Conferència 'Hang the DJ. Autòpsia d’un cos que encara batega'

Tanquem aquest curs amb una enunciació pública que no sols pren forma de seminari de discussió, sinó que obre un espai per confrontar les restes, les pulsions i els ressons d'un cos cultural que, malgrat estar immers en un procés de descomposició, encara continua bategant. Amb el títol "Hang the DJ. Autòpsia d'un cos que encara batega", ens trobem davant la possibilitat d'analitzar les restes d'un sistema cultural que ha estat travessat per les dinàmiques de l'acceleració neoliberal, la reconfiguració de les subjectivitats i l'absorció constant de la resistència. Ens enfrontem a la tasca de desentranyar les formes en què aquest cos cultural continua existint, malgrat el seu col·lapse, i com continua bategant, com una última exhalació que ens connecta amb el futur.

Al llarg d'aquest curs, hem rastrejat les estructures de sentiment que donen forma als desitjos, les lluites i les contradiccions del present. Hem intentat pensar un desig postcapitalista, un desig que no sigui un simple reflex o resistència al que ja s'ha donat, sinó una afirmació radical d'allò que no ha estat consumit ni absorbit per les dinàmiques de poder i explotació. Avui, amb la intervenció de pensadors, escriptors i poetes com Alberto Santamaría, juntament amb la mirada crítica de David Caño, ens proposem disseccionar les capes d'aquest cos cultural en descomposició en una autòpsia crítica, per observar el que en queda, el que encara batega, el que es resisteix a ser asfixiat per les estructures vigents.

Les aportacions i moderació de Marta Echaves ens guiarà en un recorregut que no només té com a objectiu fer un diagnòstic, sinó obrir l'espai per pensar activament les possibilitats de reconfigurar i revitalitzar aquestes formes de desig i de resistència que encara bateguen en el present, més enllà del desencantament i la fatalitat. En aquest seminari es tracta, més que de fer un recompte dels danys, de pensar el futur d'aquestes formes culturals, literàries i poètiques que ens connecten amb una imaginació política que encara no ha estat completament consumida per la cultura capitalista.

Així, aquest seminari no es limita a la crítica, sinó que és una invitació a pensar les formes en què, encara en la crisi, podem trobar les esquerdes per les quals es pot escapar el desig, desbordant les estructures d'un sistema que encara intenta ofegar la imaginació. En el tancament d'aquest curs, no es tracta només de mirar enrere, sinó d'interrogar el que persisteix en el present i el que, malgrat tot, continua ballant al ritme d'una cultura que encara es nega a ser enterrada.