Barcelona

A càrrec d'EivolL'art d'Eivol és un ric tapís de gèneres: des de les profundes arrels del blues i el jazz fins als suaus ritmes del R&amp;B i els innovadors sons del neosoul, la seva música porta els oients a un viatge a través d'un paisatge d'emocions i introspecció. Les seves cançons ressonen amb una profunda sensibilitat, capturant les subtileses de les seves experiències i el món que l'envolta. Actualment, Eivol actua en una varietat de formats: com a solista, com a part d'un duo i en una banda composta enterament per artistes femenines, dedicada a empoderar les intèrprets femenines.

Concert "Eivol"

Boney Fields&nbsp;trompeta, veu principal&nbsp;· Nadège Dumas&nbsp;saxo, veu&nbsp;· Axel Foucan o Jessica Simon&nbsp;trombó&nbsp;· Joseph Champagnon&nbsp;guitarra, veu&nbsp;· Antoine Monfleur&nbsp;bateria&nbsp;· Ichème Zouggart&nbsp;baix, veu&nbsp;· Pity Cabrera&nbsp;teclats&nbsp;“Real music by real musicians”, com solia dir Prince. Igual que Prince, el cantant i trompetista Boney Fields forma part d’aquesta generació de músics afroamericans nascuts per dominar l’escenari.Boney Fields fusiona fidelment el Funk i el Blues, les dues cares de la mateixa Gran Música Negra, amb tota l’experiència d’una carrera dedicada a recórrer el món amb figures com Lucky Peterson, Luther Allison, James Cotton, Buddy Guy, Liz Mc Comb, així com George Clinton, Maceo Parker, Fred Wesley o Bootsy Collins.Lluny del glamur de Hollywood, és a l’escenari on Boney Fields va aprendre l’ofici i enriquir el seu art, finalment definint el seu propi estil, una mescla retro-futurista de Blues i Brass Funk. Una estètica autèntica que desplega tant en els seus discos com en els escenaris amb la seva pròpia banda, un septet explosiu que ha dominat la fórmula màgica del groove. Allà on vagin, Boney Fields &amp; his Band deixen una estela de pura energia i emoció.Incombustible showman, Boney Fields porta la seva música a cada racó del planeta. I són aquests mateixos escenaris els que cal visitar per veure’l interpretar la seva nova col·lecció de cançons “reals”, tocades, com Prince solia dir, “per músics reals”.

Concert "Boney Fields & The BFB"

A càrrec de TumbalotóTumbalotó és un trio de Barcelona que porta la festa en les venes i la rumba a les mans. Amb un repertori carregat de versions en clau rumbera, transformen qualsevol cançó en un autèntic sarau, amb aquest toc canalla i desenfadat que només la rumba catalana sap donar.Des de clàssics del pop i el rock fins a temes actuals, Tumbalotó reinventa cada cançó amb guitarres esmolades, palmes que marquen el compàs i una energia que contagia qualsevol que els escolti. Perfectes per a aixecar qualsevol escenari, plaça o vermut musical, el seu objectiu és clar: que ningú es quedi sense ballar.

Concert "Tumbalotó"

A càrrec de Señorita Julia y sus Ex'sÉs aquest grup musical que no té pèls a la llengua i que fa de la descaradura la seva bandera. Aquests genis de l'humor musical es dediquen a posar sobre la taula tot el que ningú s'atreveix a dir en veu alta, com qui tira una bomba enmig d'un sopar familiar avorrit.Què els fa únics? Perquè mentre altres artistes caminen preocupats per sonar políticament correctes, aquesta colla es diverteix barrejant acords amb veritats incòmodes sobre feminisme, relacions tòxiques i tot aquest drama que arrosseguem en les nostres vides amoroses. Els seus concerts són més aviat teràpies col·lectives en què el públic acaba rient-se de les seves pròpies misèries.Amb lletres que farien enrojolar fins a la teva tia més liberal i melodies que se t'enganxen com un xiclet en els pèls, Señorita Julia y sus Ex's ha aconseguit aquest miracle de fer-te reflexionar sobre el patriarcat mentre mous el cul al ritme de les seves cançons.

Concert "Señorita Julia y sus Ex's"

Sotmetre és domesticar. S'aconsegueix cercant, aïllant, limitant el moviment. La tancada a les gàbies. La dona sent a la carn els filferros que li tallen l'aire. Una estratègia violenta. I si el moviment fa mal l'estratègia és més eficaç.Malditos tacones, text palpitant d'Ignacio Amestoy. Ens parla de dues dones que s'enfronten amb el poder a les seves mans. Busquen la veritat i troben la gran mentida. Dues superviventes d'avui, que busquen l'oxigen imprescindible per recuperar una dignitat perduda.Sobre elles, l'ombra d'un gegant, un cruel Agamèmnon qualsevol. L'herència d'un poder corrupte, amb identitat de sexe, com a arma de sotmetiment.Dues vides, dues ètiques oposades a una societat no dissenyada per a elles. La gran Victòria Burton, matriarca de la saga dels Burton. I María García, brillant advocada feta a si mateixa.Dues grans dones despullant, escorcollant o reinventant el poder d'una classe privilegiada. Dues dones d'alçada que calcen els talons de manera diferent. Dues dones soles. Sempre han estat soles.Fitxa artísticaAutoria:&nbsp;Ignacio AmestoyDramatúrgia i direcció:&nbsp;Magüi MiraIntèrpretsLuisa Martín&nbsp;– Victoria BurtonOlivia Molina&nbsp;– María GarcíaÉs una producció de&nbsp;Pentación EspectáculosRecomanat a partir de 16 anys

Teatre "Malditos tacones"

Yiyo&nbsp;veu&nbsp;· Andrés Barrios&nbsp;piano&nbsp;La fusió de tradició i modernitat arriba al Festival MASiMAS 2025 de la mà de&nbsp;Yiyo, una de les figures més prometedores del flamenc actual, i&nbsp;Andrés Barrios, pianista prodigi conegut per la seva capacitat d’unir el flamenc amb el jazz i altres gèneres musicals.Aquest espectacle serà una experiència captivadora on el ritme, la passió i l’elegància es donen la mà. Yiyo, amb la seva força escènica i el seu ball virtuós, acompanyat per la delicadesa i el talent d’Andrés Barrios al piano, ens portaran a través d’un viatge on la tradició flamenca es transforma amb nous matisos sonors.

Concert "El Yiyo + Andrés Barrios"

Dates de festa major

Com podríem resumir un espectacle com&nbsp;Misery Class?&nbsp;I el que resulta més complicat…&nbsp;com podríem fer-ho en menys de 350 paraules&nbsp;considerant, d'una banda, l'àmplia quantitat de temes d'actualitat als quals es fa repàs en aquest xou i, de l'altra,&nbsp;la psicòtica propensió a divagar de Goyo Jiménez?Bé… Per començar,&nbsp;podríem no utilitzar el plural "podríem", tenint en compte que aquesta sinopsi l'està redactant una única persona. És a dir,&nbsp;jo.&nbsp;És a dir,&nbsp;Goyo Jiménez.&nbsp;Sí,&nbsp;la mateixa persona de la qual acabes de dir que té una "psicòtica propensió a divagar"&nbsp;i que, per tant,&nbsp;està llegint el que escrius, majete.Però, mira, potser l'has encertada i&nbsp;sigui això el que realment caldria ressaltar&nbsp;a l'hora de resumir&nbsp;Misery Class. Potser sí.Aquest nou espectacle de Goyo Jiménez sorgeix de la seva visió del món com a PERSONA i no com a PERSONATGE.

Eventos de la categoria Espectaculo

¿Estas buscando qúe hacer relacionado con Espectaculo?