Conferència 'Ho volem tot. Contracultura i autonomia com a formes de prefiguració', amb David Caño i Marcelo Expósito

Fisher sempre va estar fascinat per la capacitat de la cultura per introduir missatges polítics radicals en la consciència col·lectiva, sobrepassant l'apropiació capitalista del principi del plaer. Lluny de ser un simple espai de consum, la cultura ofereix un terreny de transformació que, sense una voluntat explícita, pot arrossegar una cosa profunda a la superfície. A través de la cultura, s'obre una via perquè els desitjos, encara no formulats, sorgeixin i qüestionin allò donat.

Encara que Fisher va reconèixer el potencial dels moviments contraculturals, com l'autonomia, per prefigurar noves formes de vida dins de l'«aquí i ara», també va assenyalar-ne les limitacions. Aquests intents, encara que sabessin superar parcialment les estructures que fonamenten el realisme capitalista, eren fràgils. El problema no rau només en les condicions per sostenir-se fora d'aquestes estructures, sinó en la impaciència de creure que podien transformar allò existent sense una anàlisi més profunda de la seva pròpia vulnerabilitat.

En aquest sentit, la política del desig ha d'anar més enllà de la mera crítica al capitalisme; ha de prefigurar noves possibilitats. La potència política que sorgeix des de les fissures de l'ordre establert s'activa quan s'intersequen les formes de subordinació amb les de creació. No es tracta només de subvertir el present, sinó d'obrir nous camins per a una organització col·lectiva que no es limiti a la resposta o resistència, sinó que creï activament les condicions d'un futur diferent.

La cultura, per a Fisher, ha de ser el lloc on es reinventa el desig. No un desig mediat pel mercat, sinó un desig que es rebel·la contra les estructures que intenten capturar-lo. L'esquerra ha d'entendre que no n'hi ha prou, de gestionar allò existent, sinó que ha d'intervenir en la creació de noves formes de vida que desbordin les lògiques del capitalisme, no només a través d'un canvi superficial, sinó d'una veritable transformació del sentit mateix.

En aquesta sessió, discutirem com la cultura pot convertir-se en un vehicle per a la creació d'una política que no sols qüestioni, sinó que prefiguri el que està per venir: una política del desig capaç de generar noves formes d'existència fora del marc del realisme capitalista.