Espectacle “No (work in progress)”, de La Venidera

Dues figures de la dansa exploren els camins de la dansa espanyola i el flamenc, vist amb els ulls de la contemporaneïtat. Parteixen de la negació, el qüestionament i l'absència, perquè, diuen, l'art neix de la negació del món real. Irene Tena i Albert Hernández, els dos integrants de La Venidera, eren primers ballarins i solistes, del Ballet Nacional de España. Són, per tant, dues grans figures de la dansa que, tot i això, han volgut anar més enllà del seu treball amb la companyia, per tal d'ampliar els marges de la dansa flamenca i espanyola. Ho fan a No, on ens presenten un món en negatiu, un univers d'absències i de mancances, de buits, una negació de la realitat que obre el camí de l'art. La fricció entre la tradició i el món d'avui genera en mans d'aquests intèrprets una mirada nova sobre el llenguatge de la dansa espanyola. Els guia, com a assessor artístic, Marcos Morau, figura superlativa de la dansa contemporània que dirigeix la companyia La Veronal. L'espectacle es presenta en el festival en format de work in progress, ja que no s'estrenarà fins a l'octubre al Centro Danza Matadero, Madrid.

Tena i Hernández consideren La Venidera com un laboratori de dansa i de transmissió d'una cultura contemporània molt relacionada amb les arrels. La seva manera d'entendre la dansa ha donat com a resultat fins ara creacions com Loca o Paseantes, entre altres coreografies. També han dut a terme la coreografia i la interpretació en un documental sobre Antonia Mercé 'La Argentina' amb la Fundació Juan March.

Una coproducció del Grec 2025 Festival de Barcelona, Fira Mediterrània i Centro Danza Matadero.