Diàlegs de Sant Jordi: Hugo Gonçalves, Mercè Ibarz i Lídia Jorge

En aquest diàleg moderat per Àlex Matas, Lídia Jorge, Hugo Gonçalves i Mercè Ibarz conversaran a partir dels llibres Los memorables (La Umbría y la Solana, 2015), Revolución (Libros del Asteroide, 2025) i Una noia a la ciutat (Anagrama, 2025). Tres obres que parlen de dos moments històrics claus del segle XX: la Revolució dels Clavells de Portugal i la transició democràtica espanyola i el final del franquisme.

La conversa posarà en relació memòria i ficció, experiència personal i transformació col·lectiva, tot traçant un paral·lelisme entre els contextos portuguès i català. A través de la literatura, s'explorarà com aquells anys de canvi van redefinir no només les estructures polítiques, sinó també les formes de viure, narrar i imaginar el futur.

Aquest diàleg s'inscriu en el marc de l'exposició "I després de Franco, què? (1965-1975)", que té lloc a La Model i que proposa una reflexió sobre els darrers anys del règim i els imaginaris de futur que es van obrir en aquell període convuls i decisiu.

Lídia Jorge és una de les escriptores portugueses més importants i traduïdes de les últimes dècades. La seva obra s'ha reconegut amb els premis portuguesos més destacats, així com amb guardons europeus i llatinoamericans: el Premi Jean Monet de Literatura Europea, l'Albatros de la Fundació Günter Grass, el Premi Unió Llatina de Literatures Romàniques, el Gran Premi de Literatura DST, el Gran Premi FIL de Literatura en Llengües Romàniques atorgat el 2020 a Guadalajara (Mèxic) o el Premi Médicis estranger de l'any 2023. Algunes de les seves novel·les, com El día de los prodigios, La costa de los murmullos, Los tiempos del esplendor, Estuario o Misericordia —publicades en aquesta editorial—, formen part de l'imaginari col·lectiu de diverses generacions de lectors portuguesos.

Hugo Gonçalves és un escriptor i periodista portuguès. És autor de diverses novel·les, entre les quals destaquen O coração dos homens (2006), Enquanto Lisboa arde, o Rio de Janeiro pega fogo (2013), Filho da mãe (finalista dels premis P.E.N. Clube i Fernando Namora), Deus Pátria Familia (semifinalista del Premi Oceanos) i Filho do pai. La seva novel·la Revolución s'ha convertit en un dels grans èxits editorials de la literatura portuguesa recent i ha obtingut el Prémio Literário Fernando Namora 2024, un dels més importants del país. Guionista de la sèrie Rabo de Peixe, ha estat corresponsal de diverses publicacions portugueses a Nova York, Madrid i Rio de Janeiro.

Mercè Ibarz és narradora, crítica cultural, assagista i investigadora. Ha publicat La terra retirada i La palmera de blat, reunides posteriorment, juntament amb Labor inacabada, a Tríptic de la terra. També és autora dels reculls de contes A la ciutat en obres i Febre de carrer, recollits a Contes urbans; les novel·les No parlis de mi quan me'n vagi i Vine com estàs; l'estudi Buñuel documental. «Tierra sin pan» y su tiempo; la col·lecció d'assajos L'amic de la Finca Roja i els perfils literaris Retrat de Mercè Rodoreda i Rodoreda, un mapa. L'any 2023 va rebre el Premi Trajectòria pel caràcter pioner de la seva obra, caracteritzada per la fusió de gèneres i disciplines, i, el 2025, la Creu de Sant Jordi pel seu assaig No pensis, mira. L'últim llibre és Una noia a la ciutat

Hi col·laboren: Consolat de Portugal a Barcelona i Departament de Drets Humans i No-discriminació. Editorials La Umbría y la Solana, Libros del Asteroide i Anagrama.