Sessió "matèria del silenci: arxius i estètiques de la memòria", a càrrec de Nicolás Combarro

Des del mes d'octubre, l'artista Nicolás Combarro realitza una residència a La Escocesa i, com a tancament d'aquest procés, proposem una trobada on presentarà l'evolució de la seva recerca en curs, Materia del silencio. A través del llenguatge fotogràfic, el projecte explora els vestigis i arxius dels camps de concentració del franquisme, en especial atenció a Catalunya i Aragó.

La sessió conclourà amb una conversa entorn a diferents perspectives sobre la memòria i la seva representació des de la recerca i la pràctica artística, amb la participació de lis artistes Irene de Andrés i Taxio Ardanaz. El diàleg serà acompanyat per l'Aurora Fernández Polanco.

Nicolás Combarro (A Coruña, 1979) utilitza diferents formes artístiques establint un diàleg amb els processos de transformació de l'arquitectura i el seu context sociopolític. A l'actualitat treballa sobre arquitectures de repressió del règim franquista en el context feixista europeu. Ha realitzat exposicions individuals en museus i centres d'art com la Maison Européenne de la Photographie (París), el Maximiliansforum (Múnic), el CGAC (Santiago de Compostel·la), i en galeries com a Solo Galerie (París), Kwanhoon Gallery (Seül), la galeria Morarty (Madrid), la Galeria Tatché (Barcelona), o la Galeria Nordés (Santiago de Compostel·la).

Aurora Fernandez Polanco (León) és catedràtica emèrita al departament d'Història de l'Art de la UCM. Ha estat IP de diversos projectes R+D sobre Visualitats crítiques i escriptura amb imatges. És directora emèrita de la revista indexada i de lliure accés Re-visiones. Les seves últimes publicacions són Crítica visual del saber solitario, Bilbao, Consonni, 2019 i En busca del pueblo. Cultura material y museos (amb Pablo Martínez), Madrid, Akal, 2025.

Irene de Andrés Vega (Eivissa, 1986) és graduada en Belles Arts i màster en Recerca i Producció Artística per la Universitat Complutense de Madrid. Les seves exposicions individuals més rellevants han tingut lloc al Centro Párraga de Múrcia, en el Museo Patio Herreriano de Valladolid i en el Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona. L'artista ha participat en mostres col·lectives del TEA de Tenerife, el Museo de la Memoria y los Derechos Humanos de Santiago de Xile i el MuHKA d'Anvers, entre altres. Actualment es troba cursant un doctorat en Belles Arts i va obtenir una Beca Leonardo d'investigació.

Taxio Ardanaz (Pamplona-Iruñea, 1978) La seva obra gira entorn les tensions que es produeixen entre ideologia, representació i memòria, explorant a través de la pintura, la instal·lació o la fotografia, les restes de projectes polítics truncats i altres formes de resistència col·lectiva. Ha treballat en contextos travessats pel conflicte, realitzant residències en països com el Kurdistan Iraquià, Cuba, la Xina o Mèxic. La seva pràctica es recolza en la recerca històrica i els imaginaris heretats per a construir un assaig visual situat al marge de la historiografia oficial.