Concert de piano d’Albert Cano Smit

Els nabís van mantenir una relació profunda i continuada amb la música. Admiradors fervents de Ludwig van Beethoven i fascinats per l'univers wagnerià, van establir vincles estrets d'amistat i col·laboració amb compositors de l'època. La influència musical és visible en la col·laboració d'alguns membres del grup en la decoració del Théâtre des Champs-Élysées (1911), on la voluntat d'un art total culmina en una obra que integra arquitectura, pintura i música en un mateix espai. 

Albert Cano Smit proposa un recital íntim amb un programa que transita per diferents formes de melangia, amb obres d' Eric Satie, Claude Debussy, Saint-Saens, Mel Bonis, Gabriel Faure , Cecile Chaminade, Maurice Ravel, Modest Mussorgsky i Cesar Franck, en sintonia amb la sensibilitat poètica i espiritual del moviment nabi.

Programa

Erik Satie (1866–1925). Gymnopédie n.º 1 (1888)

Claude Debussy (1862–1918). Préludes, Llibre II (1912) – La terrasse des audiences du clair de lune

Camille Saint-Saëns (1835–1921). Transcripció de la Bourrée de Bach de la Sonata per a violí núm. 2 BWV 1003 (1717–1720)

Mel Bonis (1858–1937). Au Crépuscule (ca. 1902)

Gabriel Fauré (1845–1924). Impromptu núm. 2 en fa menor, Op. 31 (1883)

Cécile Chaminade (1857–1944). Étude núm. 6 "Automne" en re♭ major, Op. 35 (1886)

Gabriel Fauré (1845–1924). Valse-Caprice en re♭ major, Op. 30 (1882)

Maurice Ravel (1875–1937). Pavane pour une infante défunte (1899)

Modest Mussorgski (1839–1881). Catacombae de Pictures at an Exhibition (1874)

Gabriel Fauré (1845–1924). Ballade Op. 19 (1877–1879)

César Franck (1822–1890). Prélude, Choral et Fugue – III. Fugue (1884)