Festa de 50è aniversari del Grec, en tres moviments

El Grec Festival de Barcelona commemora el seu 50è aniversari amb una conversa amb un dels protagonistes de la primera edició, quatre mirades cinematogràfiques sobre la història del festival i una vetllada amb DJ set als emblemàtics jardins del Grec.

Pròleg. Conversa oberta amb Mario Gas

L'actor i director Mario Gas va ser un dels molts professionals de l'escena que van protagonitzar, l'any 1976, una insòlita i avui mítica experiència d'autogestió teatral. Amb ell, testimoni de primera mà d'aquell moment, màgic i difícil a la vegada, de l'escena a Catalunya, ens preguntarem "Què fem amb el 76? Què fem amb el teatre?".

Primer acte. 50 anys de Grec Festival Barcelona. Sílvia Munt, Jaume Claret, Marc Salicrú, Núria Giménez Lorang

Com a part de la celebració del cinquantè aniversari del Grec Festival de Barcelona, s'ha encarregat a quatre directors i directores que, a partir de la història del festival i el seu lligam amb la ciutat, proposessin quatre curtmetratges. Així es dibuixarà un retrat coral del Grec, que fa al·lusió tant als orígens del festival, com a l'evolució que ha tingut, la relació que ha mantingut amb la ciutat i la seva capacitat de generar imaginari i comunitat.

El resultat es veurà durant una projecció al Teatre Grec de Montjuïc, que serà part d'una gran festa de celebració de l'aniversari.

Els curtmetratges són:

Grec 76. Direcció: Sílvia Munt

Un record i homenatge a la manifestació històrica de l'Assemblea d'Actors i Directors de Barcelona del 1976 per la Rambla de Barcelona, un acte fundacional i la reivindicació per part del col·lectiu d'artistes i de la societat civil d'un teatre al servei del poble.

La peça combina entrevistes amb alguns dels protagonistes cinquanta anys després, amb imatges que convoquen la memòria personal de Sílvia Munt. A través de la mirada d'una ballarina, figura que remet a l'experiència vital de la directora en aquell moment, la peça transmet l'efervescència creativa i la força simbòlica i política d'aquell instant. Una reivindicació del caràcter popular i artístic del festival, i una celebració del poder col·lectiu per transformar Barcelona i la seva història cultural.

Direcció: Sílvia Munt Guió: Sílvia Munt, Eva Baeza Ferrés Ballarina / Coreògrafa: Federica Porello Amb la participació de: Marta Angelat, Mario Gas, Jordi Jané, Maria Jesús Lleonart, Enric Majó, Carme Sansa Director de fotografia: Dani Lacasa Vestuari: Alice Bocchi Muntador: Aitor Aguirre Disseny de so: Enrique Bermejo, Kamikaze Estudio Música original: L'Arannà Documentalista: Martí Alós.

Somni d'hivern d'una nit d'estiu. Direcció: Jaume Claret

Una tarda d'hivern al Teatre Grec, una companyia assaja l'obra que presentarà a l'estiu. El fill de 8 anys de la directora observa en silenci. Al cotxe, de tornada, s'adorm… i somia. Deu anys després, torna aquella mirada infantil sobre el món. El curt reflexiona sobre la transmissió d'una vocació entre generacions, la capacitat imaginativa dels infants i la ciutat com a espai performatiu. Evoca la vida que habita el Grec més enllà de l'estiu i la manera com aquest espai marca les mirades i les memòries.

Direcció: Jaume Claret Muxart Guió: Jordi Oriol, Jaume Claret Muxart Intèrprets principals: Carla Linares, Jan Monter, Roc Colell, ​​Martina Roura, Jordi Oriol, Athina Ariadni, Pol Angusto Muxart, Anna Muxart Director de fotografia: Pablo Paloma So directe i disseny de so: Oriol Campi Muntador: Jaume Claret Muxart Música original: Joan Claret Muxart.

Ora pro nobis, òs de mos òssos. Direcció: Marc Salicrú

Homenatge al teatre com a ritual col·lectiu, la peça s'inspira en la roca emblemàtica del Teatre Grec, que durant cinc dècades ha estat teló de fons de nits d'estiu inoblidables. Agafant com a fil conductor uns versos de Jacint Verdaguer dedicats a Montjuïc, el curt recrea l'origen de la tragèdia i celebra el teatre com a lloc de reunió, de festa i d'imaginació compartida. Evoca les peregrinacions estivals al Grec, les societats recreatives que van donar vida al festival i el ritual de l'encesa de la flama. És un homenatge a la gent que fa possible el teatre i a la maquinària invisible que l'impulsa.

Guió i direcció: Marc Salicrú Intèrprets: Miquel Àngel Marín, León García-Borés Director de fotografía:Toni Vidal Cap de so: Oscar Montesinos Muntador: Pol Ponsarnau Motion graphics: Sergi Esgleas Música original: Marc Salicrú, Oscar Montesinos

La veu i les pedres, una tragèdia grega. Direcció: Núria Giménez Lorang

A partir de material d'arxiu de la ciutat de Barcelona i, sobretot, del Teatre Grec, la proposta busca homenatjar el festival i els diferents agents que participen en la creació artística. El projecte s'articula al voltant de la figura d'un dramaturg, construïda a partir de reflexions de persones vinculades al món artístic que han estat entrevistades al llarg dels darrers cinquanta anys arran de la seva participació en el festival. Alguns dels eixos temàtics que travessen la peça són el pas del temps, els processos creatius i la fascinació pels personatges de ficció.

Guió i direcció: Núria Giménez Lorang Muntatge: Virgina García del Pino Disseny de so: Jonathan Darch Assistent documentació: Jordi Morató Laboratori de so: Kamikaze Estudio.

Primer acte. 50 anys de Grec Festival de Barcelona

Producció executiva: Allegra Films Coordinació artística: Pau Masaló Productora: Mayca Sanz L-Higueras Coordinador de producció: Albert Baquero Cap de producció: Ona Casals Ajudant de direcció: Sandra Reina

Epíleg. Vetllada als jardins del Teatre Grec

No hi ha festa sense ball i, per tant, el Roserar Amargós, és a dir, els jardins que envolten el Teatre Grec de Montjuïc, esdevindrà una pista de ball on podreu gastar la sola de la sabata. S'encarreguen de la sessió de DJ Losinformalls, uns professionals de la dansa i altres aventures, que prometen disbauxa, desgavell i caos musical.

Una coproducció del Grec 2026 Festival Barcelona i CaixaForum+-Fundació la Caixa.

Amb la col·laboració de Filmoteca de Catalunya, Generalitat de Catalunya i RTVE.

Amb el suport de l'Escola Superior de Mitjans Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i la Fundació Sorigué.rcía Correpetidor: Gregori Ferrer.