Presentació del llibre "Guerra en Cataluña, 1597-1700"

El Museu d'Història de Barcelona presenta el llibre Guerra en Cataluña, 1597-1700. L'acte comptarà amb Carles García Hermosilla, director del Museu d'Història de Barcelona, Joaquim Albareda, moderador, Víctor Jurado Riba i Enrique García Hernán, coordinadors del llibre, i amb les intervencions de Xavier Mas de Xaxàs i Pedro Valdés Guía.

Catalunya va ser durant l'època moderna un escenari de guerra gairebé permanent. Aquest doble espai de frontera entre la Monarquia Hispànica i el regne de França va viure un conflicte, de més o menys intensitat, que es va convertir en una constant durant el regnat dels Àustria. Va tenir un moment de més intensitat a partir de l'esclat de la guerra francoespanyola del 1635 i la revolta dels segadors, que van inaugurar una nova dimensió per a Catalunya: escenari de guerra de primer ordre entre dues de les principals potències europees.

La defensa de Catalunya es va convertir en un repte per a Felip IV i Carles II. Catalunya era un territori intrínsec a la Monarquia Hispànica, que no es podia concebre sense el Principat, per la qual cosa es van reunir recursos de cada racó dels seus extensos dominis per garantir la seva seguretat.

Guerra a Catalunya (1597-1700) neix d'aquesta idea: una defensa conjunta de la Catalunya moderna per part de la Monarquia Hispànica davant de la constant amenaça francesa. Aquí s'aborda la complexitat del dit entramat, la direcció de la guerra, el sacrifici dels regnes forals per defensar una frontera allunyada a centenars de quilòmetres de les terres i la presència de tropa estrangera, servint i morint a Catalunya. Així mateix, té el seu espai el propi sistema militar i polític català: les delimitacions legals, el sacrifici del Consell de Cent, la presència de la monarquia a les Drassanes o les implicacions privades.

En definitiva, en aquestes pàgines es comprèn una manera d'actuar molt clara: la mobilització de recursos dels regnes per fer front a amenaces franceses que podria semblar que només afectaven Catalunya però que, en cas de prosperar i trencar-se el front, haguessin posat en risc tota la monarquia.