Espectacle "Lament i altres consideracions per la meva vella bata"

Ni jo ni vostè estem obligats a seguir el progrés, i molt menys a posar-li un ciri per por de sentir: "t'has fet gran!" El progrés no és la modernitat. La modernitat és passatgera, un flaix per aquí, un flaix per allà, fins que arriba el dia -perquè sempre arriba- en què et passa com a Denis Diderot, que tenia una bata, un piset fosc a París i quatre mobles vells on l'home vivia tranquil·lament. I, de sobte, va acceptar que algú -madame Geoffrin- li millorés la vida.

A Diderot li van entrar a casa mobles nous i una bata esplèndida que el feia semblar més senyor, potser fins i tot més jove. El cas és que el filòsof es va trobar vivint en un pis que ja no era seu, perquè ell havia passat a ser propietat del pis: esclau dels canvis, enyorat de la seva vella bata. Un regal, una bata nova, que va transformar la vida del filòsof il·lustrat fins al punt d'escriure un petit i sentit al·legat titulat "Lament per la meva vella bata".

Amb això, què vull dir? Que reinventar-se és una conya marinera, cada cop més practicada per la societat. La modernitat consisteix exactament en això: millorar-te la vida sense que ningú sàpiga gaire bé què l'espera amb aquesta nova vida.La transcendència, admirat Diderot, és la maleïda transcendència que donem a qualsevol ximpleria, quan l'única veritat pedagògica que cal saber és que "qui calcula, compra al Sepu".

Amb

• Joaquim Luna: Periodista
• Jordi Bosch: Actor