Presentació dels llibres "El gran retroceso" i "Una modernización autoritaria"

Taula rodona moderada i presentada per Jaume Claret, coeditor, Estudis d'Arts i Humanitats - Universitat Oberta de Catalunya, amb el següents convidats i autors de capítols:

• Maribel Rosselló, professora titular de Teoria i Història de l'Arquitectura (UPC)
• Mireia Capdevila, Fundació Carles PI i Sunyer - Universitat Autònoma de Barcelona
• Josep Parcerisa, catedràtic d Urbanisme, ETSAB UPC. LUB
• Joan Fuster-Sobrepere, Estudis d'Arts i Humanitats - Universitat Oberta de Catalunya

La dictadura franquista va tallar de soca-rel la modernització urbana en general i de Barcelona en particular, imposant a partir de 1939 un càstig polític i cultural que va frenar el seu dinamisme urbà mitjançant la repressió i l'autarquia. Tot i aquest retrocés, a partir dels anys cinquanta el creixement industrial i l'ajuda externa van accelerar una transformació que va culminar en l'etapa de l'alcalde Porcioles, caracteritzada per un urbanisme expansiu i especulatiu. Aquest model va generar greus desigualtats i el fenomen del xabolisme a causa de les onades migratòries, però també va propiciar l'aparició d'una classe mitjana més connectada amb Europa. Aquestes contradiccions van convertir la capital catalana en el principal focus de contestació, on el moviment veïnal i obrer va canalitzar el descontentament per les mancances de serveis i llibertats. La Barcelona dels darrers anys del règim es va convertir així en el motor de la Transició, on les reivindicacions socials i nacionals van xocar definitivament amb la retòrica rància de la dictadura per reclamar un model de benestar democràtic.