Espectacle "No miris", de "Cultura i Conflicte"

Hem de posar els ideals per damunt de l'amor o a l'inrevés? Una ficció basada en fets reals, on el joc i l'experimentació tenen un paper destacat.

A escena hi trobem una galeria de personatges a la frontera entre el compromís polític, la traïció, la culpa i el silenci. Cal deshumanitzar un monstre per reconèixer-lo? Podem ser nosaltres, el monstre? I l'amor, on queda? Com s'estima un pare repudiat pel seu entorn? Els intèrprets Pep Cruz, Marta Marco i Erol Ileri es veuran atrapats en un thriller sobre les zones grises de la condició humana en el seu intent de posar paraules als abismes d'una família i, de retruc, de tota una societat.

Verónica Estay Stange, filla de represaliats de la dictadura xilena i alhora neboda d'un repressor, Miguel Estay, àlies El Fanta, fa un viatge personal per omplir els silencis que van partir en dos la seva família i reinterpretar el dolor de la segona generació després d'uns fets traumàtics. Ha passat mig segle de les dictadures viscudes a Espanya, Xile, Argentina o tants altres països i, quan semblava que la tirania com a forma de govern ja pertanyia al passat, és més necessari que mai recordar la facilitat amb què qualsevol de nosaltres podem arribar a la maldat a partir de la frustració, el ressentiment o la por, alimentats per la incertesa. La fragilitat de les nostres democràcies ens porta a acceptar vulneracions dels drets fonamentals en nom de la seguretat i, fins i tot, de la llibertat. Explorar les zones grises ens ajuda a mesurar la nostra complicitat amb l'horror.

Hi pensareu en aquest muntatge escènic, però també, abans i després de la funció, escoltant el pòdcast que acompanya No miris i que es titula La mala memòria. Àlbum sonor contra l'oblit. Inclou sis capítols de trenta minuts de durada. Cadascun us presentarà un dilema incòmode relacionat amb els límits del mal i de la seva banalització. Són històries reals, explicades en primera persona i que van més enllà de qualsevol ficció.

La cultura, com a motor de diàleg i reflexió, i el teatre, com a llenguatge per expressar allò que no es pot dir perquè no hi ha paraules: així ho entén l'equip multidisciplinari de professionals que forment part de Cultura i Conflicte. Treballen en l'àmbit de les arts escèniques, l'audiovisual, el periodisme i la fotografia, però segueixen processos de recerca comuns amb l'objectiu de plantejar noves preguntes i noves òptiques d'una realitat que sempre és polièdrica i diversa. Han estat autors de propostes com Encara hi ha algú al bosc, sobre la guerra dels Balcans (2020), també convertit en documental i exposició fotogràfica, o com Moriu-vos (2022), treball escènic sobre l'edatisme, amb ballarins i ballarines d'edat avançada, que també va ser l'origen d'una instal·lació fotogràfica i audiovisual.

Una producció de Cultura i conflicte i el Teatre de l'Aurora. En coproducció amb El Canal, Centre d'arts Escèniques, Salt-Girona i el Grec Festival Barcelona 2026.

Direcció: Joan Arqué Solà Dramatúrgia: Cultura i Conflicte (amb l'assessorament de Marc Angelet) Direcció d'art: Magda Puig Torres Interpretació: Pep Cruz, Marta Marco, Erol Ileri Direcció de producció: Òscar Balcells, Judit Codina Serra Ajudantia de producció: Mariona Signes Investigació i documentació: Teresa Turiera-Puigbò Bergadà Audiovisuals: Erol Ileri Escenografia: Víctor Peralta Vestuari: Nídia Tusal Disseny de llums: Toni Ubach Disseny sonor: Marc Jodar Cap tècnic: Jordi Domènech Distribució: Marta Riera Pi.