Espectacle "La verdadera historia de Ricardo III. Sobre Ricard III, de William Shakespeare", d'Adrià Reixach i Calixto Bieito

El malvat deforme i ambiciós creat per Shakespeare propicia el retrobament entre l'actor argentí Joaquín Furriel i un director que ha sacsejat l'escena internacional del teatre i l'òpera.

La localització de la tomba del monarca anglès Ricard III en una zona destinada a aparcament a Leicester en ple segle XX (el fet és real), és el detonant d'una reflexió sobre la maldat humana o potser d'una experiència escènica que retorna a l'espectador imatges deformades de la contemporaneïtat. Traïcions, assassinats, intrigues i fins i tot la usurpació del tron d'Anglaterra envolten la llegenda del personatge, interpretat per un Joaquín Furriel, que el retrata combinant elements tragicòmics, bells i monstruosos. Un univers de violència, d'abusos i de poder es desferma sobre l'escenari en la història d'un rei que obté el que vol per la bogeria que respira i la por que desperta.

Lautaro Vilo signa la traducció sobre la qual ha creat la seva dramatúrgia Adrià Reixach, amb direcció de Calixto Bieito, una figura innovadora de l'escena internacional capaç de presentar lectures noves lligades a la contemporaneïtat de grans clàssics teatrals o de les grans òperes del repertori. Bieito ha posat en escena des de clàssics de Calderón de la Barca com La vida es sueño i El gran teatro del mundo, fins a obres de Shakespeare com Mesura per mesura, Hamlet o El Rey Lear, òperes que van des de Monteverdi (L'incoronazione di Poppea) fins a títols com Die Soldaten (Zimmermann), i composicions religioses com el War Requiem de Britten o la Messa de Requiem de Verdi, entre moltes altres. L'any 2010 va fer una nova posada en escena de La vida es sueño al Teatro San Martín de Buenos Aires, que va tenir com a protagonista l'actor de cinema teatre i televisió Joaquín Furriel. Calixto Bieito ha passat pel Grec Festival de Barcelona amb muntatges com La ópera de cuatro cuartos (2002), Peer Gynt (2006), Voices, amb Marc Rosich (2011), i amb El gran teatro del mundo (2012), cantata experimental de Carles Santos a partir de l'obra de Calderón.

Una producció de Complejo Teatral de Buenos Aires, Club Media i la Ciutat de Buenos Aires.

Direcció: Calixto Bieito Dramaturgia: Calixto Bieito, Adrià Reixach Traducció: Lautaro Vilo Interpretació: Joaquín Furriel, Luis Ziembrowski, Ingrid Pelicori, Belén Blanco, María Figueras, Marcos Montes, Luciano Suardi, Iván Moschner, Luis "Luisón" Herrera, Silvina Sabater Disseny de vídeo: Adrià Reixach Música original i disseny sonor: Janiv Oron Disseny d'il·luminació: Calixto Bieito, Omar San Cristóbal Disseny de vestuari: Paula Klein Disseny d'escenografia: Barbora Horáková Joly Assistència de vestuari: Camila Ferrín Adaptació de l'escenografia: Vanesa Abramovich Assistència d'escenografia: Catalina Quetto, Adrià Reixach Coordinació de producció artística: Lourdes Maro, Gonzalo Bao Coordinació de producció tècnica: Magdalena Berreta Miguez, Pedro Colavino Coordinació tècnica d'escenaris: Ana Iglesias, Magalí Garrido, Ana Converti Coordinació de tallers d'escenografia: Muriel Giménez Coordinació de tallers de vestuari: Sofía Davies, Camila Ferrín Distribució i coordinació de producció de gira a Espanya: LAZONA Teatro.