homes i nois adolescents als que la proposta els ajudarà a comprendre i respectar millor&nbsp;a l´"altre".&nbsp;Fitxa artística: Adaptació i direcció:&nbsp;Alícia SerratRepartiment:&nbsp;Paula AmellClàudia CodonySara FontNúria OliverClara SubiràsLaura TanyàDirecció musical:&nbsp;Ferran GonzálezCoreografia:&nbsp;Pol RosellóEscenografia:&nbsp;Sergi CorberaDirecció tècnica:&nbsp;Joan SeguraCaracterització:&nbsp;Júlia RamírezCartell i fotografia:&nbsp;Daniel EscaléProducció:&nbsp;AnexaUna producció d'Anexa Teatre

Teatre "Criatura emocional", de V. (abans Eve Ensler)

Pots ser tu, puc ser jo&nbsp;és una proposta teatral que s'estructura a partir d'unes escenes que s'han extret de l'experiència viscuda per un grup de persones que han patit en la seva família o en la seva pròpia persona la dura&nbsp;realitat de les malalties mentals&nbsp;en l'adolescència.És un treball que no pretén ser una obra de teatre de ficció ni un espectacle a l'ús, sinó un teatre-documental per tal de fer reflexionar els espectadors sobre la&nbsp;necessitat de trencar el mur de silenci&nbsp;que massa sovint aïlla i envolta les persones que pateixen malalties mentals. Volem donar-los veu a elles i als seus entorns familiars que se senten&nbsp;indefensos i incompresos davant dels pocs recursos que les institucions públiques ofereixen&nbsp;per a resoldre aquesta problemàtica creixent.La funció va seguida d'un&nbsp;fòrum conduït per professionals d'ITA Salut Mental i la psicòloga Núria Reig&nbsp;per tal que les persones que ho desitgin puguin comentar els dubtes i els problemes que la temàtica de les escenes els ha suscitat.La finalitat que Enraona Teatre es proposa amb aquesta funció és la de dinamitzar i&nbsp;remoure les persones i les institucions&nbsp;de cara a la prevenció i curació dels trastorns mentals que cada any augmenten al nostre país i normalitzar aquestes malalties combatent l'estigmatització i marginació que sovint comporten.Repartiment:Laura: Mariona Bosch Nuri / Mireia GatiusTxell: Elisenda Fenollosa / Laia VidalClàudia: Sira Capella / Maria PérezGina: Míriam Mas / Mariona Bosch de la CruzEquip artístic:Dramatúrgia: Joan Lluís Bozzo i Mariona Bosch de la CruzDirecció escènica: Joan Lluís BozzoAssessorament de contingut: ITA Salut Mental i Núria ReigDirecció del Fòrum: ITA Salut Mental i Núria ReigRegidoria: Laia PérezComunicació i premsa: Maco&amp;Co (MJ Vacas)Producció audiovisual: Dimas BozzoFotografia: Carla Escorsell i Carles de la CruzContingut de projeccions: Joves amb malalties mentalsProducció: Enraona TeatreIl·lustracions musicals: Albert Guinovart

Teatre "Pots ser tu, puc ser jo", de Joan Lluís Bozzo

Aquest novembre, el MACBA farà trenta anys. Per celebrar-ho, desplegarem un programa d'arts en viu, música i performance que no pretén recollir la memòria institucional del museu, sinó més aviat aquells anhels i desitjos que van conduir a la seva creació l'any 1995. És a dir, que no es tracta de retre homenatge a una institució cultural, sinó a l'escena artística de la ciutat que va imaginar aquest museu i el va fer possible.&nbsp;El programa ens convida a reflexionar sobre el poder constitutiu del rumor: el boca-orella aparentment trivial que trobem a qualsevol comunitat i que serveix de vehicle per compartir experiències i referents culturals. Aquest rum-rum atorga la seva aura de misteri als llibres anònims i els manuscrits trobats en ampolles. És l'enigma que envolta artistes desaparegudes, obres d'art robades, discos inèdits i pel·lícules censurades. En definitiva, és la força mitològica dels relats que ens sobreviuen.&nbsp;La poètica del murmuri desafia la solemnitat mortuòria del museu i, en canvi, apel·la a la lleugeresa de l'inacabat, l'indocumentat o el que directament no s'ha realitzat, i obre espais per a la imaginació i la conjectura. En lloc de venerar un passat monolític que amenaça de sepultar-nos sota el seu pes, els murmuris ens conviden a fer surar l'intangible.&nbsp;Al llarg de dotze mesos, <a href="https://www.macba.cat/ca/activitats/murmuris/" target="_blank">aquest programa</a> desplegarà propostes en viu que estan travessades pel rumor i la murmuració. En alguns casos, revisen accions històriques que han adquirit un caràcter gairebé llegendari dins l'escena local, com els rituals col·lectius que Antoni Miralda, Dorothée Selz, Joan Rabascall, Jaume Xifra i Benet Rossell van convocar entre 1969 i 1973, o l'enigmàtica acció –una sonata de Bach desafinada– que Carles Santos i Pere Portabella van concebre en la clandestinitat de la seva reclusió a la presó Model.&nbsp; Programa comissariat per Sabel Gavaldon i Alicia Escobio.&nbsp;

"MURMURIS".  Dotze accions especulatives per l’Any Trenta

Volen en grup. Centenars de milers d'aus es desplacen conjuntament pel cel de l'hivern. En una coreografia precisa, s'estiren i es contrauen, planen i remunten formant grans nuvolades; és el que coneixem com a "dansa dels estornells". Ningú pot preveure quins en seran els moviments, de fet ni ells mateixos saben cap a on volaran durant els segons que han de venir. En un veritable ballet aeri, aquests ocells despleguen, com ben pocs, una perfecta sincronia de vol. És a través d'aquestes danses aèries que abordem doblement i de manera directa la Col·lecció MACBA, celebrant-ne el trentè aniversari i reflexionant sobre els processos de subjectivació contemporània. De la mateixa manera que el moviment sincrònic i coral dels estornells -conegut en anglès com a "murmuration", que evoca el murmuri que acompanya el seu vol- configura imatges volàtils i canviants, també les obres de la col·lecció s'ajusten i es reagrupen en les seves diferents presentacions formant nusos o mapes de sentit.&nbsp;La celebració dels 30 anys del museu convida a fer una reflexió pausada, una parada per mirar el passat sobre el qual s'ha construït el present del MACBA, i per revisitar-ne la trajectòria. Una mena d'homenatge, però també una revisió crítica dels fils que han teixit el museu actual. Des dels seus orígens, la construcció de la Col·lecció MACBA s'ha fet de manera gradual, abraçant els reptes de la seva contemporaneïtat i assumint els riscos necessaris per convertir-la en altaveu de pràctiques audaces i políticament compromeses. Una col·lecció que s'articula com un murmuri que creix any rere any, una constel·lació de veus que emergeix del passat en una ressonància polifònica que es vol infinita, il·limitada i diversa.Si bé aquesta presentació s'emmarca dins de les celebracions dels nostres 30 anys, no és una mostra commemorativa, sinó que té una identitat pròpia. Així doncs, el murmuri de la col·lecció que hi dibuixem pren la forma d'una coreografia del subjecte contemporani. Defugint l'exposició cronològica, la mostra s'articula a través de nodes connectors on es treballen conceptes sobre aquest subjecte entès com una entitat mal·leable, que no es construeix de manera aïllada, sinó de manera coral, en diàleg amb les experiències col·lectives, les lluites socials i els contextos interculturals. Es tracta d'existències que s'entrellacen i estan en transformació constant, entorn de les quals reflexionen moltes obres de la Col·lecció MACBA i que ofereixen un enfocament plural, flexible i dinàmic.&nbsp;Explorarem doncs el concepte de subjecte híbrid, que desafia les identitats fixades per categories, com el gènere, la raça, la nacionalitat o la classe. Una hibridació que sorgeix de la interacció contínua entre diferents mons i que, com els ocells en el seu vol col·lectiu, permetrà presentar obres que evoquen un jo construït orgànicament, des de la comunitat i la natura, sense desatendre la relació sagrada amb els mons espirituals, que hi tindran un paper essencial. L'experiència del somni, el joc i el ritual seran elements clau per mostrar un ésser que es connecta amb dimensions invisibles i transcendentals de l'existència, fins i tot amb el deliri com a força nodridora.&nbsp;L'exposició es complementa amb tres obres deslocalitzades i presentades en tres centres educatius públics de la ciutat. Aquestes obres, d'Alán Carrasco, Dora García i Tanit Plana, formen part de la nova edició de "Fora de reserves", un programa d'acollida temporal a escoles i instituts d'obres del fons d'art contemporani del MACBA en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona.&nbsp;&nbsp;

Exposició 'Com una dansa d’estornells'. Col·lecció MACBA: Trenta anys i infinites formes de ser

Presentadora&nbsp;Laia MolinsBarcelona és probablement una de les poques ciutats europees amb una Jam estable de claqué, cosa molt habitual a Estats Units. Gràcies a la gran afició i evolució que s'ha creat a la nostra ciutat en l'art de fer ritmes amb els peus, el claqué ha anat creixent i ja fa més de 20 anys que es realitzen aquestes trobades. Espectacle amb ballarins professionals i avançats acompanyats amb músics en directe, on es veu l'art d'improvisar! TAP JAM són sessions de claqué improvisat amb músics en directe. Serveixen perquè els estudiants avançats comencin a ballar en públic i amb músics en viu, i perquè els ballarins professionals practiquin músiques noves i improvisació. A més a més de crear un nucli per a tots els ballarins de claqué de la ciutat.*Acompanyada amb músics en directe.*Presentat per la ballarina de claqué Laia Molins*És un espectacle que sempre està obert a col·laboracions espontànies (cantants, músics,…).

Eventos de la categoria Bailes

¿Estás buscando qué hacer relacionado con Bailes?