Exposició 'Diccions en contra: espirals de sentit sexual'

Aquesta mostra escenifica una sèrie de capes que conviuen com a part d'una cartografia rara, com si es tractés del mapa d'un caragol. Les obres d'aquesta exposició aborden la sexualitat que hi ha en la terra i en les aigües; la que es dragueja al bosc; la que amarra el desig a la violència; o la que converteix el sotmetiment triat en una eina de reconducció política.

Aquesta petita mostra explora com els imaginaris de les comunitats dissidents es recomponen i desafien un món sotmès a la despulla. A través del somni, del vestuari o de la violència de la intimitat, les obres ens presenten escenaris de mons que no s'acaben. Com recorda Ailton Krenak, el mite d'un món per acabar va ser inventat per desactivar i desistir de la capacitat imaginativa de les comunitats que sostenen l'existència d'altres mons.

Un "ull d'aigua" al bosc escenifica el pewma —somni— de Gabriela Llankinao, a partir del qual Wüfko de Neyén Pailamilla teixeix relacions entre cos i territori com una manera de recuperar la memòria sexual que la colonització busca interrompre.

M0nster.L4b és la trobada creativa i afectiva entre Lu Chieregati i Norma Pérez, on reverberen les paraules de Susy Shock quan reivindica el seu dret a ser un monstre i al fet que uns altres siguin la norma. M0nster.L4b, en un ball de màscares, esdevé un drag del bosc.

L'artista Bruna Kury treballa amb el seu cos i els objectes com si fossin un arxiu. Les peces que presenta operen com a gestos de "fabulació crítica", indicis de la vida afectiva d'aquells cossos que van ser exclosos dels arxius oficials. Aquests objectes carreguen amb inscripcions de diferents temps i són pràctiques dissidents del hackeig o del plaer.

El vídeo documental de Liad Kantorowicz registra la complexitat dels sistemes de dominació. A través d'un servei de BDSM polític, problematitza les bases de la democràcia i la seva relació amb els estats colonials. D'aquesta manera, la sexualitat explicita la seva condició política i reorganitza les violències sistèmiques.

Aquestes peces formen part de la producció de les dissidències sexuals que no encaixen en les taxonomies imposades per la modernitat. Són, en canvi, cossos que es fan amb el territori, de manera que desordenen la imaginació colonial, pronuncien d'una altra manera el temps i creen espais per a un després que ja ha esdevingut.

L'exposició compta amb els projectes de: 

Bruna Kury, anarcotransfeminista que investiga gènere, classe, raça i opressions estructurals. 

Liad Kantorowicz, artista i músic jueu i queer de Palestina centrat en la resistència al colonialisme i al sionisme.

M0nster.l4b: Norma Pérez i Lu Chieregati, projecte d'investigació que entrecreua les arts visuals, la coreografia, la performance i el drag.

Neyén Pailamilla, artista maputxe transdisciplinària.

A càrrec de:

Lucía Egaña Rojas, artista, curadora, escriptora i investigadora.

Aquesta activitat s'emmarca en el nou cicle de programació del Centre LGTBI de Barcelona "Contra-diccions. Desordres de la imaginació" que s'estendrà fins el 30 de gener del 2027.