Exposició 'Barcelona: ciutat i teatre'

El teatre i Barcelona són els protagonistes d'aquesta exposició. El temps pel qual transita mostra com l'itinerari del lloc teatral a Barcelona es mou en paral·lel a la història de la ciutat. Les mirades que obre ressalten un patrimoni urbà, arquitectònic i una escena que mira, representa com la ciutat. Ciutat, arquitectura, espai escènic i societat es relacionen en la mostra.

Els teatres, el teatre i Barcelona són els protagonistes d'aquesta exposició. El temps pel qual transita mostra com l'itinerari del lloc teatral a Barcelona es mou en paral·lel a la història de la ciutat. D'aquesta manera es descobreix el paper que les arts escèniques tenen a l'hora d'intuir, i fins i tot promoure, el creixement i les transformacions urbanes. Una seqüència de mapes pauta aquest recorregut temporal en uns períodes a l'interior dels quals es produeix una conjunció entre l'activitat teatral i la ciutat.

De la Rambla al passeig de Gràcia, i d'aquest a l'avinguda del Paral·lel i els pobles del pla de Barcelona, el temps esdevé espai. La cartografia que acompanya el recorregut de l'exposició mostra com el sistema teatral viu de la Barcelona contemporània està constituït d'una successió de pòsits, uns llocs on el teatre es va establir esplendorosament durant una època i on després, tot i que els hagi anat abandonant progressivament, encara perviu. I d'uns nous llocs, que acaben diseminant les arts escèniques per la ciutat. Una història d'encontres i desencontres del teatre amb la ciutat relatarà aquesta mostra.

La raó espai-temporal de la lectura d'aquest guió no impedeix que es puguin dur a terme altres itineraris de caire més conceptual que es fixin, per exemple, en la relació entre les grans sales i els espais alternatius, des dels teatres de sala i alcova als segles XVII i XVIII fins als teatres de petit format contemporanis. Que facin emergir el paper social i artístic dels teatres dels ateneus, des del seu origen fins als casos del Teatre Lliure a la Cooperativa La Lleialtat a Gràcia, l'Antic Teatre al Círculo Obrero San José o la Sala Beckett a la Cooperativa Pau i Justícia al Poblenou. Que exhibeixin l'ús escènic d'espais trobats, des de la Llotja de Mar quan les noces de Carlos III d'Àustria, al segle XVIII, i les esglésies, a mitjan segle XIX, amb la desamortització de Mendizábal, fins a l'actual espai de La Perla 29, a l'antic Hospital de la Santa Creu. I, fins i tot, desvetllin el paper dels incendis en els moviments del mapa teatral de la ciutat.

Les mirades que promou aquesta exposició ressalten un patrimoni urbà: el del lloc del teatre a Barcelona, un patrimoni arquitectònic i posen l'ull en una escena que no deixa, també, de mirar i representar, la ciutat. El teatre ha estat i encara és un lloc de trobada de la ciutadania. Ciutat, arquitectura, espai escènic i societat es relacionen en la mostra, comissariada per Antoni Ramon Graells i Ivan Alcázar Serrat.