Teatre "Estaria bé morir en l'ordre en què vam néixer", de Guillermo Cacace

Una tempesta emocional

Una tempesta violenta colpeja Barcelona i la inauguració fallida d'un restaurant es converteix en escenari del comiat i el trencament d'una família. La mare es resisteix a assumir que el seu home se n'hagi anat amb una altra. I el fill, que migra aquesta mateixa nit cap a Amèrica, s'acomiada de la seva parella, que es nega a creure que un amor tan jove pugui morir tan ràpidament.

L'autor croat Ivor Martinić construeix una dramatúrgia en què el conflicte no esclata sinó que es filtra en els gestos mínims, en diàlegs continguts i decisions que arriben massa tard. L'aclamat director argentí Guillermo Cacace, reconegut per la seva singularitat a Amèrica i a Europa, signa una posada en escena que accentua aquesta tensió i una alta càrrega emocional.

Text del director

Muntar una obra és, per a mi, l'oportunitat de continuar desmuntant allò humà que atrapa el que és viu en molts nivells.

En aquesta nova peça partim d'una situació precisa: la inauguració d'un restaurant en una Barcelona devastada per les tempestes. A partir d'aquí, l'escena es converteix en un laboratori on, lluny d'afirmar certeses sobre la vida o sobre el teatre, assagem les preguntes que creiem que ressonen col·lectivament.

Les tensions de l'obra no estan aïllades: emergeixen de les condicions materials que les produeixen. Tota crisi és situada. Ens interessa exposar-nos a aquestes crisis, esdevenir cossos encara més vulnerables i acollir, amb una certa dolçor, la desesperació de la incertesa.

Fitxa artística

Autoria: Ivor Martinić

Traducció: Pau Sanchis i Ferrer

Direcció: Guillermo Cacace

Amb Daniela Brown, Montse Esteve, Maria Hernández Giralt, Josep Julien, Joan Marmaneu

Escenografia i vestuari: Alberto Albelda

Il·luminació: Sylvia Kuchinow

Espai sonor i disseny de so: Lucas Ariel Vallejos

Ajudanta de direcció: Ana Carolina Parisi

Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Equips tècnics i de gestió del TNC