Recital "La sintaxi del domini", de Carles Camps Mundó

Carles Camps Mundó sembla un poeta estrany dins la poesia catalana contemporània, però té arrels que el connecten amb Foix i Riba, amb la poesia visual de Brossa. Té una mirada ontològica, que neix del pensament, mai de l'acció. Aquest 2025 ha publicat, a més, La sintaxi del domini (Llibres del Segle). Després d'una quinzena de títols de poesia, aquest nou poemari recull i sobretot amplifica els temes que impulsen la seva obra com a poeta. Com expressa el títol, Camps insisteix en la idea força de la seva poesia a partir de l'anàlisi filopoètic dels efectes irresolubles que té el llenguatge en la nostra relació amb la resta d'éssers existents i amb el món inanimat mateix.

Ell mateix diu: "Parlem sols. Ningú ens escolta. Som, sense que ho sàpiga ningú més, l'espècie que pot parlar de la seva pròpia mort i que mira d'evitar-la, de donar-hi sentit, de salvar-se, més enllà de l'instint supervivent. Saber-nos fluents ens pertorba; per més que imaginem no trobem mai cap paraula, cap concepte, que ens pugui fer d'amarrador de "veritat". De tots els temes que ens planteja el llenguatge a partir dels sentits —amor, dolor, desig, joia, record, plaer, tristesa, mort—, el tema més torbador pel fet de ser suprasensible és l'existència del mateix llenguatge, perquè en som i la resta del que sentim s'hi

Fitxa artística:

Direcció: Andreu Gomila

Organitza: Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia

Amb el suport de la Universtiat Oberta de Catalunya