Dansa "Nits d´escèniques: La Gravedad de un Abrazo + MESTRANÇA"

Dansa | Cecilia Franceschelli & Nastia Dontsova

La Gravedad de un Abrazo 

20 min.

On començo jo, si tu ets tan a prop? Entre tensió i tendresa, una espiral perpètua teixeix el seu camí cap a l'inexplorat.

El duo de les ballarines Cecilia Franceschelli i Nastia Dontsova revela al públic una relació plàstica, viva i canviant, que reflecteix la complexitat i la bellesa dels vincles humans. La Gravedad de un abrazo explora els límits entre l'amor i el dolor, l'elasticitat i la ruptura.

A escena, l'abraçada construeix imatges que conviden l'espectador a un viatge de fragilitat i intimitat. 

És una peça de dansa i partnering que posa en relleu la necessitat de sosteniment i la dependència emocional en les relacions humanes, convertint un gest quotidià en un llaç invisible, que travessa l'espai i el temps.

Dansa i teatre fìsic | Cia. Clau de Lloro

MESTRANÇA

50 min.

Una taula, uns quants sacs, una olla que bull. Poc més. Un individu embotit dins una granota i un parell de botes fuma i calla abans de continuar amb la feina. El ritual és imminent. Un procés de purificació que el portarà a un viatge intern de deshumanització. De conflicte amb si mateix. De pèrdua d'identitat. De lluita contra el destí. El cos esdevé una matèria vibrant que torna al seu estat més atàvic.

Ritualitzant la pèrdua d'identitat, el sacrifici i el trànsit entre vida i mort, Mestrança explora el viatge que fa un cos arrossegat per la incertesa. Un cos qualsevol que travessa estats diversos, empès per l'acció d'habitar un espai, manipulant i alterant-ne els objectes que el conformen. L'escena el situa en un territori liminar que configura la dualitat de l'individu. Un llindar. Entre home i bèstia. Entre víctima i botxí. Qui dona, qui rep. Qui nodreix, qui cau. L'acció obre el camí i en marca el ritme.

La força dramatúrgica neix i recau en la fusió de llenguatges escènics. Del so que sosté i acompanya. De la matèria que vibra. De la imatge que convoca. Entre elles teixeixen una textura densa de colors, formes i sons. És en aquesta invocació on el cos esdevé centre. Motor i mesura. L'eix que defineix el punt de vista. El gest que revela.