Espectacle "L'òpera de tres rals", de Bertolt Brecht i Kurt Weill

Una directora que aposta pel caràcter visual de les posades en escena obre el Grec 2026 amb una crítica al món capitalista que commemora tant els cinquanta anys del Grec com els del Teatre Lliure.

"Aquest vespre veureu una òpera destinada als pobres, concebuda amb tota l'esplendor a què els pobres poden aspirar, però prou barata perquè els pobres puguin permetre-se-la." Amb aquesta justificació del títol, comença una nova posada en escena d'una de les obres més conegudes de Bertolt Brecht, amb música de Kurt Weill. Constitueix una crítica marxista al sistema capitalista ("Quina diferència hi ha entre robar un banc o fundar un banc?") i va ser l'obra més vista a l'Alemanya del seu temps fins a l'arribada dels nazis al poder, l'any 1933. En un Londres victorià i marginal, Mackie el Navalla es casa amb la filla de Peachum, l'home que controla els mendicants de la capital. Peachum, però, no veu amb bons ulls el seu nou gendre.

Vam veure una versió del muntatge (La ópera de cuatro cuartos) en castellà i dirigida per Calixto Bieito al Grec Festival de Barcelona de l'any 2002, amb l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Ara una nova versió obre la programació del festival, en el cinquanta aniversari tant del Grec Festival de Barcelona, com del Teatre Lliure, tots dos implicats en la producció. El text es representa en una versió en català de Marc Rosich, amb direcció d'escena de Marta Pazos i direcció musical de Dani Espasa. Un repartiment encapçalat per Nao Albet fent de Macheath i amb Miriam Moukhles, Marta Bernal, Júlia Truyol i, en un paper doble, Roc Bernadí, entre altres noms de l'escena catalana més jove, protagonitzen el muntatge, amb escenografia de la mateixa Pazos.

Marta Pazos és una directora gallega formada en Belles Arts a Barcelona i també a l'escola de la Socìetas Raffaello Sanzio. És autora de muntatges que aposten per un impacte visual més enllà del realisme. Directora artística de la companyia Voadora, a Barcelona s'ha vist, al Teatre Lliure, una versió escènica del guió de Viaje a la Luna de Federico García Lorca. I, del mateix autor, va dur a escena Comedia sin título, amb el Centro Dramático Nacional. Al Grec 2022 Festival de Barcelona, va dirigir Christina Rosenvinge, entre altres, a la peça de teatre musical Safo. Entre les últimes creacions de la directora, la versió d'El público de García Lorca, que vam veure el 2025 al Teatre Lliure amb la Comedia Nacional de Montevideo, o bé Orlando, adaptació de l'obra de Virginia Woolf per al Centro Dramático Nacional (2025), que li ha valgut un premi Godot a la millor direcció.

Una coproducció del Teatre Lliure i el Grec 2026 Festival de Barcelona.

Direcció i escenografia: Marta Pazos Direcció musical: Dani Espasa Interpretació: Nao Albet, Marta Bernal, Roc Bernadí, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo, Joan Esteve, Eduard Farelo, Clara Mingueza, Miriam Moukhles, Biel Rossell, Júlia Truyol Interpretació musical: Núria Andorrà, Gregori Espasa, Dani Ferrer, Gabriel García, Jordi Giménez, Sebastià Gris, Darío Polonara, Martí Serra, Jordi Santanach, Dick Them, Alejandro Toledo Traducció: Marc Rosich Escenografia: Marta Pazos Vestuari: Agustín Petronio Caracterització: Johny Dean Il·luminació: Nuno Meira Espai sonor: Hugo Torres So: Roc Mateu Coreografia: Mabel Olea Ajudantia de direcció: Anna Ponces Ajudantia de vestuari: Maria Albadalejo Ajudantia d'escenografia: Carlos Pérez García Correpetidor: Gregori Ferrer.