Diàlegs de Sant Jordi: Donatella Di Cesare i Eudald Espluga

En aquest diàleg, moderat per Núria Juanico, Eudald Espluga i Donatella Di Cesare conversaran a partir dels llibres Imaginar la fi (Raig Verd, 2026) i Tecnofeixisme (Arcàdia, 2026). Dos assaigs que interroguen el present polític i cultural per pensar els reptes del nostre temps: la crisi de la democràcia, l'auge de noves formes d'autoritarisme i la dificultat d'imaginar el futur en un món marcat pel col·lapse i la incertesa.

Des de la filosofia i el pensament crític, Espluga analitza com els imaginaris apocalíptics han esdevingut un horitzó cultural dominant, mentre que Di Cesare examina l'emergència de noves formes de poder tecnocràtic que amenacen la participació democràtica.

Una conversa que posarà en diàleg dues veus destacades del pensament contemporani per reflexionar sobre el futur de la democràcia, els límits del poder i la necessitat de recuperar espais de llibertat i responsabilitat col·lectiva en el món actual.

Eudald Espluga és autor dels assaigs Las pasiones ponderadas, Rebeldes, No siguis tu mateix i La veritat en un món impensable. També ha participat en el llibre col·lectiu Humanitats en acció i en l'assaig Neorrancios. Sobre los peligros de la nostalgia. Com a periodista cultural, ha col·laborat en mitjans com El Salto, El País i el diari Ara.

Donatella Di Cesare és professora de Filosofia teòrica al Departament de Filosofia de la Universitat La Sapienza de Roma. Els seus llibres s'han traduït i debatut a gairebé tots els països europeus, als Estats Units i a l'Amèrica Llatina i, ara, per primera vegada, s'editen també en català. És una de les veus filosòfiques més presents en el debat públic, tant acadèmic com mediàtic. Ha examinat la relació amb la figura de l'estrany i de l'estranger fins a arribar a la qüestió de la migració (Stranieri residenti. Una filosofia della migrazione). En la línia divisòria entre biopolítica i teologia política, ha analitzat la sobirania i les formes de domini. Els desafiaments de la violència, visible i invisible, des del totalitarisme fins a les formes contemporànies, l'han empesa a repensar la vida nua i els drets humans. També ha reclamat un retorn de la filosofia a la polis, tot delineant la possibilitat d'un pensament radical, capaç de conjugar existència i comunitat (Sulla vocazione politica della filosofia). Els darrers anys, ha formulat una crítica a la política estatal i ha contribuït a reelaborar el concepte de democràcia a partir de la tradició grega (Democrazia e anarchia. Il potere nella polis).

Hi col·laboren: Arcàdia i Raig Verd