Exposició "Sergio Larrain. El vagabundo de Valparaíso"

Sergio Larrain (1931–2012) va ser una figura singular dins la fotografia del segle XX. Membre de l'agència Magnum Photos, va desenvolupar una obra profundament personal, marcada per una mirada lliure, poètica i enigmàtica sobre la fotografia de carrer. A través d'ombres, reflexos i enquadraments poc convencionals, Larrain va transformar escenes quotidianes en imatges d'una gran intensitat visual i emocional, on la presència humana i la soledat urbana ocupen un lloc central.

L'exposició, produïda per Magnum Photos i organitzada en col·laboració amb la Fundació Foto Colectania i la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, està comissariada per Agnès Sire, directora de la Fundació Henri Cartier-Bresson entre 2003 i 2022. El projecte s'articula en dos moments complementaris: una primera presentació a Foto Colectania, i una retrospectiva que continuarà a partir del mes d'agost a Palafrugell, en el marc de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs.

Larrain va començar a fotografiar a principis dels anys cinquanta i va obtenir un reconeixement precoç. L'any 1959, Henri Cartier-Bresson li va proposar incorporar-se a Magnum Photos, iniciant una etapa intensa de viatges i encàrrecs per Europa i Amèrica. Tanmateix, en ple reconeixement professional, va decidir abandonar la fotografia per buscar una manera de viure més coherent amb les seves inquietuds personals i espirituals. Aquesta decisió, lluny de tancar la seva trajectòria, forma part essencial de la lectura contemporània de la seva obra.

L'exposició a Foto Colectania reuneix prop de 80 fotografies realitzades a Xile, amb una atenció especial a la sèrie Valparaíso, el projecte més extens i celebrat de l'autor. Desenvolupada entre finals dels anys cinquanta i mitjans dels seixanta, aquesta sèrie recorre el port xilè a través dels seus turons, escales, ombres i habitants, configurant un paisatge urbà viscut des de la proximitat i l'experiència quotidiana. El treball va culminar en el llibre Valparaíso, publicat l'any 1991 amb un text de Pablo Neruda, convertit des d'aleshores en una referència fonamental en l'àmbit del fotollibre.

Juntament amb Valparaíso, s'hi presenta la sèrie Niños de la calle, realitzada a Santiago de Xile. Larrain, aleshores aprenent de la càmera, va trobar en aquells nens un eco de la seva pròpia rebel·lia i desencaixament. La misèria que horroritzava la societat xilena esdevé per a l'artista un punt d'enllaç sensible: el fotògraf baixava, metafòrica i literalment, al seu nivell, a ras de terra. La mostra es completa amb altres fotografies realitzades a Xile, com escenes urbanes de Santiago i la sèrie feta a la illa de Chiloé.