Lectura "Crim i càstig", de Fiódor Dostoievski

En aquest cicle de lectura ens endinsem en els territoris foscos de la culpa: la negada, l'assumida i l'heretada. Tres novel·les que mostren que el càstig més profund no sempre prové de la llei, sinó d'una fractura profunda entre l'individu i l'ordre moral que l'envolta. La culpa apareix com una ombra persistent, una condemna silenciosa que s'instal·la en la consciència i es prolonga en la mirada dels altres, allà on no hi ha ni perdó ni oblit. Què ens fa culpables: l'acte comès, la consciència que ens el recorda o la societat que jutja? Les lectures que integren aquest cicle exploren diferents maneres d'afrontar —o d'eludir— la culpa i el judici, en contextos històrics i socials molt diversos. Al final, la culpa no es dissol ni s'extingeix: senzillament ressona. És un ressò persistent que acompanya l'individu fins i tot quan la llei guarda silenci, fins i tot quan ja no queda ningú per jutjar.

(Bernat Metge/ La Butxaca/ Penguin Clásicos)

A Crim i càstig, la culpa esdevé obsessió i trencament interior. Abans de qualsevol sentència, Raskólnikov ja s'ha condemnat a si mateix, presoner d'una consciència que no concedeix ni un bri de treva.

Amb Miquel Cabal Guarro, traductor literari de rus i professor lector a la Secció d'Estudis Eslaus de la Universitat de Barcelona.

Organitza: Tina Angrill