MercèDansa

MercèDansa

Voleu descobrir una dansa que desconeixíeu? No hi ha cap altre lloc millor per fer-ho que al MercèDansa, una tradició nova que beu de la cultura més antiga. Perquè aquí interpreten danses tradicionals catalanes, però no les que s'han perdut o han desaparegut, sinó aquelles que tenen una història llarga i encara es ballen en algun punt del territori de parla catalana.

Són el que s'anomena "danses vives" i, per tal que segueixin vives, necessiten balladors i balladores i públic que s'hi interessi. Aquesta gran festa de la tradició coreogràfica catalana, com cada any, té una primera part al matí davant de la Catedral i una cloenda a la tarda a la plaça de Sant Jaume. No us perdeu cap de les dues, a les quals posa música la Cobla la Sabadell, dirigida per Joan Gómez.

Per aquesta edició del MercèDansa es retrà especial homenatge a Montserrat Garrich Ribera (Barcelona, 1957–2026), que ha estat una de les personalitats i figures clau de la cultura popular barcelonina.

Aquestes són les danses que veureu ballar:

BALL DE GITANES de Martorelles

Segurament és més antic, però les primeres notícies documentades són de 1884. Recuperat l'any 1976, després d'anys sense ballar-se, el 1993 es va constituir l'Agrupació que el manté viu. Es balla tant durant l'època de Gitanes com per Festa Major i altres celebracions. Fidel al concepte tradicional de les Gitanes, ha incorporat noves músiques i formats escènics actuals.

BALL DE GITANES de Castellbisbal

És una de les expressions més representatives de la cultura popular del municipi. Vinculada a les celebracions de Carnaval, antigament compartia protagonisme amb el Ball de Bastons.

La coreografia conserva elements de gran valor simbòlic. Destaquen l'espolsada i el ball rodó, que evoquen els orígens ancestrals de la dansa i reflecteixen el profund vincle entre la festa, la natura i la vida comunitària.

BALL DELS NANS de Menàrguens

Referenciat per Joan Amades l'any 1930, els Nans van deixar de sortir al carrer a mitjans dels anys setanta, quan una forta tempesta els va malmetre completament.

Des del seu retorn, l'any 2024, de la mà de l'Associació Cultural de Menàrguens, el Peret i la Roseta dansen per la vila durant l'Aplec de Santa Creu, el Dilluns de Pasqua; durant el Festeig de Menàrguens, la Festivitat del Roser de maig i la Festa Major de Setembre.

BALL RODÓ de Menàrguens

Les primeres referències daten de finals del segle XIX i principis del segle XX. Sembla que era una dansa ballada exclusivament per dones, des de la Festa Major Xica, al voltant de Sant Vicenç, fins a Carnaval.

El maig de 2024, l'Associació de Dones La Clau va impulsar la recuperació d'aquesta dansa i el seu retorn a la població. Actualment es balla durant el Festeig de Menàrguens, la Festivitat del Roser de maig i la Festa Major de Setembre.

CONTRAPÀS de Castellterçol

Integrat als actes de la Festa Major, és un dels moments de participació col·lectiva més destacats de la celebració. Té dos moments principals.

El «Lluïment», el moment més solemne de la festa, es balla el dissabte després de la Sardana dels Gegants de Castellterçol.

La «Passada» té lloc el diumenge a la nit. Es balla en sis places diferents, recordant els sis pabordes del Ball del Ciri. També es ret homenatge, nomenant-los capdansers, a les associacions que celebren aniversaris destacats o a personalitats locals.

El seu principal tret distintiu és, precisament, el seu caràcter obert i participatiu. Es presenta com una celebració que tota la població pot sentir com a pròpia, sense distinció d'edat, gènere, col·lectiu, ideologia o creences.

BALL DE BASTONETS de Balaguer

Amb referències documentades de mitjan segle XIX, es va recuperar l'any 2022. Amb dues figures principals, «La Cosidoreta» i «Truquem bé», únicament es balla el dia del Seguici Festiu de les Festes del Sant Crist. En casos excepcionals, pot sortir de la ciutat si es considera adient i sempre que no es desvirtuï el significat del ball.

Destaca la figura de l'abanderat, que no utilitza bastons i interactua de manera simbòlica dins el ritual de la dansa. A banda i banda de la bandera hi figuren el nom del ball i l'escut de la ciutat.

BALL DE VALENCIANS de Tàrrega

Sembla que els Balls de Valencians podrien ser els precursors dels castells a Catalunya. A Tàrrega ja n'hi ha constància l'any 1773, formant part del seguici de les Santes Espines. Van arribar a assolir construccions de fins a sis pisos d'alçada.

Després de deixar-se de ballar, se'n va iniciar la recuperació a partir de 1921, però només de la figura coneguda com «l'Eixida», que molts esbarts van incorporar al seu repertori. L'any 1979 l'Eixida es va començar a ballar a la plaça oberta a tothom. El 2007 va néixer «L'Eixida de Festa Major» i el 2024 es va recuperar finalment el Ball de Valencians.

BALL DEL PI de Centelles

Es balla els dies 30 i 31 de desembre i representa la rebuda que els joves de la vila ofereixen a les persones que viuen a pagès i que porten el pi de la festa. Durant el ball, les parelles s'intercanvien com a símbol de benvinguda i d'acolliment.

Estrenat el 1945, es va recuperar el 1978. El 1979 ja era l'Esbart del Pi qui l'interpretava i, des del 2023, el ball s'ha popularitzat amb la incorporació d'una segona diada del Ball del Pi, el dia 31.