Lectura "La buena letra", de Rafael Chirbes

En aquest cicle de lectura ens endinsem en els territoris foscos de la culpa: la negada, l'assumida i l'heretada. Tres novel·les que mostren que el càstig més profund no sempre prové de la llei, sinó d'una fractura profunda entre l'individu i l'ordre moral que l'envolta. La culpa apareix com una ombra persistent, una condemna silenciosa que s'instal·la en la consciència i es prolonga en la mirada dels altres, allà on no hi ha ni perdó ni oblit. Què ens fa culpables: l'acte comès, la consciència que ens el recorda o la societat que jutja? Les lectures que integren aquest cicle exploren diferents maneres d'afrontar —o d'eludir— la culpa i el judici, en contextos històrics i socials molt diversos. Al final, la culpa no es dissol ni s'extingeix: senzillament ressona. És un ressò persistent que acompanya l'individu fins i tot quan la llei guarda silenci, fins i tot quan ja no queda ningú per jutjar.

(Anagrama)

A La buena letra A La bona lletra s'hi fa visible una culpa callada i persistent, la d'una generació marcada per la Guerra Civil i la postguerra. Aquí no hi ha un delicte concret, sinó una vida construïda sobre concessions, silenci, memòria i pèrdues acumulades.

Amb Silvia Querini, directora editorial durant quaranta anys, traductora i professora especialitzada en la formació de nous editors.

Organitza: Tina Angrill