Exposició 'De Miró a Solano'

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), impulsor de la candidatura de Barcelona com a Capital Mundial de l'Arquitectura l'any 2026, proposa una exposició singular a la seva seu de plaça Nova. Aquesta combinarà una mostra documental amb una instal·lació artística a la façana com a complement per posar en valor la singularitat de l'edifici col·legial al centre històric de Barcelona, exemple viu de la síntesi de les arts, on els frisos de Picasso –executats per Carl Nesjar l'any 1962– il·lustren la convivència entre arquitectura i art, i com aquest es projecta cap a la ciutat.

L'exposició parteix d'un precedent històric de gran càrrega simbòlica: "Miró, l'altre", organitzada pel COAC el 1969. Aquella mostra, concebuda com a resposta crítica a l'exposició oficial del règim franquista, va desmitificar la figura de Joan Miró a través d'un gest radical i efímer: la creació d'un mural a les vidrieres del COAC que l'artista va destruir al final de l'exposició com a acte de contracultura. Aquest esdeveniment, documentat per figures com Pere Portabella, Colita i Francesc Català Roca, va convertir l'edifici en escenari d'una síntesi entre art, arquitectura i acció política.

Ara, més de mig segle després, el COAC reprèn aquell esperit transformador amb una nova proposta que dialoga amb el passat i el projecta cap al futur. L'exposició del 2026 tindrà dues mirades complementàries: una part documental que recupera materials històrics; i una nova intervenció artística, a càrrec de Susana Solano que dialoga amb la memòria de Miró i amb la presència permanent de Picasso. Aquesta acció reactivarà la relació entre arquitectura i ciutat convertint l'edifici en un espai viu on l'art contemporani i l'arquitectura es projecten cap a l'espai públic i conviden a la ciutadania a participar-hi.

L'exposició es desplega en dos àmbits diferenciats però profundament interconnectats, que, tot i situar-se a l'interior de la seu col·legial, es projecten cap a l'exterior. L'espai Altell acollirà la part històrica sobre Miró en un entorn íntim i reflexiu. L'Àgora, en canvi, presentarà la proposta actual de Solano en un espai obert i a doble alçada permetent una visió més àmplia i transversal.

La proposta vol reivindicar l'arquitectura com a art capaç d'integrar disciplines diverses i generar experiències col·lectives. En trobem exemples arreu de Barcelona: al mateix COAC, a la plaça de la Palmera al districte de Sant Martí, la llanterna de l'Auditori o a la propera plaça Isidre Nonell. Tots ells són testimonis d'una arquitectura que acull i potencia altres formes d'expressió artística convertint l'espai urbà en un escenari compartit.

En un moment en què la ciutat es repensa i es transforma, la col·laboració entre arts visuals, arquitectura i ciutadania esdevé clau per imaginar nous horitzons urbans. Aquesta mostra és, doncs, una invitació a viure l'arquitectura no només com a construcció, sinó com a experiència compartida i motor de transformació cultural.