Performance "PICME", creada i interpretada per Alexander Yozelen

Vivim en una era de llibertat declarada: xarxes socials, drogues, relacions obertes, trobades, clubs de techno, gran comunitat gai i festes que duren fins al matí i acaben en espais aleatoris amb desconeguts. Això es diu llibertat, però és realment així?

La performance explora com, dins d'aquesta aparent llibertat, es formen la inseguretat, la dependència de la validació externa i les regles no dites de la comunitat. Examina com el desig de ser acceptat i de "mantenir-se rellevant" modela el comportament, les eleccions i el cos. Com la idea d'una bona festa es converteix en una recerca mecànica, gairebé bestial, d'un altre cos com a prova del propi valor.

L'obra aborda l'intent de complaure a tothom, la pèrdua de contacte amb el desig personal i les conseqüències d'una llibertat que no necessàriament allibera. L'objectiu és que el públic marxi amb una pregunta: com em veuen des de fora?, i estic actuant des de mi mateix o des de les expectatives dels altres?, soc lliure?