Exposició 'L'instint de l'arquitectura. Origen i evolució de l’arquitectura humana'

Després de documentar un origen de l'arquitectura molt més remot del que es creia, "L'instint de l'arquitectura", ens proposa un relat vibrant que posa cap per avall les bases estètiques de l'arquitectura, portant-nos a la idea que els trets transversals que vinculen l'arquitectura de totes les èpoques i cultures, puguin estar relacionats amb l'evolució de la mateixa espècie humana.

L'any 1964 Bernard Rudofsky va presentar al MoMA de Nova York la mítica exposició Architecture without Architects, on l'arquitectura desbordava l'àmbit professional i es revelava com una característica compartida de la humanitat.

L'any 2023, un equip d'arqueòlegs va desenterrar a Zàmbia dues bigues encaixades en perpendicular amb una antiguitat aproximada de mig milió d'anys. Aquesta evidència, publicada a Nature, ha obligat a revisar idees preconcebudes i a avançar l'origen de l'arquitectura a temps anteriors a l'Homo sapiens.

L'instint de l'arquitectura. Origen i evolució de l'arquitectura humana presenta per primera vegada a Barcelona aquesta evidència, i proposa un amè i documentat relat visual sobre l'evolució de l'arquitectura: des de la construcció, per part dels H. Habilis, de nius semblants als dels ximpanzés, fins a les forces que encara avui influeixen en la forma dels nostres recers, edificis, ciutats i monuments. El recorregut s'adhereix a les intuïcions de Rudofsky per construir una original hipòtesi a partir de noves evidències que remeten a l'etologia arquitectònica humana, entesa com un conjunt de comportaments i impulsos transversals que confereixen una forma característica al nostre mode d'habitar.

L'exposició, comissariada i dissenyada per Arturo Frediani i Lara Alcaina al costat d'un comitè internacional d'experts multidisciplinari, s'articula en tres capítols: 1) L'arquitectura humana en el context de l'arquitectura animal. 2) Origen i evolució de l'arquitectura humana. 3) Comportaments adaptats: l'instint de l'arquitectura.

El primer presenta l'arquitectura com una adaptació àmpliament estesa en el món animal, qüestionant la seva suposada excepcionalitat humana, i ret homenatge al primatòleg català Jordi Sabater Pi, autor el 1985 d'Etologia de l'habitatge humà, assenyalant els nius arboris dels primats homínids com a antecedent comú de la nostra arquitectura.

El segon mostra les troballes de Zàmbia i acredita les profundes arrels evolutives de l'arquitectura humana, contrastant les evidències disponibles de la primatologia, arqueologia, paleoantropologia i paleoecologia.

El tercer i últim capítol introdueix set possibles trets definitoris de l'etologia arquitectònica humana: comportaments arquitectònics que, pels seus avantatges adaptatius, van poder quedar retinguts mitjançant la selecció natural. Es presenten espais dedicats al Genius Loci o vincle de l'arquitectura amb el paisatge; a l'ambivalència de la Territorialitat; a l'Acollidor, amb un homenatge a Nina Masó; la varietat de l'Ornament; la influència del Pintoresc en els destins del turisme mundial; la proliferació contemporània del Monumental; i, finalment, a la Gràcia, concebut per Josep Llinàs.

La temàtica de l'exposició serà també objecte de debat en una de les set aportacions teòriques principals del Congrés Mundial d'Arquitectura UIA Barcelona, entre el 28 de juny i el 2 de juliol de 2026.