Exposició "Wilting", d'Alena Solomonova

La sèrie explora la idea del que està marcit i el desig de preservar la joventut. Les flors i plantes seques en cada fotografia simbolitzen el procés natural de marcir-se; reflecteixen no només l'envelliment físic, sinó també l'emocional, l'acumulació d'experiència i la transformació interior. Les plantes estan seques i sense vida, però encara conserven bellesa. Són belles en la seva forma congelada, però al mateix temps molt fràgils.

La superfície difuminada, coberta amb diferents substàncies, funciona com una metàfora dels intents contemporanis d'ocultar les empremtes del temps. És una al·lusió als filtres de les xarxes socials, al retoc i a les màscares que utilitzem per ajustar-nos als estàndards de bellesa i evitar acceptar els canvis en la nostra aparença.

El desenfocament també afegeix una sensació de fugacitat, fragilitat i distanciament, subratllant que aquests intents només creen una il·lusió temporal sense anul·lar la realitat. En crear aquests retrats, parlo amb mi mateixa sobre què significa envellir, canviar i deixar anar la persona que vaig ser.