Òpera "Semiramide"(versió concert) , de Gioachino Rossini (1792—1868)

Contingut:

Melodramma Tragico en dos actes SHeitor Villa-Lobos i Philip Glass amb la projecció de l'obra de Sebastião Salgado

Semiramide és una de les darreres òperes de Gioachino Rossini. Estrenada al Teatre La Fenice de Venècia el 1823, i basada en la tragèdia de Voltaire Sémiramis, destaca per la seva música exuberant i les seves complexitats dramàtiques, a més de la trama carregada de passions, conflictes familiars i intriga política. Amb un llibret de Gaetano Rossi, l'òpera és un exemple destacat del gènere belcantista, en què l'espectacle vocal i l'habilitat tècnica dels cantants són elements fonamentals. 

La trama de Semiramide gira al voltant de la protagonista que porta el títol de l'obra: la Reina de Babilònia, que es veu atrapada en una trama de venjança i secrets. La història s'inicia amb la mort del seu marit, Nino, i el misteri sobre qui va ser la persona responsable d'aquest assassinat. Semiramide, després de molts anys de regnar, s'enamora de l'heroi Assur, sense saber que aquest és el fill del seu marit assassinat. 

Musicalment, destaca per la riquesa i la dificultat de les seves àries i conjunts, especialment en els moments de gran intensitat emocional

Fitxa artística:

Cor Del Gran Teatre Del Liceu : Pablo Assante, director 

Orquestra Simfònica Del Gran Teatre Del Liceu : Director Paolo Arrivabeni

Repart:

Semiramide: Anastasia Bartoli

Arsace Franco Fagioli

Assur: Marko Mimica

Idreno: Maxim Mironov

Azema: Patricia Calvache

Oroe. Antonio Di Matteo

Mitriane: Juan de Dios Mateos

L'Espectre De Nino: Marc Pujol