Recital-performance "D'escopir cendra d'una tristesa molt antiga"

Quins records habiten entre aquestes parets centenàries? Com ressonen les seves veus? Escopir cendra d'una tristesa molt antiga és una instal·lació artística que combina poesia, imatge, música electrònica i performance. A l'escenari, David Caño i Gisela Arimany construeixen escenes en directe que dissolen els límits entre identitat, memòria, pensament i paisatge. La paraula poètica dialoga amb la imatge projectada i amb els sons improvisats d'un sintetitzador en directe, que modelen un territori canviant: casa, paisatge o subconscient. En aquest trànsit, els cossos es mouen com en un ritual i obren espais d'escolta i d'intensitat.

L'obra incorpora també el videopoema "Pruenca", guanyador del premi Ester Xargay 2025. Entre la cendra i el sagrat, la proposta explora les zones d'ombra, la contradicció i les restes que persisteixen després de la devastació. A través de la combinació de poesia, imatge i so, la peça crea un espai sensible i inquietant que convida el públic a travessar paisatges interns i col·lectius, allà on la memòria, el desig i la ferida es troben.

Participants: David Caño, Gisela Arimany

Organitza: Barcelona Poesia 2026

Hi col·labora: Fundació Joan Brossa