Espectacle "Virago" de la cia. Soulbeaters

La jove companyia de dansa Soulbeaters presenta a la Sala Versus Glòries l'espectacle guanyador del premi Estrena't Dansa organitzat pel Centre Cívic Casa Groga.

L'espectacle inclou dues de les peces de la companyia, Virago i El silencio no existe, una que reforça el poder de la força col·lectiva i l'altra que explora la intimitat i la solitud. Les dues peces dialoguen des del contrast i posen en escena un llenguatge que expandeix els límits de la dansa urbana per fusionar-la amb la dansa contemporània.

Virago

Virago és una peça que celebra la força, el coratge i la resistència de la dona guerrera, convidant-nos a reconnectar amb aquesta fermesa interna que emergeix davant les adversitats. Inspirada en diverses divinitats femenines, la peça transita entre la potència i la delicadesa, entre la lluita i la vulnerabilitat, revelant la complexitat d'un cos que resisteix, que es transforma i que es reafirma. On allò que sembla fràgil esdevé suport, el cos descobreix noves formes de sostenir-se, d'enllaçar-se i d'empènyer els seus propis límits. Virago és un crit a la valentia i a la identitat, una invitació a reconèixer i valorar l'esperit indomable que habita dins nostre i a posar en relleu la força de la col·lectivitat femenina, capaç de sostenir-se, caure i tornar-se a aixecar.

El silencio no existe

El silenci es defineix com l'absència de so, però fins i tot en la quietud més aparent alguna cosa sempre roman activa. Un lleu so. La pròpia presència.

En escena, el cos se situa en aquest límit: un espai que no canvia, però que mai es percep igual. Quan l'exterior s'aquieta, alguna cosa s'obre. Per a alguns és pausa. Per a altres, soroll. Per a altres, mirall. El silencio no existe transita aquesta ambigüitat constant. El mateix estat que pot sostenir també pot desbordar. El mateix buit que calma, també exposa.

La peça explora com, en absència d'estímul, ment i cos ocupen l'espai de formes oposades però simultànies. El silenci deixa de ser un lloc neutre i es converteix en un territori inestable, on l'íntim emergeix sense filtre. Què entenem realment per silenci? Pot existir en una ment que no s'apaga? Un espai on romandre… o del qual escapar.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció i idea original: Núria Querol

Coreografia: Marina G. Sparrowe i Núria Querol

Intèrprets: Clea Fernández, Cristina Dueñas, Ana Fernández i Marina Sparrowe

Vestuari: Paula Cantero i Núria Querol

Música original (El silencio no existe): Pedro Sohu

Versions musicals: Alexis de la O Joya